Què hi diuen alguns votants de la CUP? (I)

Som en una de les setmanes més estranyes i determinants pel futur del procés i del país. Tanmateix hores. Unes hores per fer canviar de rumb la política i evitar les eleccions al març que diuen a ningú agraden per defensar el mandat democràtic del 27-S on 1.957.348 ciutadans van dir sí a la independència dels quals 336.375 ciutadans van optar per la CUP.
S’ha escrit molt durant aquests tres mesos sobre què és la CUP, les diferents organitzacions que la conformen: Endavant, Arran, Poble Lliure…, els municipis on governa (Celrà, Viladamat, Berga, Sallent…) però poc s’ha escrit sobre el votant de la CUP, què pensa, quins són els seus motius, la seva visió de la vida, si s’exceptuen les dades del CEO o del CIS i un parell d’articles trobats: Radiografia d’un votant de la CUP i d’on treu els vots la formació anticapitalista hi ha un desert informatiu.

De la necessitat neix aquest petit estudi d’estar per casa, així és com se’ls va plantejar a la dotzena de persones del meu entorn –algunes no les conec personalment– que entre el 15 i el 25 de novembre van voler respondre unes primeres preguntes per correu electrònic. I amb molta amabilitat i generositat alguns han respost a unes segones el 4 de gener. Un agraïment a tots els que han pogut fer possible aquests apunts. Comencem pel principi.

Els motius pels quals van votar la CUP el 27-S o en altres ocasions són diversos: pel contingut social; perquè Romeva fos el president; perquè és una formació d’esquerrres i independentista; per coherència, per condicionar la política; perquè és d’esquerres, ecologista i catalanista; per ser conseqüent amb els ideals; perquè tenen una visió de la política més neta; per la limitació dels sous i els mandats; per la defensa aferrissada de la corrupció; per ideologia i programa; per rerefons social; perquè és una nova manera de fer política; per coherència; perquè és neta, sense nepotismes; per ser l’opció més propera als ideals; per ser força coherent en el programa; per plantejar l’estat propi des de la regeneració; per qüestionar l’esquerra que hi ha hagut fins ara; perquè aborden temes des de l’humanisme, i no només des de la gestió econòmica; per ser revolucionaris en el llenguatge; perquè coincideixen amb més punts amb la CUP que amb ERC –tot i que no sap quins ja que no s’ha llegit el programa–; per ser un partit d’esquerres, transformador i lliure de corrupció, i dóna exemple al Parlament amb la seva política; perquè segueix les assemblees o perquè li agrada el recorregut que està fent.

La llista de motius és llarga i variada, els votants de la CUP entrevistats són persones a qui els agrada argumentar, són gent amb sentit de l’humor i fins i tot sense conèixer-se coincideixen exactament en les paraules –“no hi estic ni amb acord ni amb desacord” és la frase escrita per dues persones de diferent sexe que no es coneixen quan se’ls pregunta si “Estàs d’acord que la CUP condicioni la política catalana: la investidura del govern, els tempos del procés, la declaració, desobediència però que no vulgui entrar ni a la mesa del Parlament ni al futur govern, és a dir, que no agafi cap responsabilitat?” o bé quan es demana “Estaries a favor de la investidura del president Mas? dues dones de trenta-dos i trenta-nou anys que sí es coneixen responen “Espero que a la tercera vagi la vençuda”. És la fe femenina?–. 

La mostra és molt petita, set homes i cinc dones entre vint-i-vuit i seixanta-un anys. Tots, excepte el de més i menys edat, tenen carrera universitària i formen part de l’anomenada classe mitjana. La meitat viuen la trentena, hi ha tres nois amb menys de trenta anys i una dona de cinquanta justos. Per geografia: Terres de l’Ebre, Tarragonès, Solsonès, Barcelona (Sants, Sarrià-Sant Gervasi, Eixample i Gràcia), Bages, Pla de Lleida o Maresme. El país hi està força representat.

