Un gest d’elegància d’Enric Casasses

Ens vam trobar a l’Almirall, un dels locals més antics de Barcelona. Del 1860. Com expliquen al seu web “la decoració centenària evoca l’ambient tranquil i bohemi del segle XIX”, on l’Enric Casasses hi faria la presentació d’un llibre inèdit, el primer que va escriure amb consciència d’escriptor, De la nota del preu del sopar del mosso editat per Terrícola. Amb la seva contundència poètica i el seu verb inconformista i bell, i la timidesa que el caracteritza, va recitar de memòria i ritme aquells fragments de joventut que quan els va escriure no sabia encara que el conduirien cap a ser un dels grans de les lletres catalanes. En aquella prosa poètica –hereu de Max Jacob– s’hi destil·la la flaire del franquisme i un homenatge sincer cap a les generacions del passat –“la llengua dels avis i besavis es prepara a no morir però el peix gros del costat se la mira amb gola oberta i a cada mà hi du una pistola”–.

Jo m’ho mirava des del lateral i quan va acabar la presentació em vaig acostar a felicitar-lo amb la mala sort de tacar-li la camisa rosa amb la copa de vi que portava i vam començar a parlar. Una manera atzarosa de conèixer el poeta admirat. Li vaig demanar per què no ens crèiem que tenim una literatura de primera i per què no s’ha exportat al món.

I em va regalar una classe magistral sobre la Renaixença i l’esperit de base que el va moure. Va ser la gent de baix que va fer la revolució cultural del XIX i després la burgesia s’hi va afegir. Amb erudició i referències literàries i bandoleres va citar Rodolf Llorens, “de lectura obligatòria” per conèixer la història del nostre país i desmuntar alguns tòpics com el “seny”; un llibre imprescindible “Com han estat i com som els catalans” escrit des de Caracas. Enamorat d’Ausiàs March –a l’estranger quan el llegeixen i descobreixen entenen una mica més què és això de la cultura catalana i la seva gran potència intel·lectual–. Reivindica els poetes del segle XX, sembla que hi ha una edició de principi del XXI pendent per poder ser coneguda al món i contribuir a explicar la cultura catalana. Per què no s’ha fet? Per què no ens creiem que tenim una cultura de primera?

També va reflexionar sobre la manera de ser dels catalans: vam ser pioners en això de tenir un estat –al segle XIII– i com que vam veure que era massa complicat vam decidir que ens governessin els altres. I mira on som ara. L’explicació vindria del pactisme de Vicens Vives, i a partir d’aleshores hem intentat seguir allò que potser no som tant.

Admirador de Kropotkin i les seves tesis, em pregunto per què ens feien llegir Bakunin i no el pare del cooperativisme i de l’ajuda mútua. També vam parlar de la Barcelona plena de turistes, les Rambles era el pati de casa, de tots, dels nens que hi anaven a jugar i de la gent jove i gran que hi anava a passejar i ara… Veia difícil tornar a l’estat primigeni i amb no gaires bons ulls que el casc antic estigués ple d’hotels i de botigues de souvenirs.

Ell que viu a prop de la Model, on hi ha un rètol “Enderrocs sostenibles”, considera que s’hauria de conservar l’edifici –amb una estructura arquitectònica similar que el seminari– per fer-ne un museu dels horrors i conservar la memòria històrica del que hi va passar. Va fer un esment a David Esterri, “un músic de primera categoria” i un “ruc-a-billy”, com es defineix ell mateix, que té una simfonia, “”L’Escala de la vida” dedicada a Francesc Pujols. Un goig, una classe magistral sense esperar-la en un capvespre de primavera a la ciutat i que ha servit d’inspiració per inaugurar aquest blog sobre algunes coses que passen a Barcelona i la gent que hi habita.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s