La minoria emergent que vol canviar Espanya (dia X)

El Maresme / Fòrum és la parada de destí. Durant el recorregut només s’han creuat dues paraules en castellà: “falten moltes parades” li ha dit ella a ell. Quan ha tingut prou espai, a mesura que t’acostes cap a La Pau l’afluència de viatgers disminueix, almenys diumenge al matí a les 11, s’ha desplaçat cap a la dreta i ha deixat un espai entre ella i el seu marit. Ell ha dormit tot el trajecte –uns vint minuts– i ella anava mirant el pampallugueig vermell de les parades amb un posat seriós i fins i tot de preocupació. Tenen aspecte funcionarial: ell amb pantalons de pinça, polo i ulleres, i rellotge d’or, i ella amb vestit-jaqueta, ulleres, i maquillatge natural. Aquesta parella ajudarà a omplir l’auditori del Fòrum, mai ningú havia obert el galliner, diu el presentador. I C’s ho ha aconseguit. Fins i tot això aconsegueixen o aconseguiran. Totes les enquestes pronostiquen que seran la segona força política a Catalunya, els més optimistes diuen que trauran 20 escons, els menys que es disputaran la tercera força amb Catalunya Sí que Es Pot –amb el permís de la CUP–. Fins i tot l’1 de juliol un diari basc publicava que C’s podria guanyar les eleccions. A Catalunya no hi havia Junts pel Sí, el sobiranisme estava dividit en tres blocs i ja es parlava del fracàs del plebiscit del president Mas.

C’s ha aconseguit situar aquest dins i fora, aquest nosaltres i ells que tants bons rèdits els ha donat en els últims anys i és el partit que més ha fet per fer d’aquestes eleccions el referèndum que no hem pogut fer, és el partit que s’ha esmerçat més per defensar el no. I la primera prova la trobo un cop dins l’auditori. Després de passar la cua que esperava per entrar aturo una parella a les portes de la jubilació. Són en Miguel i la Pepi que han vingut de Tarragona per poder donar suport i viure un dia molt especial. La primera cosa que em diu en Miguel és que ha vingut avui per ideologia i per la unitat d’Espanya. I explica que ell va venir el 1964 a Tarragona, era un nen i era un orgull estar a Tarragona i veure aquella Catalunya amb empenta i il·lusió que ara diu volen recuperar amb Albert Rivera i C’s. La Pepi confessa que té por, que després de tenir una botiga tota la vida –és autònoma– ara no pot expressar lliurement, perquè la gent t’assenyala. Reconeix que ha perdut amistats al llarg de tots aquests anys.

Mentre conversem criden a una senyora i li diuen que s’acosti, és la Totón, i una veu més autoritzada que ells perquè forma part del partit a Tarragona, és la coordinadora a la zona del Tarragonès. Diu que tenia ganes de formar activa d’aquesta nova manera de fer política. Sóm els ciutadans que s’han organitzat, que volen que els escoltin perquè tenen molt a dir en aquests moments. Ella té el cas personal de sentir-se catalana de segona, d’estar en un entorn proindependentista –és funcionària– i de sentir-se exclosa. Es troba molt còmode a C’s perquè no s’ha d’amagar de res. Ara tenen 120 voluntaris a Tarragona, han crescut moltíssim en els últims anys i a poc poc la gent perd la por i se’ls acosta i els demana. Aquest canvi de tendència el van començar a notar a les municipals. Són gent del carrer, em diu amb uns ulls negres convençuts, i volen recuperar la Catalunya de fa cinc anys. Tenen una cosa molt clara: com diu l’Albert Rivera hi ha una línia vermella: la separació no pot ser, ni amb referèndum ni sense. I amb aquesta claredat també diu que C’s és un partit que no promet res, que si diuen una cosa, la fan. I no hi podia faltar el tema estrella, la corrupció, diu que són el partit de la regeneració democràtica i que molts socialistes i convergents s’han apropat al partit per aquest motiu, orfes d’honestedat i projecte. Ha de marxar però abans em diu que l’èxit de C’s és creure en alguna cosa, aquest és el motor de la vida. I em recorda que l’Albert Rivera va començar a Barcelona fa nou anys repartint fulletons. Ell hi va creure i ho va fer creure als altres. Com un profeta.

