La connexió bàltica (dia II)

11 de setembre. Sala de premsa del carrer Wellington. Al migdia una delegació internacional convidada per Òmnium dins el programa Catalan Weekend desfila escales amunts: una trentena de personalitats entre les quals destaquen Susan George, Suzanne Moore o  Jakob Lund per reunir-se amb representants tant d’Òmnium com de l’ANC. Em topo amb l’Ötto Özols, escriptor letó molt llegit, que fa un any i mig va escriure “Catalan way is the way of tens of millions of Europeans” i em diu que està molt content de viure aquest 11 de setembre a Catalunya, i que abans no marxi voldria que féssim un cafè. No tè móbil però, així que serà l’atzar el que farà que ens tornem a trobar o no.

A les deu de la nit per una altra casualitat em trobo a la zona restringida del concert del passeig de Lluís Companys, i ai las,! veig de lluny l’Ötto acompanyat de Karlo Funk, director de Eesti Insituut –el Ramon Llull estonià–. Estan molt impressionats per l’organització i per tot el teixit de voluntaris que hi ha al darrere de les dues entitats de la societat civil. Tenen molt vius els records dels seus processos d’independència i hi busquen similituds. Diuen que nosaltres som molt més intel·ligents que no pas ells i que aconseguirem la independència sí o sí; l’Ötto reflexiona que hi ha molta gent preparada, jove, amb estudis, focalitzada en això; per tant, s’aconseguirà l’objectiu. N’està convençut.

En Karlo explica que tenia moltes ganes de conèixer de prop el moviment i confessa estar-ne meravellat. Les primeres imatges de la primera manifestació el van portar a interessar-se pel que passava a Catalunya i per buscar-ne les causes. Assegura que és un problema de sensibilitat, de tacte. L’estat espanyol no pot tractar Catalunya així. Diu que la primera vegada que una delegació catalana va anar a Estònia a explicar el procés li va xocar molt que l’ambaixador fes un discurs públic dient que Espanya era una gran família unida i que després per darrere tractés agressivament els representants catalans amb amenaces, etc. Això el va impressionar molt, i admira la capacitat dels catalans de no caure en victimismes, ja que seria fàcil. Quan algú et maltracta és fàcil caure en aquest rol.

Però el projecte de Catalunya és en positiu, a través de l’afirmació de la seva identitat i de tenir un projecte de futur, aquestes són les parts fortes del procés. Ells també van estar sota l’òrbita soviètica, si bé eren altres temps i circumstàncies, connecta els dos processos amb facilitat. “Són dies històrics, això es nota en l’ambient. Hi  ha un no-sé-què que saps que estàs vivint la Història”. Tots dos se senten afortunats d’haver viscut un dia històric i de poder connectar el seu passat amb el present del procés català.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s