Unió: entre el 0 i el 10 (dia III)

“Les enquestes no capten el seny” em diuen des d’Unió. Es prenen amb un cert humor els mals resultats que pronostiquen totes enquestes amb un mínim comú denominador: 0. Tot i això estan convençuts que seran la sorpresa de la nit electoral del 27-S i que ompliran aquest espai enmig dels dos pols; independència o no. Diuen que hi ha matisos, que no tot és blanc o negre. La campanya d’Unió serà la campanya dels valors com es pot veure en el vídeo “La revolució del seny”: Catalunya, la família, el progrés, el treball, el futur, la responsabilitat, la solidatritat. Però sobretot, el seny. I serà una campanya on es jugarà tant al carrer com a les xarxes socials per explicar que Unió no és el partit carca i avorrit sinó que és ple de vitalitat i de trempera, i de gent jove. M’explica un membre de la campanya que la nit de l’inici de campanya –van fer-lo al Convent de Sant Agustí– van coincidir a la sortida amb Miquel Iceta i gent del PSC que l’havien començat al CCCB i els demanaven què els havien donat que la gent sortia amb tant entusiasme del míting.

Una de les respostes: la gent jove que ahir omplia el pub Kennedy de la Vil·la Olímpica per celebrar la festa jove d’Unió i també seguir el Barça. Entre els joves s’hi podien veure les cares conegudes del partit, Oriol Gil, president d’Unió de Joves; els diputats a Madrid, Antoni Picó i Josep Sánchez-Llibre, també cap de campanya; Roger Muntañola, un dels nous valors dins el partit democratacristià; l’eurodiputat Francesc Gambús; la cap de comunicació i portaveu, Montse Surroca, acompanyada per la família o un dels cervells actuals del partit, Antoni Font.

Eren poc més de les nou de la nit quan va arribar el candidat d’Unió, Ramon Espadaler, que va ser rebut amb crits de “president, president”. A l’ambient es respirava eufòria i molta il·lusió. Tot i que és un pont –també hi haurà el de la Mercè– estan contents de l’èxit de convocatòria, si no hi hagués hagut pont hi haurà hagut el triple de gent em comenten. Estan molt segurs del que fan i transmeten una convicció que caldrà veure si es transforma en vots. Un militant de base explica que s’havia afiliat a Unió fa cinc anys perquè connecta amb els valors de la democràcia cristiana europea: la moderació i la consciència social. Barceloní i català de tota la vida vol diàleg i no la solució radical de la declaració unilateral; ell voldria la CiU d’abans del procés, aquella que sabia escoltar i arribava a acords.

Què és la política si no diàleg? em diu un dels responsables de campanya. Aquest és el seu cavall de Troia. Saben que és el tot o el res, s’ho juguen tot el 27-S. El més important és aconseguir el grup parlamentari, és a dir, tenir un mínim de tres diputats; els millors números els diuen que podrien treure 8 diputats. Segons l’enquesta de Pedro Arriola, assessor de Rajoy, entre 7 i 10. Són optimistes. A més, revelen que dimecres es presentarà la plataforma, Catalans pel Seny, amb noms il·lustres, fundadors de CiU, i un de mediàtic, Miquel Roca i Junyent. Amb aquesta operació esperen tornar el debat allà on ells poden guanyar els vots: al centre, a l’enteniment.

A la festa però s’hi troba a faltar el seu líder, Josep Antoni Duran i Lleida. Em diuen que ell està fent campanya, i que és un valor important. Durant els últims mítings de campanya ell hi serà present al costat d’Espadaler: a Tortosa, Tarragona, Lleida, Vic i Barcelona. Han dissenyat una campanya amb dos eixos d’actuació: Espadaler va pel territori i Duran i Lleida està centrat a Barcelona i a la perifèria. Durant la setmana que ve anirà per les cases regionals i per barris de Barcelona i la perifèria. Em destaquen que al mes de juliol va fer una colla d’actes amb molt èxit a Cornellà o Santa Coloma. Duran i Lleida és un polític hàbil i m’asseguren que l’únic que pot agafar el telèfon i trucar a Angela Merkel o pot aturar i parlar amb Rajoy abans de pujar el cotxe és ell. Unió reivindica diàleg. Em recomanen que em llegeixi el preàmbul de la pregunta del 14-J –una ferida encara oberta i que costarà de tancar sobretot per la part personal; molts es pensaven que el partit es trencaria però som presents al territori i tenim intenció de quedar-nos-hi temps–, allà hi ha resumida la seva aposta per pactar un referèndum, i fer-ho des del poder d’influència que Duran i Lleida ha anat acumulant durant anys al Congrés. Això és el que mou aquest partit petit que diu defensar el catalanisme i que mai ha posat límits a les aspiracions de sobirania.

Però Unió sobretot és una família. Enmig d’una conversa un dels dirigents fa la broma de si sóc de la família o no: si em faig apoderada em donaran una informació, si no, informació general, com a tots. Tenen sentit de l’humor i potser perquè és dissabte al vespre es respira un ambient relaxat i alegre. El seu és un vot amagat, la gent no diu que vota Unió però saben que hi ha gent que els dóna suport i que connecta amb els seus valors. Aquesta tarda han estat al Power8Stadium i m’ensenyen un WhatsApp amb les dades: “1580 butlletes”, “butlletes exhaurides”, i un “brutal!”. També han començat una campanya a les portes de les esglésies, “ja que ens diuen missaires, doncs ho aprofitem. No ens tallem ni un pèl”. Saben que entre un 20 i un 30% de l’electorat encara no ha decidit el seu vot i la campanya és clau per poder esgarrapar vots.

Una campanya que per ells és un repte multidimensional: és el primer cop que es presenten sols a unes eleccions parlamentàries, després del trencament de la federació, confessen que CDC sempre els deia que no serien capaços d’anar sols i la paradoxa és que són ells els que van sols i CDC s’ha hagut d’amagar sota l’amalgama de Junts pel Sí, la marca Convergència està cremada asseveren. Les ferides encara estan obertes. Expliquen que qui portava la maquinària electoral era Convergència i que la marca Unió no és coneguda. Un altre inconvenient és que tenen pocs voluntaris i apoderats, si es comparen amb les xifres de Junts pel Sí. Veuen que el debat està molt polaritzat i això no els va a favor. Però tot i caminar per un sender que mai han fet sols tenen la convicció que els anirà bé. No veuen clar que el president Mas pugui governar amb Romeva, Junqueras, i membres de la llista de Junts pel Sí i menys amb la CUP. Què tenen en comú? Tot està a punt per fer un tripartit declaren. Unió aspira a ser i a fer d’interlocutor i seguir jugant un paper important en aquest procés polític. El 27-S caldrà fer un cop d’ull a les enquestes per veure qui va saber llegir més bé la realitat.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s