Els que són més murris i tenen les respostes més enginyoses, no van caure en la pregunta trampa –de la qual no n’era ni conscient– “Què en penses de la proposta de sortir de fora d’Europa i de l’euro?” –entenent-se “fora de la UE”. Algun entrevistat em va dir que fins i tot la pregunta estava mal formulada. Interessant veure el nivell de reflexió de la gent que vota o és simpatitzant de la CUP. S’està canviant la manera de fer política perquè qui canvia és el votant. És més exigent, està més informat té més formació.

Alguns m’han marcat les respostes en colors (verd, vermell, blau), altres amb cursiva, però més de la meitat no han fet la distinció. Les respostes monosíl·làbiques han estat molt poques. Per respondre preguntes com “Se te’n fot tot?” segurament estaven cansats. Hi ha qui em va confessar que havia respost després de fer unes birres, i he de dir que són les respostes més eloqüents i amb sentit de l’humor.

Hi ha hagut una entrevistada que volia aprofitar les preguntes per trobar parella! També és la mateixa persona que ha excusat la tardança en enviar el qüestionari perquè havia de fer assemblea amb ella mateixa! Molt sentit de l’humor, i potser és un dels secrets de l’èxit d’en David, en Quim i la Isabel, i la connexió que han tingut amb els votants. Ara bé, alguns també volen mantenir la discreció, un dels comentaris sobre si podia escriure sobre ells ha estat: “ok, però no gaire”. És CUP style. 

Coneguem-ne uns quants una mica més de prop.

Queda bé dir que l’eix social i el nacional són indestriables, però dirigir implica decidir

Ell és un home de 37 anys, té estudis de màster acabats i és originari de les Terres de l’Ebre. Manté la seva identitat en la parla i té un sentit de l’humor força negre. Sorpressiu en el llenguatge i les imatges i associacions que fa, el cap no li para. És aficionat al futbol, se sent molt vinculat a la seva localitat natal que visita sovint des de Barcelona. Té coneixement de diverses llengües i ha votat la CUP perquè té més contingut social, no està ni en acord ni en desacord que la CUP condicioni la política catalana. Pensa que (la CUP) concep la política de manera més ideològica i menys pragmàtica i exerceix la responsabilitat política no només des del càrrec de govern sinó des de l’escó. No està d’acord que s’hagi aprovat la declaració del Parlament del 9-N sense un govern. I està d’acord que Mas no fos investit ni el 9 ni el 12 de novembre, i reitera que no, no estaria a favor d’investir Mas. En el seu moment una manera per sortir de l’atzucac polític podria haver