Lluçà: el blau de Picasso i la poma de Steve Jobs

“Jo m’ho quedo, no copio”, aquesta era una de les màximes de Picasso quan era preguntat per les formes del cubisme, com pel color blau que diuen el va impactar de Lluçà durant la temporada que va passar a Gósol. Avui dia si hi tornés i s’inspirés en el color que va veure al fresc de l’altar i que el va fer milionari –ell o els seus hereus– haurien de pagar royalties a Lluçà pel blau que el va captivar. Tots recordem l’època blava del cubisme diu amb un sornegueria.


No seria una exageració dir que Lluçà és un lloc excepcional de Catalunya: on hi ha un monestir romànic únic i s’hi conserven frescos del segle XIV de l’escola de Giotto, el mateix que va aconseguir el rosso de Ferrari, ja que la marca de cotxes buscava un vermell que no es degradés i el van anar a trobar a les pintures de segles enrere. Quina millor manera que la del pas del temps per demostrar la salut d’un color.


Els catalans no tenim la visió de vendre i promocionar allò que fem. Si ja al segle XI érem capaços de fer el que fèiem, amb les construccions arquitectòniques, amb l’art, amb les assemblees de pau i treva, per què no som capaços de desfer-nos de l’estat espanyol? Què ens mana estar atrapats allà? Si el món queda meravellat amb el que fem i hem fet per què no som capaços d’explicar-ho al món?


Un cop dins el claustre se’ns ha acostat un home alt, corpulent i vestit amb un polo i unes espardenyes de pagès. Ens ha dit que al terra hi havia tot de sepulcres, que se n’havien conservat els més significatius i que eren de debò. A través d’un vidre brut s’hi entreveu una calavera, sí, de debò, repeteix. Potser Shakespeare s’hi va inspirar per escriure el seu cèlebre “Hamlet”…


La primera excepcionalitat és que el claustre existeixi, perquè els terratrèmols dels segle XV van enderrocar el de Ripoll, on neix Catalunya, i tots els que hi havia durant l’època que se’n diu el romànic català. Però el de Santa Maria de Lluçà estava construït amb una base que no era quadrada sinó que té forma geomètrica irregular perquè l’arquitecte era àrab, d’aquí que no hi hagi cap capitell amb passatges bíblics.


Al fresc de l’altar amb la Mare de Déu que té el nen Jesús en un cantó i en l’altre una poma –símbol del coneixement i no per casualitat Steve Jobs va posar el logo d’una poma, i va dir-ne Apple a la seva empresa; es va inspirar a Grècia, a la Capadòcia, era la iconografia que van portar unes monges gregues cap a Lluçà i que després van pintar els pintors; aquesta és la grandesa dels genis que veuen una cosa, la copien i la fan seva. Irradia coneixement arreu, qui té un Apple té el coneixement a les seves mans–. Els genis tenen aquesta capacitat de fixar-se en els detalls i fer-ne una altra lectura diu.


En Joan Vila, el conservador amb trajectòria internacional, ens explica davant els frescos que Sant Jordi no és originari nostre, hi ha molts països que el tenen de patró, com Rússia o el Regne Unit. Jaume I es va casar amb Violant d’Hongria i li va dir que Sant Jordi li faria guanyar les guerres, però el rei no va fer-ne cas. En un setge però va veure que els sarraïns marxaven quan sentien la paraula “Sant Jordi”, no va fer-ne cas fins que va arribar a Mallorca i li va tornar a passar i li ho va preguntar a la seva dona. Ella li va transmetre la història que el seu pare li havia explicat: Sant Jordi era un soldat que va arribar a ser comandant de tropes i degollava tots els àrabs que trobava a Bizanci. Però el van acabar decapitant a ell per error. Tot i haver-lo mort, tenien la recepta per foragitar-los, a partir d’aquell moment van veure que dient el nom “Sant Jordi” i alimentant la gesta podrien vèncer-los. D’aquí que quan Jaume I quan escriu “Les Cròniques” ho explica i diu que el mèrit no és seu, i a partir d’aquell moment, és patró de Catalunya, perquè els va ajudar a fer fora els sarraïns.


A la cova natural que hi ha al darrere del claustre a la necròpoli el capellà que hi havia hagut fins que hi va arribar ell hi va fer un galliner, n’hi va treure de merda! Era on van amagar la Mare de Déu que es conserva del segle XV.


També a fora ens mostra la premsa on els agustinians feien l’oli, tenien la plantació d’oliveres en el lloc millor lloc, en el canal que baixava del castell ara en ruïnes i des del qual es fitava tota la zona del Lluçanès i Baix Berguedà.

L’oli era l’or verd, perquè fins al 1640 no es va fer servir a la cuina perquè servia per fer llum. Per tant, qui tenia oli era ric. La gent moria als quaranta anys per l’excés de greixos animals, el colesterol. Però amb la introducció de l’oli d’oliva a la cuina comencem a viure més anys. Quan hi va arribar les dones que tenien cura del monestir la feien servir per jardinera!


També explica que durant el Renaixement els pintors feien servir greixos de conill per aconseguir colors més vius i únics i per fixar la pintura. Imagino un taller d’un pintor amb bèsties mortes, gallines i conills.

De la mateixa manera, els animals eren els protagonistes per extreure-les de la paret. Al Pirineu als cavalls morts, els treien els ossos i els trituraven i amb una mica d’aigua feien una pasta que enganxava però no treia el color, gràcies a una molècula. No va ser fins a principi del XX que els americans van veure que era amb unes resines es podia conservar tot el color i extreure’l de les parets i emportar-se’ls. Sempre els americans…


El color blau! Al retaule la “Mare de Déu dels consellers” de Lluís Dalmau, el blau del vestit es basa en atzurita, carbonat bàsic de coure i lapislàtzuli. Era molt difícil fer el color blau i tots els reis hi anaven darrere. A l’antiga Egipte ja hi havia el blau Egipte, perquè són els que creen el color, amb carbonat de sodi, moltes de les pintures del XV estan pintades amb aerinita que es troba a Osca però també a Lleida i Prepirineu.

La recepta del blau egipci: pols de quars, compostos de coure i carbonat de calci. El seu nom químic és CaCuSi4O10, calci-silicat de coure o silicat de coure i calci.


Si voleu gaudir d’un bon dia, àpat a La Primitiva i visita al monestir de Lluçà amb un guia excepcional! I serà protagonista d’un capítol d’aquesta temporada de “Catalunya Experience”.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s