I a partir del 27, què?

A cinc dies pel 27-S al Tradicionàrius, el CAT, s’hi va fer un col·loqui amb el títol “I a partir del 27, què?”. I aquí ens trobem. Amb un silenci informatiu assenyat, aquesta setmana l’atenció informativa –de moment– ja no està centrada en la CUP i en si el president Mas ha de ser president o no. Com diuen alguns els catalans tenim una gran capacitat de passar de l’eufòria a la depressió, com va passar amb l’èxit del 9-N. Després de la majoria absoluta amb escons i amb gairebé la meitat dels vots a favor de la independència –més d’un ha explicat que no es pot considerar un referèndum clàssic ja que hi ha un 10% de votants que no sabem si estan pel sí o pel no–, amb una participació rècord del 77% els nervis estan a flor de pell. Ens cal mirada llarga i molta paciència per excel·lir en el repte i segurament més comunicació. Al CAT s’hi va viure el futur perquè el debat d’aquests dies i mesos es va apuntar a pocs dies de les eleccions que canviaran el curs de la història de Catalunya.

La Laia Perarnau –moderadora de l’acte– encetava el col·loqui posant sobre la taula els tres escenaris possibles: majoria absoluta en escons i vots; majoria absoluta en escons i no en vots i sense majoria absoluta de les forces independentistes. Finalment l’opció que ha sortit és la del mig, la que no deixa plenament satisfeta cap de les parts. Segurament ningú va preveure que Junts pel Sí necessitaria dos vots de la CUP per investir el president Mas. I aquí és on s’ha generat el petit daltabaix aquesta setmana passada que de moment ningú sap com acabarà –el gran geni matemàtic Henry Poincaré parlava del “problema dels tres cossos”, una de les teories que va canviar la física del segle XX i que va ser la base de la teoria de la relativitat, el que s’anomena la teoria del caos amb enigmes encara irresolts: el petit moviment encara que sigui infitesimal d’un dels cossos porta a la variació dels altres i fa trontollar tot l’ordre–. Tanmateix tothom està confiat que acabarà bé, sobretot després de conferència política de la CUP (què, com i quan) en què va convidar Junts pel Sí i Catalunya Sí que Es Pot, a part de les entitats sobiranistes. Un gest en la forma, que són claus en política.

Al CAT en Pere Pugès, optimista nat, que amb el seu posat d’home de bosc i tranquil va disseccionar l’estat de la qüestió. Ajudat per un organigrama va detallar amb parsimònia les fases del procés. El que va ser un dels fundadors de l’ANC és optimista de mena i per això va començar dient que les forces no sobiranistes no sumen, per tant, passés el que passés el 27-S, el procés seguiria. Per ell les dues preguntes claus són: sabem on anem i com hi anem. Per tant, confiança perquè com assegurava Raül Romeva a RAC-1 ahir Junts pel Sí subscriu gairebé al 100% el full de ruta de la CUP (desobediència, procés constituent i pla de xoc social).

En Pere, responsable de relacions polítiques fins al maig del 2015, va ser un dels impulsors del full de ruta que van dibuixar les entitats sobiranistes i els partits polítics –després de divuit sessions– sense un acord total i que Junts pel Sí s’ha fet seu. Una de les frases que més va repetir va ser “cal preveure totes les jugades, allò que pot passar”, des de la impugnació de les candidatures de Junts pel Sí o la CUP a la prohibició de les eleccions, escenaris que ja no es podien produir però sí el de la intervenció de l’autonomia. Aquestes tres serien maneres molt salvatges d’aturar el procés per part de l’estat espanyol. Si es té previsió es pot reaccionar amb més rapidesa. Va apuntar que durant aquests anys el que havien començat quatre, al cap d’un temps ja n’eren quatre-cents i després vuit-cents i després cinquanta mil i…. Aquesta és la grandesa d’aquest procés, quan necessites alguna cosa sempre hi ha algú a punt per ajudar i trobar una solució. Després del 27-S el pròxim escenari electoral seran les eleccions espanyoles el 20 de desembre. I en Pere va dir que calia anar-hi units, no pas per negociar si farem la independència, la independència la farem però cal que els altres ens reconeguin (només els estats reconeixen altres estats). En tot cas, el que veuria ell seria demanar per últim cop un referèndum abans de l’estiu i si no és així la declaració unilateral d’independència.