estat amb la proposta d’un candidat de consens a canvi de rebaixar el to de les peticions i reconeix que un cop investit el president i amb un govern format el paper de la CUP no seria tan imprescindible. I veuria amb bons ulls la solució que va apuntar Andreu Barnils el 15 de novembre: Mas a Internacional i Romeva de president. Es considera d’esquerres, no anticapitalista en sentit esctricte ja que pensa que el lliure mercat és beneficiós per la societat sempre que sigui lliure i competitiu, si bé hi hauria d’haver sectors estratègics on el govern tingués un paper rellevant i en altres limités la presència del sector privat (educació, sanitat, transports, energia i farmàcia). És europeista i pensa que la solució és més Europa i que cal una política fiscal comuna. Veuria amb sorpresa que la CUP investís Mas, ja que ho han negat per activa i per passiva, i hauria d’escoltar les explicacions, i la decisió d’anar a eleccions no és bona ni pel procés ni per a Catalunya. De fet, en ser preguntat novament el 4 de gener diu que està d’acord amb la no-investidura, i que la CUP ha pecat d’inexperiència política i les contraadiccions entre la realitat i el discurs. Critica que no hi hagués un pla B si JxSí no baixava del burro, i afirma que tots han actuat en clau interna: ERC ha nedat i guardat la roba deixant que CDC i CUP es desgastessin; CDC no ha volgut renunciar al seu actiu més important en un moment de transformació del partit i la CUP no ha sigut conscient d’entrar a formar part d’un govern de transició nacional. Sobre el “pressingCUP” considera que no s’estava fent massa pressió, ja que tothom espera que es produeixi un pacte, però sí que veia pressió perquè investissin Mas. Troba natural que es pressionés tant la CUP com a JxSí però la pressió caldria fer-la als dos cantons. Manifesta fidelitat a la CUP i  segurament no canviaria el vot tot i la immaduresa política ha mantingut coherència. Ara bé, caldrà que decideixi si vol prioritzar l’eix social o el nacional, ja que tot i que queda bé dir que són indestriables, dirigir implica decidir. Pensa que el procés és irreversible i al novembre pensava que es trobaria una fórmula inclusiva, ja que JxSí i la CUP tampoc sumen una majoria tan àmplia per no prendre aquest tipus de decisions. Finalment no se li’n fot tot plegat i pensa que per bastir un país s’ha de fer des de la política, i això vol dir mecanismes diferents i fins i tot objectius diferents. I assegura que s’està demostrant una falsedat que primer necessitem el país i després discutirem quin model volem.