Entro a l’auditori i tinc una sensació de mareig: hi ha molta gent i molt perfum, de debò, molta gent, gent molt perfumada, ben arreglada, i alguns molt bronzejats. Són gent benestant la gran majoria d’ells. L’atzar fa que parli amb gent d’arreu d’Espanya com en Juan Carlos, que ha vingut de Granada amb el seu xicot. Forma part de l’executiva del partit i es considera una persona de centre, no li agraden els extrems. Mai s’havia posat en política però hi va haver alguna cosa que li va cridar l’atenció de C’s, pensa que els polítics han de fer feliços al poble. Ell es dedica a la mediació en un despatx d’advocats i sempre busca el millor per les dues parts, com Albert Rivera, diu, a qui va poder saludar el dia abans. El va veure assegutsol en un banc i s’hi va acostar per donar-li les gràcies per tot el que estava aconseguint. I l’Albert li va respondre: “Estic a la vostra disposició”. Això li va tocar l’ànima. Ho sent de debò.

L’escenografia va adequada a l’audiència, a la tribu, dos cors d’un metre cada un, de plàstic amb les tres banderes catalana, espanyola i europea; uns llums desiguals que fan una llum tènue, i una música chillout de l’anunci que fa que l’espera sigui més agradable. També en Juan Fernando de Múrcia que forma ha estat una de les persones que ha vist i fet créixer el partit a Espanya. Des de Múrcia va prendre la decisió fa sis anys de sumar-se al projecte d’UPyD que va durar un any. Amb la seva desintegració va mirar cap a Catalunya i hi va veure un noi jove, català i defensor dels valors constitucionals i un partit: C’s. Era el moment d’acostar-se a la política. Mentre conversem tothom es posa de peu i veu desfilar des de dalt de tot de l’escenari Rivera, Arrimadas, Matías, i tota la comitiva de C’s. Aplaudiments, eufòria i crits de president, president. Un eixam de càmeres esperen a platea per fer fotografies des de tots els cantons. Somriuen i alcen els braços. Se’ls veu emocionats, és el primer que diran quan pugin dalt l’escenari Inés Arrimadas i Albert Rivera. Saben que la imatge és important, el màrqueting és la fórmula del seu èxit. Si s’entra a la pàgina web de C’s i es va a Agenda es pot veure el mètode: la hiperpresència als mitjans.

Alberto Castellón, el presentador, diu que això és un somni comú, les ganes de canvi, i la il·lusió de ser catalans, espanyols i europeus. És fàcil d’entendre. Durant totes les seves intervencions Castellón repetirà la mateixa frase: som Trending Topic! Matías Alonso serà el primer a pujar a l’escenari i farà servir moltes metàfores: “Artur Manoestijeras”, per les retallades; el girar la truita en aquestes autonòmiques pel canvi, on C’s entrarà amb força al Parlament, i el quiste que li explotarà a la cara a Mas és a les mans de C’s. L’olor a perfum  des de les escales d’un lateral de l’escenari segueix i ara s’hi barreja la de xiclet. No ho sé si ve de les primeres files de la direcció, que s’ha alçat per ser aplaudida, i sobta la presència de només dues dones entre la vintena. Potser el canvi només és en part.

Per presentar Inés Arrimadas, la candidata de C’s a la Generalitat, Castellón se serveix d’unes paraules de Rivera, l’home que inicia aquesta aventura, i que des de primera fila no para de teclejar el mòbil. “Serà una de les dones més influents de la seva època”. Ben assessorat per coneixedors de la política nord-americana, sap que la construcció del relat personal és molt important, i han venut a Espanya i a la premsa internacional (The Guardian, Financial Times, Bloomberg, The Wall Street Journal, El País -edició anglesa-) que són el partit revelació. I el partit que canviarà Espanya. I abans de pujar passen un vídeo sobre la seva trajectòria: vinguda de Jaén fa sis anys va decidir establir-se a Catalunya i en fa quatre que va anar a un míting de C’s i va sentir la il·lusió per fer política. Diu que són aquí perquè C’s és l’única alternativa, una manera diferent de fer política. Parla del discurs de ciència-ficció de Junts pel Sí i que ells són la garantia de baixar la política a la realitat, també de la immoralitat d’obrir ambaixades quan es tanquen hospitals. Això de l’acció exterior els té realment amoïnats perquè el terreny internacional des de fa dies és el el seu.