Si ens suspenen l’autonomia, segons en Pere, s’accelerarà el procés, i caldrà sortir al carrer a defensar les institucions, tindrem Generalitat perquè la voldrem nosaltres. I si aquesta possibilitat es fes realitat hi hauria intermediació internacional; és més, ens hi obligaran i potser la comunitat internacional forçarà un referèndum, que esclar, s’ha de guanyar. Tota la intervenció és plena de condicionals, “si…”, “si…”, si ens va bé el procés tocarà fer el procés participatiu ciutadà que es presentarà aquesta tardor, amb el precedent del Congrés de Catalunya Catalana dels anys setanta. Si aleshores es va fer el Llibre Blanc ara es farà el Verd i caldrà actes de nova obediència a la legalitat catalana –no li agrada el terme desodediència–, des de fa dos anys que es treballa des de l’ANC amb el pla de xoc per la desobediència. No és certa la miopia de Madrid quan diuen “tenim uns pòtols que no saben què faran demà”, ell els respon: farem la independència.

Va ser un acte mogut, ja que David Companyon, de Catalunya Sí que Es Pot (que també va asssistir a l’acte de la CUP) va ser tallat reiteradament per una senyora del públic que ningú coneixia, i també algunes persones el van increpar directament. Va començar dient que la seva formació era sobiranista, reconeixia Catalunya com a nació, i el dret a decidir i va reivindicar que dins el sobiranisme hi ha forces independentistes. Ells no estan a favor de la independència i sí d’un procés constituent que serveixi de mirall per Espanya i per la UE; cal fer la revolució social abans de la nacional. I va mirar enrere, molt: el 2004 es planteja la reforma de l’Estatut; el 2006 tenim Estatut; el 2010 passa pel ribot, es rebaixa abans per Mas i Zapatero (és el primer cop que parla de la bèstia negra: el president Mas); el 10 de juliol del 2010 primera gran manifestació pel menysteniment del TC, prèviament hi ha hagut les consultes a tot el territori; el centre de gravetat passa al dret a decidir. La majoria del poble català vol decidir la seva relació amb Espanya i es trenca el pacte constitucional; el 2012 la força creix amb les eleccions on el president Mas perd 12 escons i hi ha un desplaçament cap a l’esquerra; al gener del 2013 hi ha la declaració de sobirania –impugnada pel TC– i l’aprovació de la pregunta del 9-N amb sis forces polítiques; el 8 d’abril es va a Madrid per demanar de fer un referèndum (un 85% vota en contra, excpete IU i PNB); es fa el decret de convocatòria del 9-N, que també impugna el TC. I el govern davant aquest fet posa el decret al calaix i fa el procés participatiu. Per ell és el primer moment de de desobediència que es deixa escapar, i el moment en què ICV es despenja del procés. Companyon subratlla que qui desobeeix el TC el 9-N és el poble, els 2.300.000 que van anar a votar el 9-N. I torna a posar el focus en el president Mas que negocia fer el nou 9-N amb l’ANC i Òmnium a canvi de posar les urnes en tres mesos (en Pere Pugès rebatrà l’argument i dirà que es va fer per buscar una acció unitària) i el cicle de conferències etern en què es diu “Hi haurà elecccons si hi ha llista unitària”, s’entén ERC i CDC, encapçalada per CiU. No hi ha acord però fins que el 14 de gener quan les entitats sobiranistes –ANC i Òmnium– aconsegueixen juntament amb ERC i CDC la data del 27-S. Amb un protocol: hi haurà diferents llistes amb un punt comú al programa i a canvi ERC dóna suport als pressupostos que ataquen les condicions de vida de les persones, i això en David ho afirma així perquè ha participat en les votacions. Fins que arriba el 24 de maig i s’obre el cel de les esquerres: Barcelona en Comú guanya a Barcelona, i la fórmula reeixeix a Castelldefels, Badalona, etc. Segons el relat de Companyon força el president Mas a fer la conferència de Molins –municipi on CiU no perd vots– i llança la idea fracassada del novembre i envia un encàrrec a l’ANC i Òmnium Cultural. Explica que hi ha una resistència inicial per part de les entitats i també d’ERC –el Secretariat Nacional vota en contra de fer la consulta– però el president Mas és contundent “o hi ha llista única o no hi ha eleccions”. La paraula xantatge que alguns van fer servir Companyon no la fa servir però sí que és crític amb el paper del president Mas que diu aconsegueix Junts pel Sí –60% CDC i 40% ERC– i amb l’acord s’expulsa a aquells que estan a favor del dret a decidir. Es farà el 27-S sota legislació espanyola i en una votació on tots els vots no valdran per igual, i per acabar l’anàlisi, uns dards cap al president Mas: ell ens ha portat a l’emergència social; vota la reforma laboral amb el PP, vota l’amnistia fiscal: el 28-S el president Mas seguirà sent president però com deia Espriu “serem fidels al poble” i direm veritats que inquietes encara que molestin els poderosos. I finalitza la seva primera intervenció dient que Catalunya Sí Que Es Pot no investirà Mas i treballaran per un govern d’esquerres i sobiranista, per acabar amb l’article 135, on es rescaten bancs i no persones, i per activar el pla de xoc social. Ell va votar sí-sí el 9-N però per ell la independència ha deixat de ser una eina de transformació social.

