El Clot, discretament i a poc a poc (dia VII)

La Rosa té setanta-tres anys i està jubilada, durant més de quaranta-sis va regentar una botiga al seu barri de tota la vida, Sant Andreu. El seu tarannà juvenil, porta el cabell curt i de color blanc i unes arracades amb l’estelada que pengen de les orelles com dues banderes petites mostren vitalitat. La seva és una simpatia que fa la conversa amena i rica de matisos. Avui ha vingut al Clot, es mou allà on hi arribi el transport públic. És una dels milers de voluntaris de Junts pel Sí que aquests dies dedica tot el seu temps a recórrer la geografia de l’àrea metropolitana. Explica que ha estat a L’Hospitalet, a Nou Barris, a Cornellà, a Santa Coloma. Normalment hi va amb les amigues, combina activisme i oci, però avui cap d’elles podia. Ella, avui també hi és. Diu que som en un moment de la campanya en què troba que hi ha gent decidida, i que les posicions comencen a estar molt clares: des de la il·lusió amb la qual la gent els diu que viuen el moment al rebuig manifest.

Quan m’explica tot això l’Oriol Amorós, número dos per Barcelona i divuit de la llista de Junts pel Sí, diu que falten dos puntets per assolir la majoria absoluta. Avui omplen la plaça del Mercat del Clot, un barri amb una renda baixa, segons el Llibre Blanc de Barcelona, i que forma part del districte de Sant Martí, és el segon districte on es concentra més població a la capital catalana, 233.000 habitants, després de l’Eixample, amb 265.000. És un dels barris on la gent es mobilitza més i vota més, com es va demostrar el 9-N; el Centre Educatiu d’El Clot va ser el punt electoral que més vots va rebre a Barcelona, amb 7.920 persones. El sí va guanyar per un 75,5% al districte de Sant Martí. Tot i així, els resultats de les eleccions municipals demostren que és un barri canviant i despert: Barcelona en Comú hi va guanyar amb 3.400 vots; CiU en va sumar 2.299; ERC, 1.500; C’s, 1.300 i es va posicionar com a quarta força; PSC, 1.250; CUP, 996 i PP, 980. El 2011 el PSC d’Hereu hi va guanyar per només 75 vots de diferència amb l’exalcalde Trias.

El mercat situat al capdavall del carrer Rogent, un dels carrers més bonics i tranquils de Barcelona, és un lloc emblemàtic pels seus veïns. Són unes rambles petites on la gent hi conversa a peu dret o asseguts en una terrassa o en un banc. És un barri que parla i on es parlen moltes llengües. Xinesos, italians i marroquins hi han trobat també aquesta calma i manera de viure i són les tres nacionalitats estrangeres més presents al barris. En aquest lloc tranquil de la ciutat encara s’hi respira els aires de coneixença, de cordialitat i de fer pinya. És un barri de gent familiar, treballadora i sobretot molt respectuosa. El Clot també presumeix de tenir la colla de castells de Barcelona més antiga que hi ha actualment a la ciutat, els Castellers de Barcelona, evolució natural del “Cos de Castellers de Ballets de Barcelona”, amb el permís dels Xiquets de Gràcia, la primera colla barcelonina que actuava al segle XIX però que ja desapareguda.

La Rosa em fa mirar al passat quan em diu que aquestes eleccions són les de la gent gran, de la gent que va viure la guerra; els que tenen més de 80 anys són els que votaran amb més il·lusió. Ho va comprovar el 9-N quan va anar a Santa Coloma a fer de voluntària, també, dalt la muntanya, explica amb els ulls espurnejants. Allà hi va veure molta gent amb cadires de rodes, i poc jovent, espera que el 27-S aquest sector de la població s’activi. El passat serà molt present durant el 27-S. Té molta tristesa perquè una amiga que estava molt malalta, tenia 85 anys, no podrà votar perquè se n’ha anat. Era la seva última il·lusió.

