Els indecisos a Escòcia i Quebec (dia VIII)

Hi ha una paraula que als mítings no es diu gaire: indecís, indecisa, indecisos, indecises. Com si fes vergonya dir-ho, com si fos una norma d’educació, es parla dels amics, dels familiars, dels cosins, dels companys de feina. Però mai la paraula indecís. A dos mesos del referèndum a Escòcia el British Election Survey va publicar els resultats d’una enquesta en què s’havia fet la mateixa pregunta, en dos moments diferents de l’any, el febrer i el juliol del 2014. S’analitzava el comportament dels electors, posant el focus sobre els indecisos. Cap on es movia el vot?

L’anàlisi diu que el 3% dels indecisos votaria “sí”, però també que hi havia un 3% de “no” que es movia cap a l’indecís. De la mateixa manera, un 2’1% que havia dit “no ho sé” expressava un “no” i un 1’7% dels preguntats que havia respost sí ara responia “no ho sé”. El sí tendia a pujar, del 37 al 39% i el no, a baixar del 52 al 51%. A dos mesos de les eleccions, amb el supertema de l’economia.

En total eren unes 500.000 persones les que es tenien comptabilitzades i omplien les pàgines dels diaris de tot el món la setmana abans de les eleccions. Reuters publicava el 16 de setembre el testimoni de diverses persones: “El meu cor diu sí, però el meu cap diu no. Penso que dependrà de com em senti aquell dia” relatava una ciutadana de Lochgelly, al nord d’Edimburg. Per moltes enquestes que es publiquin aquest estat ànim del dia de les eleccions es pot copsar? Potser hi intervé el temps, haver passat una bona nit amb els amics o llevar-se de bon humor.

Junts pel Sí sap que la majoria que vol dependrà d’aquests indecisos i per això ha demanat als seus “candidats” que convencin a una persona del seu entorn, que truquin a aquella persona que fa temps que no veuen però que podria tenir dubtes, que potser li falta informació; als amics o familiars que els falta una empenta… Al Quebec es comptabilitzaven un 11% d’indecisos abans del referèndum del 1995, Lucien Bouchard, líder del Bloc Quebequès deia: “Parleu amb les vostres famílies, amics, veïns, companys de feina. Dieu-los que la lluita està renyida. De vosaltres depèn el nostre futur”. Aquest és el mateix missatge que totes les formacions estan enviant, cal anar a votar en massa el 27-S. Les enquestes poden pronosticar què farà la gent que no acostuma a votar per les eleccions autonòmiques? I si ho fa, què votarà? Totes les enquestes publicades donen gairebé una majoria absoluta al Junts pel Sí. Serà així? O és una estratègia per mobilitzar un vot que no ha sortit al carrer aquests anys i no s’ha sentit interpel·lat fins ara?

A Escòcia a cinc dies de les eleccions Charlie Jeffery veia que el “sí” guanyaria i ho argumentava així: a mesura que s’acostava el 18 de setembre la gent indecisa votava cap al “sí”. El projecte “Better Together” no havia calat en la població, era un discurs molt sentit i basat en les dificultats. Tot i que l’independentisme escocès també va centrar la seva campanya en els aspectes negatius de quedar-se al Regne Unit, semblava que la tendència era guanyadora. Assegurava que a Escòcia un 25% de la població estava a favor del “sí” i un altre 25% a favor del “no” davant “qualsevol circumstància”, i que per tant els indecisos, la gent que estava al mig, serien els que decidirien la votació. Amb un vot més racional. La independència es va perdre per deu punts de diferència.

Com bé assenyala Carles Castro quan els electors han de decidir en qui país viuran i no escollir un govern el suport a la secessió sempre és més baix. I una última dada: el professor de Sociologia de la Universitat d’Oxford, Stephen Fisher, ha estudiat setze referèndums constitucionals celebrats a tot el món en els últims 40 anys, i en dotze d’aquests, on el triomf del “sí” s’augurava a les enquestes no es va veure referendat pels electors. Al Quebec els independentistes portaven sis punts d’avantatge al “no” però el vot massiu dels indecisos a favor de quedar-se com estaven va frenar la independència. Catalunya seguirà sent una excepció en tots els sentits? Unes autonòmiques convertides en referèndum com a única via per poder votar. Mobilitzacions multitudinàries durant cinc anys. Tenacitat i constància. Procés de la societat civil cap als partits polítics. Uns indecisos que es decantaran cap a la independència. Potser a partir del 27-S podrem parlar del “Catalan independence process” i llavors, sí, el món ens mirarà d’una altra manera?

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s