Avui s’han sabut quins són els eixos bàsics de la CUP durant la legislatura: desobediència, procés constituent i pla de xoc social. Mireia Foradada, representant de la CUP en aquell “I a partir del 27, què?” no sabia encara que la seva formació serà decisiva per formar govern i fer seguir el procés endavant. En el torn de rèplica ja va apuntar la idea que no investirien Mas i que no correrien el risc de votar el president de les retallades i que fa del 9-N un procés no vinculant. Veurem si la negociació del pla de xoc contra la pobresa pot ser la moneda d’intercanvi per arribar a l’acord. Per la CUP els objectius polítics són clars: augmentar la majoria social al carrer –l’han aconseguit, de 3 a 10 escons–, cal que el procés es decanti cap a l’esquerra –tenen un tros de la clau–, i fer un vot compromès amb la independència que és de tots. La memòria de les classes populars i la gent que fa política al carrer són els seus baluards. Hi ha hagut un empobriment de les classes populars i cal una reconnexió amb els governs al Parlament: encara que CDC s’amagui sota Junts pel Sí, no explica les retallades; i recorda que el tripartit va fer retallades i ara van amb altres llistes i volen un procés constituent. I reclamava que aquest procés d’independència està portat per les classes populars i des del carrer, i han vist que la independència és la via de millores socials. Després de repetir tres cops que la CUP no es presentarà a les eleccions espanyoles planteja la solució: pla de xoc social pel 28-S, culminar el procés amb menys de divuit mesos i mà tancada a la corrupció. Exactament la mateix radiografia que la CUP va fer ahir. És el que han dit durant tota la campanya, però ara cal que ho expliquin a tota la població.