PD-Un cop conegut el desenllaç opina que Mas és el polític més intel·ligent que ha gestat aquest país en molt temps. Considera que tot i no ser masista la jugada és mestra –tot i que no era el que volia fer Artur Mas–, el deixa com un heroi pel sacrifici que fa, i podrà reconstruir el partit. Mentrestant s’haurà de governar, això passarà factura i desarticula els seus rivals polítics: ERC per la seva inacció li costarà molt marcar perfil propi i la CUP haurà de fer un acte de contricció i assegurar l’estabilitat parlamentària que no estava assegurada. Pot haver estat una retirada temporal i podria tornar amb energies renovades. Ha posat a lloc a Junqueras i a la CUP, i ha demostrat una intel·ligència extraordinària. Bravo!

Han d’arribar a un acord i començar a fer feina en comptes de rifar-se la presidència

Ella és una dona de 32 anys, amb estudis de màster i volta al món inclosa. És una millenial, es relaciona amb gent de tot el món i té els orígens al barri de Gràcia i si bé no es defineix com a independentista nata voldria veure Catalunya independent, sap que és casa seva. Ha viscut força anys a l’estranger i parla fins i tot el xinès. Una de les coses que més li criden l’atenció són els grafitis que té fotografiats de moltes ciutats d’arreu del món i amb un sentit de l’humor-és una de les últimes persones a enviar les preguntes i es disculpa per la tardança però havia de fer assemblea amb ella mateixa i no trobava el moment– diu que li agradaria ser hacker. Vota la CUP perquè comparteix ideologia, i estava d’acord amb el programa –en aquestes eleccions puntualitza s’havia de votar un partit independentista–. Parla del principi de democràcia quan respon sobre si “Estàs d’acord que la CUP condicioni la política catalana: la investidura de govern, els tempos del procés, la declaració, la desobediència però que no vulgui entrar ni a la mesa del Parlament ni al futur govern, que no agafi responsabilitats?“, i tal com està feta la pregunta diu que sembla que només sigui culpa de la CUP, que té uns vots i uns diputats i actua en funció del programa /idees. Observa que les desavinences entre els partits d’esquerres/independentistes només fan que perjudicar-se a ells mateixos i en conseqüència als ciutadans. Hauria preferit que hi hagués hagut un govern constituït abans de fer la declaració per mostrar unitat, coherència i solidesa en el procés. Preguntada sobre si està d’acord a no investir Mas ni el 9 ni el 12 de novembre no respon amb un sí o un no sinó amb un tot sigui per arribar a constituir un millor govern, i afegeix, que a tot arreu els egos són molt poderosos i espera que a la tercera vagi a la vençuda –frase textual coincident que tornareu a llegir més endavant–. Personalment no li cau del tot malament el president Mas però amb la trajectòria del partit… Creu que seria millor una persona nova per un govern nou, tot i que si s’allarguen més les negocacions, sí, faria Mas president. L’impàs polític del novembre el resoldria amb diàleg i consens ja! exclama. I afirma que comença a fer riure o pena tot plegat. És de les que pensa que tot el que s’està fent és prou seriós i que cal temps i negociació però per això han d’arribar a un acord i començar a fer feina en comptes de rifar-se la presidència. I amb un hahaha respon a la proposta de Mas a Internacional i Romeva de president, que no acabava de veure, però que seria una solució. Respon amb un rotund i sec No quan se li pregunta sobre si es considera anticapitalista i d’extrema esquerra. I provoca el riure de la transcriptora quan diu que ha tingut un debat intern quan se li pregunta si és partidària de sortir de la UE i de l’euro, és partidària de les relacions internacionals tot i que cada cop decep més la UE amb els tractats i polítiques fetes a mida per uns quants. I també té una sortida sorneguera quan diu que haurà estat molt soroll per a res si s’investeix Mas. Som finals de novembre quan responen les preguntes. Respon amb una pregunta: Més encara? quan es planteja la decisió d’anar a les eleccions. Diu que ja ens hi estem acostumant, està bé decidir però també pensa que si anem a eleccions dividiran més la ciutadania i la faran emprenyar més. Torna a ser lacònica quan diu “Sí”, s’està fent massa pressió a la CUP. I es nota una certa fatiga de procés, tant de bo que s’hagués acabat el procés però apunta que només acaba de començar el procés per engegar el procés. És l’única que reconeix que se li’n fot una mica tot plegat, al final massa rebombori per decidir qui serà el president que cansa i eclipsa altres problemes socials més seriosos.

PD-Va enviar un WhatsApp quan el candidat a la presidència de la Generalitat Carles Puigdemont va començar a respondre les intervencions dels grups parlamentaris “Ara entenc per què agrada tant”. El cert és que pocs coneixien el to incisiu, el sentit de l’humor i aquesta manera de fer més pròxima als cupaires que no pas a la manera convergent.

Anem malament si comencem discutint-nos pel nom d’un president si el que volem és fer un estat