Té molt present els pares i els anys trenta. Em diu que el pare va anar a la guerra i que mai va parlar dels horrors que havia viscut; la seva manera de sobreviure a allò va ser a través de l’alcohol, fins que no va poder més i es va suïcidar; el tiet, també soldat, va tornar trasbalsat i el van haver d’ingressar en un sanatori. “Hem patit molt, hi ha hagut molta repressió i molta por en aquest país”. I tot això s’ha viscut en silenci, sobretot dins les famílies. La memòria s’ha volgut esmicolar perquè era massa dolorós. Si no es parla, si no es recorda no hi ha realitat, no ha existit mai. Tot això ho ha sabut de gran, diu que tenia por al pare, per no entendre aquell comportament. Ara entén moltes més coses. Aquell dolor s’ha anat traspassant, però el 27-S, si guanya el sí es transformarà en llàgrimes d’alegria i de record perquè molts com la Rosa pensaran en tots aquells que han lluitat per la defensa del país, de la llengua, de la dignitat. És per tota aquesta gent valenta que va suportar com va poder la derrota i les garrotades que serà una nit en què molts sentiments s’alliberaran. El seu avi va morir en un camp de concentració a França. Per tot aquest bagatge m’ensenya una carpeta amb díptics de Junts pel Sí, a la gent gran coneguda els explica que és la candidatura que vol la independència i la llibertat de Catalunya, per evitar confusions amb Catalunya Sí Que Es Pot el dia 27-S.

Després d’acomiadar-se i donar-me les gràcies per la conversa, la Muriel Casals, que l’Oriol presenta com algú que ja tenia la vida encarrilada i que va fer un gest de valentia i va sortir de la zona de comfort de la universitat, també fa una lliçó d’història, en el seu cas econòmica. Té un record per la primera gran manifestació del 2010, que va organitzar Òmnium, amb el lema “Som una nació. Nosaltres decidim” i diu que 5 anys després d’aquell punt d’inici, que aleshores va ser de protesta s’ha convertit en proposta. Volem tenir un estat que ens representi i convertir-nos en bons veïns d’Espanya. “Volem ser un país que vol ser gran”, recull la frase inicial d’en Jaume Creixell, i com la professora pacient que és desgrana que Catalunya és un país que vol prendre decisions i que té qualitats per estimar-se i presentar-se al món. Explica que el Clot ha estat un centre de creixement cultural i social, en un procés molt lent que comença a finals del segle XVIII.

La Muriel amb la seva veu tímida i fluixa fa un repàs de la industrialització, a Catalunya no vam fer la segona revolució industrial, la de la siderúrgia, i l’economia catalana es va centrar en el tèxtil i la indústria petita i mitjana. Els catalans sabem que la riquesa ve del treball, no de l’especulació; si un es fa ric de pressa, alguna cosa no ha anat bé. Aquesta crisi econòmica ens ho ha recordat. A poc a poc, la riquesa costa de construir. I d’aquests recursos aconseguits n’hi ha uns de molts sensibles: els impostos; aquests impostos que van i no tornen i es dediquen a finançar AVEs sense passatgers. I explica que necessitem un estat perquè ens doni confiança, però no ho tindran fàcil els que entrin al Parlament, com ella, ja que aquest procés ha fet que hi hagi aquesta tensió activa, els ciutadans estan més alerta. Mentre l’escolto em criden l’atenció tres homes d’aspecte molt elegant i nòrdic que estan asseguts a una taula d’una terrassa mentre segueixen i miren el discurs de la Muriel. No és habitual veure gent així pel barri.

Les últimes paraules del seu discurs pausat i ben estructurat, no hi ha crits, no hi ha consignes ni banderes, fan referència a la comunitat internacional quan diu que serem una democràcia de qualitat, que l’estat serà visible i que no ens esperen amb els braços oberts. I en relació a la reacció que tindrà la comunitat internacional fa servir la metàfora de la parella que comunica als seus amics que se separen: “Ostres, va, seguiu junts” és la primera resposta. Cal una recomposició emocional i sentimental, i fa mandra, però quan la decisió és presa cal anar endavant i tenir paciència. Però hi guanyarem si fem el pas, serem més feliços i el mapa del món serà més bonic amb un nou color: Catalunya. Tinc les orelles cap a la Muriel però els ulls cap aquella taula; sí, segueixen atentament el que es diu i com es diu des de dalt l’escenari. Al final de l’acte que acaba amb la foto i la cançó de Junts pel Sí em dirigeixo cap allà on són i els demano si podem parlar. Vaig amb la llibreta i fem el pacte que no escriuré res. Em conviden a seure. El Clot, discretament.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s