La política reclama emocions

La política necessita empatia. Avui ho diu en Raül Romeva en una entrevista per presentar el seu últim llibre “Pont de cendra”, i ahir ho deia la Mireia Juanola en la presentació del seu primer llibre “Un nou país. Una nova política” a la llibreria Jaimes del carrer València. La Mireia fa més de vint-i-vuit anys que es dedica a la psicologia clínica i en fa vint que és professora del Consorci per la Normalització Lingüística, sis al barri de Roquetes de Sant Pere de Ribes. Des que va començar el procés és part implicada de l’ANC al Baix Penedès i també del Secretariat Nacional, del qual en forma part per tercer any. A l’Assemblea hi va conèixer en Jaume Terribas –un dels ponents, assegut al seu costat, a l’altre el jutge Vidal, i al costat de Terribas l’editora de Pagès Edicions– i va ser qui va esperonar-la a tirar endavant el projecte quan van coincidir a l’ANC, a la comissió de discurs i missatge, a la comissió d’incidència política i al País que Volem. Diu que ha escrit el llibre per necessitat i també per compartir-lo.

Fundadora de l’ANC Baix Penedès, van començar quatre i ara en són set-cents que van portar trenta autocars a la Meridiana, se sent deutora del llibre, diu que moltes persones hi trobaran algunes reflexions, trossos de conversa que ella ha mantingut al llarg d’aquests anys. Mig sorpresa revela que ara entén els artistes, ha deixat llegir el llibre a unes quantes persones abans de la presentació i cadascú hi ha vist o hi ha interpretat moltes coses que ella no veia o no sabia. És un enriquiment. La seva manera d’expressar-se i de ser és sincera, i parla de les emocions i de la generositat. En el pròleg afirma que les persones lliures són més generoses. Se sent hereva dels llibres que ha llegit, de la gent que ha conegut i de totes les experiències que ha anat acumulant, i de tot aquest saber i coneixement n’ha sortit aquest llibre que pot inspirar aquest futur de canvi que vivim a Catalunya i també al món. És de les que pensa que les estructures ja les tenim, el benestar material ja l’hem assolit –recorda com als pobles del Penedès fa cinquanta anys feien classes als galliners i ara tots tenen escoles, poliesportius…– i ara amb l’ajuda de les noves tecnologies cal transformar la manera com ens relacionem, com fem política. I ella planteja un mètode: les emocions. Reflexiona que la política i l’economia s’han separat de la quotidianitat, la realitat; les elits han buscat un model perquè encaixés en les seves necessitats i interessos però que no són les nostres, els nostres. Des de Descartes, en què tot es podia compartimentar s’ha seguit un model racional, deixant de banda les emocions, quan al capdavall és el que ens mou. Amb la societat en xarxa i el despertar de la consciència de l’individu s’obre aquesta oportunitat de fer parlar les emocions i de conèixer l’altre. Les noves tecnologies ens permeten ser al centre d’aquesta revolució que aspira i espera que sigui planetària.

El jutge Vidal va subratllar l’oportunitat històrica que tenim per assolir la independència, si no era ara segurament ja no serà fins d’aquí quaranta anys. I va posar l’èmfasi en aquesta revolució de la societat civil que és la que ha fet canviar l’agenda política davant d’unes elits funcionarials que s’han perpetuat en el temps tant en el sector financer com en el polític. Va parlar amb ironia de “La Gloriosa (Arzandi)” –“La Gloriosa” per la generació de funcionaris de l’estat que ara governen Espanya: un president del govern que ha estat admistrador de la propietat; una vicepresidenta que és advocada de l’estat i dos ministres: un exinspector d’Hisenda i també un advocat de l’estat i Aranzadi per la col·lecció de llibres de dret. Quan hi ha un tema important a resoldre, miren el llibre en comptes de mirar la realitat i el que està passant. Aquesta visió de l’estat, Constitució, Constitució, llei, llei és la que ha portat Catalunya tan lluny–. El jutge sempre irònic, va demanar a la Mireia si havia revisat el ram de flors que hi havia sobre la taula, fos cas hi hagués un micro, i va fer una altra broma quan van caure gotes al costat de la taula, a fora hi queia un diluvi important –només a la meitat de la ciutat– i va dir que potser eren els del CNI. Ja amb to més més seriós va parlar de la limitació dels mandats, fer política per fer un servei públic, primer cal demostrar a la societat que et pots mantenir i després pots servir, quan acabes el servei públic, tornes al teu lloc o professió. Aquest és el país que cal construir i tenim un repte com a societat civil i també des de les institucions.

En aquests moments d’incertesa, encara no se sap què dirà la CUP dijous, i després d’aquest silenci sobtat sobre què passarà amb el procés ara, la Mireia és optimista. Ella amb la humilitat i la naturalitat que la caracteritzen fa aquesta aportació valuosa al procés. Ha seguit la campanya electoral amb passió i deia que no cal capgirar-ho tot sinó que cal una transformació des de dins del sistema i des de les emocions. El discurs públic del que diuen els polítics amb el que realment passa o fan no té res a veure, d’aquí la corrupció, el mal govern, la indignació ciutadana. Té clar que per invertir la situació cal posar els valors al centre de la política i les emocions, i Catalunya té una oportunitat d’or de fer casar les dues realitats. Està convençuda que la CUP i Junts pel Sí arribaran a un acord. La presentació va ser un èxit, tant que es van exhaurir els llibres. Qui ja el té és el president de la Generalitat, que li va enviar una nota felicitant-li la iniciativa. Qui sap si aquests dies de negociació a ell i al grup de persones que treballen per l’acord els pot fer servei i els pot ajudar a negociar des de l’empatia i en l’intent d’entendre l’altre.

 

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s