El primer que farà C’s quan arribi a la Generalitat és obrir finestres i aixecar alfombres per saber qui ha sigut corrupte i faran que Catalunya torni a ser admirada, oberta i una terra d’acollida –ara no ho és?–. I governar amb les mans nets. Aniran a Madrid a negociar i a dialogar amb dades objectives i defensaran els interessos de tots els catalans. I lideraran les reformes d’Espanya, aquí coincideix amb els independentistes, i és un canvi d’estil i de forma, que a Espanya hi ha moltes coses que no funcionen. I assegura que C’s serà el millor interlocutor per Espanya, a partir del desembre això encara es farà més palès, i aportarà el seny, i el sentit comú. Amb humilitat acaba la seva intervenció: “Vull ser la presidenta de tots els catalans i només demanaré: “Com puc ajudar des del govern de la Generalitat a fer tot això?””.

I arriba el gran moment del tribú. Albert Rivera fa anys va dir que els canvis comencen amb les minories emergents. La minoria de fa deu anys és avui la majoria. Quan puja dalt l’escenari l’auditori crida “president, president” i meticulós com se’l veu diu que no, que primer cal una presidenta i després un president. Es remunta a dos segles enrere, a Cadis, quan una minoria, amb presència catalana, va voler acabar amb l’absolutisme: els ciutadans no eren súbdits –Llach dixit–. Recorda que els catalans són també fundadors de la democràcia a Espanya. Aquell 1812 no era el moment adequat, i els reaccionaris es van carregar la constitucíó. Però sí era el moment de les idees –s’oblida de citar Victor Hugo “No hi ha res més fort que la idea que li ha arribat el seu torn”. Espanya segueix endavant per aconseguir les llibertats dins que s’arriba a la Guerra Civil, amb dos bàndols enfrontats i de trets s’inicia un període fosc fins que mor el dictador i apareix Suárez, es guarden els trets i s’aconsegueix fer seure el Partit Comunista, el sindicat, UCD, la paronal, tot amb un rei nou –no s’esmenta ni la part catalana i basca ni el PSOE, curiós–. Rivera s’emmiralla amb el que va ser el primer president de la democràcia espanyola: Adolfo Suárez. Ell vol tornar a recuperar aquest esperit, s’ho creu, perquè sap que té milers de persones organitzades. El partit ha crescut des de Catalunya cap a tot Espanya, amb menys de quatre anys s’han implementat a tot el territori espanyol.

Suárez posa el germen de la democràcia i és l’inici dels millors anys de la democràcia espanyola: González i les l’estat de les autonomies, l’entrada a Europa i l’estat del benestar; Aznar i el centrismea mb una economia que anava bé fins que s’arriba al 2000 quan es perd el nord: Zapatero i els estatuts i la sentència del TC, Rajoy amb majoria absoluta, amb les mans lliures però no netes, podia haver canviat el país però no ho va fer. Ell vol recuperar el rumb, Espanya necessita un projece, necessita recuperar l’orgull –els nacionalistes són els altres–i això es fa amb treball, idees i un projecte. Aquesta és la fórmula de la modernitat. I adverteix que en aquestes eleccions s’hi juguen que Espanya sigui Espanya, detectar on és el problema i recuperar el rumb. I exalta aquest orgull dient que les grans nacions del món demostren que són grans nacions quan passen mals moments. Ara Espanya està davant un d’aquests mals moments. I contràriament del que deia fa uns mesos el 27-S és l’oportunitat de reconstruir el projecte espanyol, un projecte en fallida on les llibertats no han crescut i els nacionalismes i el populisme ha augmentat. I per acabar el relat èpic explica que poden guanyar el partit, que han de guanyar-lo perquè cal aquest punt d’inflexió a la història d’Espanya, i vostès, les 3150 persones que omplen l’auditori més gran de Barcelona –allà on el president Mas el 25 de novembre del 2014 va fer la conferència per enfilar el rumb cap a la independència– i que l’escolten amb ulls brillants i amb fe, els diu, en seran els protagonistes. Yes, you can.

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s