Després del combat literari, les sorpreses polítiques

Dissabte 12 de desembre. 20:00. Festa del llibre de Nadal a la Fàbrica Damm. Sala de Màquines. Al programa hi diu: “Col·loqui polític d’actualitat. Modera Eduard Voltas”, just després del “Combat dialèctic entre editorials independents” (Raig Verd, Edicions del Periscopi, L’Altra, Labreu i Edicions de 1984),  un bon epíleg en què són protagonistes la premi Nobel Svetlana AleksiévitxEls desposseïts, la literatura de Karl Ove Knausgård, Evelyn Waugh o la veu literària revelació de la tardor barcelonina, El torero d’hivern. No semblava ja que després dels apassionants tres rounds en què amb un minut Huertas, Rafel, Broggi, Andorrà i Adam havien de presentar un llibre del seu segell la jornada pogués portar cap sorpresa més. Però sí.

Al sofà asseguts: en Ramon Tremosa, en Tian Riba, la Patrícia Gabancho i l’Albert Carreras. Tots quatre són a la sala per presentar els seus llibres amb la independència com a rerefons i també amb el moment polític actual de mossegar-se la llengua sobre allò-que-està-passant-de-debò per part dels protagonistes i satèl·lits. El moderador, el murri de l’Eduard Voltas els fa trobar junts i fer xerrar, i m’atreviria a dir que, en mitja hora aconsegueix quatre exclusives o visions peculiars i originals d’un relat que a hores d’ara sembla congelat.

La primera. En Ramon Tremosa que presenta “Let Catalonia vote“. L’eurodiputat posa el focus sobre el mèrit del 48% dels catalans que van dir sí a la independència després de la guerra bruta intensa feta per part de l’estat espanyol –amb els milers de catalans residents de l’estranger que no van poder votar s’hauria arribat al 50%, ja que les preferències eren 42% per JxSí i 28% a favor de la CUP–. En Tremosa parla de la seva experiència com a eurodiputat, des de Brussel·les, que és on els estats se’ls veu com són i no poden fingir, i diu que aquest és un dels temes de moda. Ell se n’ha fet farts d’anar amb diputats escocesos a parlar amb els thinks tanks més influents de la capital europea. I és que per ell Escòcia i Catalunya es retroalimenten. Sens dubte no hi ha cap moviment polític que generi més il·lusió, expectació i admiració que els que es viuen en aquestes dues velles nacions. A Catalunya des del 2010 amb mobilitzacions multitudinàries al carrer amb milers de persones, la campanya de Junts pel Sí que reunia 10.000 persones pel cap baix a les places dels pobles i ciutats d’aquest estiu passat es contraposa amb l’acte polític més multitudinari de la Merkel que pot aplegar 1000 persones. A Escòcia el Yes Scotland, la campanya pel sí, va suposar la campanya més exitosa i que mobilitza de manera espontània més ciutadans, el porta a porta, els milers de voluntaris… Ell que va ser a Escòcia la setmana abans del referèndum va quedar impressionat de l’ambient que es respirava pels carrers d’Edimburg i ciutats més petites. Però l’oferta del Regne Unit —la Devolution sobre les actes de la unió — i les promeses van fer decantar el vot, i la por i la confiança van fer que el no s’imposés.

Tot i això a Escòcia van trigar només deu dies a veure que se’ls havia estafat diu Tremosa. D’aquí els resultats impressionants de l’SNP a les eleccions britàniques, on va guanyar 56 dels 59 diputats (imagineu si el 20-D Llibertat i Democràcia i ERC s’emportessin 45 dels 47 diputats al Congrés Espanyol?). I amb les eleccions municipals del maig a l’horitzó preveu una escombrada del partit nacional escocès que ara té una intenció de vot del 60%. I té temps per fer una crítica del pessimisme que es viu a Catalunya, diu que som massa tribuners, que som ciclotímics i que la força dels arguments és nostra perquè a Espanya no hi ha projecte. El futur és nostre: d’aquí un any, diu, hi podria haver un referèndum unilateral tant a Escòcia com a Catalunya simultàniament per resoldre definitivament el procés…