Ell és un home de 29 anys, llicenciat, i amb les idees clares. És rialler i contagia vitalitat. Conserva la manera de parlar de Solsona on és militant local d’una organització local de la CUP. S’ha especialitzat en temes de mèdia i com a millenial l’engresca el projecte de la CUP perquè obre una nova via, i menciona el manifest bañista Per una política nostra” –si bé lloa l’actitud d’Antonio Baños de deixar l’escó si no hi està a gust no troba lògic que hagi defensat durant tant temps el no i ara que el tenen dimiteixi, però bé Baños és algú que no milita a la CUP–, deixeu-nos l’oportunitat de poder-la cagar. És a dir, replantejar-se, dubtar, equivocar-se, provar. El que li fa por de debò són els que decideixen per unanimitat, no un partit dividit. Ell va votar la CUP perquè és l’únic partit partit que proposa una manera de fer diferent, té un programa social potent i veu l’independentisme com un procés més enllà de termes nacionals. Coneix una mica l’organització i diu que li costa assumir els ritmes de la política institucional tal com existeix avui, a conseqüència de l’assemblerisme que té uns tempos més llargs i lents; a part, no té molts alliberats interns per ocupar posicions de responsabilitat institucional, i per això no està preparada per entrar al govern quant a l’organització, i això li dificulta agafar llocs de poder. I pensa que si s’entra en política justament és per condicionar el que s’aprova al Parlament i ser al govern és secundari. Reivindica que la CUP faci força perquè es facin les coses d’una manera, independentment dels llocs de poder i cal prioritzar els programes i no les cadires. Respon amb una reflexió quan se li pregunta si està d’acord a iniciar el procés amb la resolució sense tenir govern: iniciar un procés no vol dir proclamar la independència. Calia començar a caminar i el camí calia que el marquéssim nosaltres no pas l’estat espanyol que ja no hi pinta res i afegeix que si la caguem és culpa nostra. I diu sí a no investir Mas ni al 9 de novembre ni el 12 ni ara. Està d’acord amb la decisió que ha pres la CUP. Hauria estat un error investir-lo, i anem malament si comencem discutint-nos pel nom del president quan el que volem és fer un estat. Pensa que només es pot eixamplar l’independentisme per l’esquerra i creu que Mas no genera consens i cal evitar que el procés giri al voltant d’una persona. Tot i el risc de perdre gent de la dreta, voldrà dir que no estaven del tot convençuts i si no estem segurs tots, no cal fer-ho. Cita la transició com exemple que és falsa la hipòtesi que diu que primer fem un estat i després ja decidirem el com; per ell quan fas una cosa ja l’estàs definint, i no té sentit fer un estat propi perquè tot continuï igual. En el seu moment no tenia la solució a l’atzucac polític, ja li agradaria tenir-la… i no sabria dir si la proposta de Barnils podria ser-ne una. Ell és l’únic es considera anticapitalista i d’esquerres (creu que d’extrema no) i creu que tots els moviments anticapitalistes, comunistes, llibertaris estan canviant molt en poc temps i es reinventen cada dia. Ja no es pot entendre l’esquerra només amb Marx, els termes queden obsolets i són tendenciosos. Sobre la UE considera que li falta informació, s’ho hauria de mirar si li preguntessin sobre si és partidari de sortir de l’euro. Tot i així no li agrada la UE basada en l’economia i no les persones. No hi veu cap mena de problema si es va a eleccions, votar sempre està bé. I davant la pregunta si s’està fent massa pressió a la CUP diu que molta gent pensava que era el germà petit de JxSí, i que donaria suport al procés amb un xec en blanc, si hagués estat així ja haguessin anat junts. És fidel a al CUP, i els tornaria a votar a data 7 de gener, perquè l’engresca el projecte tot i que reconeix que és un actiu poc fiable a l’hora de preveure aliances. Pensa que no s’ha arribat al 50%, que encara falta molta gent i que el procés no s’ha acabat, en tenim per estona. Rotundament diu que no, que no se li’n fot tot plegat i explica que a Solsona on ha guanyat el no han tingut un debat serè i tranquil durant aquests mesos. És dels que creu que la CUP no es fracturarà mentre continuï fent municipalisme, el veritable motor de la CUP si bé confessa que fins fa poc no sabia què representava Endavant o Poble Lliure a escala nacional, fa poc que forma part de l’organització local. I ha descobert que també hi ha una ortodòxia dins el partit, de coses que vénen de lluny, com la divisió expressada a dins l’organització quan van haver de decidir si presentar-se o no al Parlament, aquelles ferides ara tornen a obrir-se. I amb la transparència que el caracteritza diu que ara és el moment per veure què ha fet malament cada un i seguir endavant.