“Què passarà el 28-S?” amb aquesta pregunta va començar la seva intervenció la Dolors Feliu, directora general de serveis consultius i coordinació jurídica i membre de Junts pel Sí. I va donar algunes respostes del que està passant al món en termes de dret internacional. Va parlar de la continuïtat de la filosofia que impulsa el procés, bevem dels nostres temps, el nostre no és un cas tan únic. Des de finals del segle XX que es planteja que la democràcia ha de servir també perquè un estat es pugui independitzar. La llavor d’aquesta filosofia, relatava la Dolors, és la Carta de Nacions Unides barrejada amb els drets fonamentals de la Revolució Francesa. Els quebequesos van ser els primers que van plantejar la qüestió: al 1998 es fa una pregunta al Tribunal Suprem si es poden independitzar d’acord amb el dret internacional i la constitució quebequesa i el Tribunal Suprem respon que pel dret internacional no hi ha una vulneració de drets perquè el Quebec té representació a les institucions però pel respecte democràtic de les minories sí que es pot aconseguir la independència. El tribunal conclou que l’estat canadenc s’ha d’asseure amb el Quebe per negociar. Aquesta filosofia és recollida pel Consell d’Europa que li serveix per dictaminar la sentència sobre Kosovo. Som fills dels nostres temps, repeteix la Dolors, i si s’han pogut fer referèndums a Escòcia, al Quebec. Avui dia tenim la filosofia internacional de poder-ho votar tot, Catalunya també té dret a fer el seu procés. Es podrà anar més ràpid o més a poc a poc, dissecciona la Dolors, però cal escoltar la gent. La primera reflexió que va fer va ser que els vots determinarien el disseny del procés –prèviament havia fet una interlocució a Catalunya Sí que Es Pot: el 27-S els seus vots seran comptats amb els del no– i també va parlar de legitimitat. Cal estar obert al diàleg sempre i qui tanqui la porta al diàleg perdrà la legitimitat –de moment el govern espanyol l’està perdent, i el català es manté amb la mà estesa–. Va recordar que Escòcia havia fet servir les mateixes eines que Catalunya, unes eleccions que va guanyar amb el 44% per negociar un referèndum. Per tant, la clau serà l’actitud del govern espanyol: si estan tancats, farem el nostre camí, no hi haurà tanta pressa si és acordat. Aquell 22 de setembre encara no se sabia què votaria la gent, però la Dolors no va dubtar d’afirmar que el país estava madurant. I citant Josep Fontana i amb la vitalitat simpàtica que desprèn va recordar que portem 300 anys d’intents –va mencionar la descoberta del tribunal de contrafaccions del 1702 al 1712, una institució singular a l’Europa del seu temps i una mena de tribunal constitucional–. A tots els pobles de la terra els hi han passat viscissituds i ara som en un bon moment pel tarannà pacífic, ens en sortirem amb la força dels somriures i dels vots.

En el torn de rèpliques en Pere Pugès que ja mirava més enllà del 27-S va dir que havíem de ser “capaços d’arribar fins al final fent el que calgui”, en David Companyon va dir que calien mig milió de vots per la independència i feia una crítica a les forces independentistes que no havien fet res per aconseguir-lo, que el president Mas havia comès un error a Molins quan va identificar l’enemic de l’independentisme en Catalunya Sí que Es Pot, i va insistir en el seu odi cap al president Mas: no compartim primer la independència i després els temes socials; qui ha fet les retallades no pot portar el procés; i es va preguntar de qui estan el servei les institucions quan Catalunya és el segon país més desigual d’Europa? Amb qui faran el procés constituent? La Mireia Foradada va fer una pregunta a cada formació: Junts pel Sí assumirà el pla de xoc social? Catalunya Sí Que Es Pot tiraran endavant amb un procés constituent de ruptura amb Espanya? La Dolors Feliu va respondre la pregunta de la CUP: Sí. I va explicar que al programa de JxS ja hi ha el decret de pobresa energètica i s’està intentant un altre acord –a través de consum però que el TC el dilluns va impugnar– i va enumerar els casos d’impugnació del govern espanyol: la prohibició de la dació en pagament, l’anul·lació de la prohibició de fracking, la impugnació de l’impost sobre dipòsits bancaris i sobre l’energia nuclear. I va recordar que mai s’havien aprovat uns pressupostos socials tan alts com en l’última legislatura: el 72% a educació i sanitat. I va tornar a dir, sí al pla de xoc social i va seguir parlant del deute amb l’estat espanyol: escanya la Generalitat a través del FLA, amb els pocs ingressos que es tenen s’han de destinar als interessos d’uns diners que són de Catalunya. I amb una manera elegant va acabar obrint la mà a la CUP per fer la independència i també a en David Companyon, aquest nou estat el farem entre tots. Ara és l’hora de la política, la manera de conduir un afer.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s