La segona. Tian Riba, amb aquell aire de James Dean, cavil·lador i brillant com ens tenia acostumats amb les seves anàlisis polítiques que presenta “Mas i Junqueras, dos capitans, un timó” fa una esmena en el títol del llibre: ara hi hauríem de posar, Mas, Junqueras i Gabriel –no va dir Baños, que és el cap de llista de la CUP–, tres capitans i un timó. Perquè la lluita pel poder s’ha incrementat a tres especifica. Per ell als carrers sempre s’ha sentit un clam unànime d'”independència”, i no “Convergència”, “Esquerra” o “la CUP”, i va al moll de l’os: aquest procés no ha estat una lluita de classes però sí és una lluita pel poder. Si ens trobem on som és perquè s’estan fent càlculs sobre quin partit serà hegemònic després del pujolisme –que tots ho són, de pujolistes, encara que alguns en reneguin– i cita Shakespeare “Si dos cavalquen en un cavall, un ha danar al darrere“, una cita que inicia el llibre i que li serveix per explicar que les batalles que veiem són purament pel poder –tothom ho veu però està bé que algú ho digui públicament–. Tots tres, acaba, busquen com apropiar-se de la tropa de Sant Pancraç, és a dir, el vot de la classe mitjana. Allò que tant anhelen ells i la independència, el que tant desitja la classe mitjana. Som dins un cercle.

La tercera. Patrícia Gabancho presenta La mateixa pedra i comença dient que els catalans quan fem llufa, el país queda més ordenat. El llibre escrit en set episodis fa un repàs del perquè sempre hem ensopegat. L’últim dels capítols és el procés que es mira –com tot el llibre en forma de joc diu al pròleg– sota quatre elements per construir la consciència nacional: cal talent i l’autoestima alta; cal un projecte i cal lideratge; i cal unitat. Tots aquests elements no s’han donat mai excepte l’any mil. I analitza la situació actual: hi ha el talent, el projecte ara és confós, i hi havia un lideratge clar –en passat!– que ara s’està posant en qüestió i la unitat que havia funcionat tan bé durant cinc anys (govern de CDC, oposició d’ERC al Parlamemt, el paper de l’ANC i Òmnium Cultural) –també en passat– s’ha esfumat. A partir del 27-S tota aquesta alineació es trenca. I la pregunta que poc veiem als mitjans: qui mana a Junts pel Sí? Per ella la incògnita es resoldrà després del 20-D; resoldrem qui guanya en vots i com es defineix aquesta lluita per la classe mitjana, la gran desitjada per tots. I el pronòstic que fa és que la legislatura espanyola es carregarà la tercera via i que tothom que vacil·la ara amb un referèndum o que no té clara la posició, d’aquí quatre anys se sumà al procés. Quatre anys més de procés! I per últim celebra les paraules que en Ramon Tremosa avançava quan deia que hi el referèndum per la tardor del 2016 a Escòcia i Catalunya podria ser un desllorigador de la situació. Tant de bo, Ramon, li deia. I acaba dient que sense lideratge i unitat no hi ha res serà possible –per si no ho teníem clar: cal que el president Mas lideri aquest procés–.

La quarta i última sorpresa del vespre. l’Albert Carreras, número dos de Mas-Colell, tal com el presenta l’Eduard Voltas, que publica “Volem la independència? Reflexions sobre el futur immediat”. Sempre és un honor que persones amb una trajectòria tan brillant parlin en públic i assisteixin a actes pel gran públic. El llibre diu que és per aquells que van votar el 9-N, i que quan anem units som imparables. I que ara caldria guanyar les eleccions del 20-D perquè no ho hem fet mai però fa un pas més cap al futur: el 2019, que serien les pròximes eleccions –si encara som dins l’estat–. És un home savi i és l’últim a parlar, ha parlat poc, i diu que cal reconèixer les partides equivocades en el moment que no toca, i que ara és important analitzar com ho podem fer per veure amb què ens hem equivocat, reaccionar i enfilar cap aquell territori que molts anhelen i que no s’ha assolit mai. Caldrà resistència, persistència i molta literatura.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s