Van dir que no fallarien i ens han fallat, s’han fallat a ells mateixos

Ell és un home de 61 anys crescut al barri de Gràcia fins als quinze anys, moment en el qual va marxar a viure a l’Argentina fins als trenta-dos. I ara en fa dotze que viu entre Catalunya i Buenos Aires. Té estudis secundaris i una mica més i fa anys que treballa per veure el seu país independent. Havia estat militant d’ERC durant molts anys i va ser un dels impulsors de la xarxa de l’ANC Internacional. És tenaç i d’idees poc corrents. Se sent decebut però no només amb la CUP. I reconeix que tot i que intenta contagiar el seu optimisme, això acabarà bé, cada cop veu més clar que s’equivocarà. Afirmava al novembre que tant li feia qui el portés a la independència però preferia Romeva en lloc de Mas, per això va votar la CUP. Estaria d’acord en una investidura del president Mas i també de Jimmy Jump si ens ha de conduir cap a un estat propi independent.Negava la major quan era preguntat sobre si estava d’acord que la CUP condicionés la política catalana sense agafar cap responsabilitat –sense especificar-ne cap– i que la decisió de no formar part de la la mesa del Parlament era per coherència: abans l’hi correspondria al PP, ja que la CUP és la darrera força més votada. Defensava la decisió d’aprovar la declaració sense un govern constituït si els 72 diputats i els seus assessors ho havien considerat adient. I considerava irrellevant la seva opinió –si estava a favor o en contra de la investidura el 9 i el 12 de novembre–, i entenia que va ser una promesa electoral i no es podia exigir que la trenquessin. Tanmateix no se sentiria traït si l’acabaven trencant i ho sabien justificar. Unes setmanes després és monosil·làbic: No està d’acord amb la decisió de la CUP de no investir Mas. Encara té esperança, no s’ha de perdre mai tot i que reconeix que està en hores baixes. L’exemple, aconsella Baños que no presenti l’acta de renúncia de l’escó al Parlament, just in case. I adjectiva de coherent la seva decisió. Quan es plantejava quina seria la solució a l’atzucac polític va proposar Raül Romeva (o Jimmy Jump) com a president i Artur Mas conseller en cap (o qualsevol lloc útil) i subscrivia al 100% la carta de Barnils a un votant de JxSí. No es considera anticapitalista i d’extrema esquerra i sorprès demana s’autodefineix així la CUP? Tampoc seria partidari de sortir de l’euro però vit el paper que està fent la UE –ell també és un dels que corregeix la pregunta “Ets partidari/partidària de sortir d’Europa i de l’euro?”– però no és una exigència de la CUP sinó que ho porta al programa. I un altre cop preguntat sobre com veuria si la decisió fos investir el president Mas responia que ni bé ni malament, tot el contrari. Al novembre veia arriscada la decisió d’anar a les eleccions. I tornaria a votar la CUP, i dependrà de les propostes i les alternatives, no és fidel a cap partit i decidirà en funció de les circumstàncies. Considera que la CUP està esquerdada i que li costarà recuperar-se. No li sembla bé la pressió que s’ha estat fent a la CUP i considera que amb les desqualificacions i els insults no s’aconseguirà el resultat desitjat, tot el contrari. Per ell el procés no està acabat, tot el contrari, som al principi. I és evident que no se li’n fot, creu que la pregunta no és digna d’una bona periodista. Se sent enganyat no per la CUP sinó pel president Mas i copia la cita i adjunta l’enllaç de l’afirmació que va fer al Fòrum el 22 de novembre del 2014: “Puc encapçalar la llista i estic a disposició, però també la puc tancar. És a dir, puc ser el primer, o puc ser l’últim. Ja veuen que no hi ha condicions personals en el meu plantejament. Hi ha condicions això sí de projecte, per garantir al màxim possible que Catalunya i el seu poble se’n surtin i se’n surtin bé. Però no hi ha, i per part meva sobretot, ni hi ha d’haver condicions personals prèvies”. I recorda que van dir que no fallarien i creu que han fallat, s’han fallat a ells mateixos. I acaba amb un recordatori cap a Antonio Baños i David Fernàndez, les amargues hores i setmanes que han hagut de passar després de veure com el crèdit guanyat i treballat en tres anys se’n va en orris.

PD-Un cop conegut el desenllaç opina que el gest de Mas l’honora. Mai ha estat convergent però sempre ha respectat el president de la Generalitat, es digués Jordi Pujol o Artur Mas. Creia que era capaç de fer aquest gir perquè el president Mas no ens va enganyar mai. Sempre va fer el que va prometre, i recorda les paraules “jo no seré un obstacle…”. I també ha complert.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s