Emprenedoria al Magreb

En forma de mitja de lluna hi ha quatre dones que han fet uns quants quilòmetres per explicar què suposa ser dona i viure en una part del planeta com el Magreb. Són la Khadija Khanfri, la Sihem Bousseta, la Houda Laroussi i la Nadia Nair. L’Alba de l’Assemblea de Cooperació per la Pau fa una petita introducció a la quinzena de persones que són a una de les sales de la Fàbrica Coats on se celebra la Fira d’Economia Solidària de Catalunya.


Començar des de zero

La primera que s’alça al mig de la semiconferència és la Khadija, entre el seu públic hi ha la seva neboda que viu a Badalona, una dona marroquina amb set fills i divorciada. És el primer que diu d’ella, amb els papers a les mans. Va vestida amb una xilaba de colors i porta nihab també de flors. Té una mirada bondadosa i dolça. Diu que la situació és difícil com en molts llocs del món. Va haver de començar de zero quan es va separar, i per assegurar la vida dels fills va haver de fer treball domèstic. Parla en àrab –la Nadia fa la traducció–. Deixa de llegir i mira l’audiència. Quan estava fent treball domèstic tenia pocs ingressos que no servien per l’educació i el benestar dels fills i va trobar una feina en una església a Tànger, on unes monges la van ajudar en l’escolarització i la van aconsellar d’aprendre un ofici. No va tenir opció gairebé: o es formava o li treien els fills de l’escola. I davant de la por de veure’s al carrer amb els nens sense poder aprendre va optar per la formació i va entrar a Darna –casa nostra–, una associació on feien cursos de cuina i de teixit. I recorda el temps de quan era petita, quan anava al mercat i veia els homes que teixien. A Darna va conèixer un grup de dones amb la mateixa situació vulnerable com ella i del grup surt la idea de crear una cooperativa. A l’inici ella era contrària a la idea de la cooperativa, preferia tirar endavant ella sola, però les amigues li diuen que serà molt més difícil tirar endavant sola que no pas juntes. I després d’uns dies de pensar-hi va decidir formar part d’Arusa Shamen, la cooperativa de tèxtil, 100% formada per dones.

L’experiència de la cooperativa introdueix canvis a la seva vida: adquireix competències en gestió econòmica però no només perquè també diu que li ensenya moltes coses, entre elles li dóna molta força i confiança –ara és la tresorera– i també aprèn la solidaritat entre dones que estan en una mateixa situació i pitjor –al grup hi ha divorciades, vídues, mares solteres i casades que també es veuen en situacions complicades perquè els homes no guanyen prou diners–. A part de ser una cooperativa de producció –fan peces artesanals de teixit– fan formació, ensenyen a altres dones l’ofici de teixidores perquè puguin tenir una professió i valdre’s per elles mateixes.  Al 2007 eren set i ara ja en són tretze. Gràcies a l’Assemblea de Cooperació per la Pau i l’associació local que col·labora sobre el terreny han pogut llogar un local més gran, han pogut beneficiar-se’n més dones i també aconseguir una millor organització del treball –han après a fer factures, a vendre per internet–. I el que és més important: prenen consciència dels drets que tenen. Diu que amb el temps i a poc a poc van canviant els esterotips entre homes i dones, l’educació per la igualtat comença a casa, i la Khadija confessa que ella a casa educa de la mateixa manera els seus fills –cinc– i les filles. Al Marroc les dones tenen una situació difícil, i sovint et diuen “ets una dona” i la Khadija explica que la situació és en fets quotidians: quan vas a buscar alguna cosa ajuntament diuen “torna demà” perquè entenen que no fas res, però has de dir demà treballes. Se sent molt agraïda de poder ser a Catalunya i amb un gest humil i sincer somriu al públic i dóna les gràcies. Un exemple d’emprenedoria i de com la cooperació transforma de debò.


Ser feminista al món àrab

La Nadia fa molts anys que lluita pels drets de les dones al Marroc. És filòsofa i té una experiència llarga d’activisme feminista. Quan estudiava a la universitat de Montpelier ja va començar amb l’activisme polític als anys setanta a través del sindicat universitari. És una dona segura d’ella mateixa i té un discurs molt clar, segurament el més incisiu dels quatre que s’escolten. Va amb texans i porta una camisa blanca i un jersei. Al 1983 va ser una de les fundadores de “8 de Març”, la primera revista feminista en el món àrab, i des d’aleshores hi ha hagut molts avenços en el paper de la dona com la reforma del nou codi civil en què les dones no hauran de demanar permís a un home per poder-se casar. Fins fa molt poc ha sigut així. Ella va haver de demanar permís al seu pare. Ara forma part d’Unió Acció Feminista perquè les dones puguin tenir el dret de guanyar-se la vida. Explica qu eel 80% de les obreres marroquines treballen sense seguretat social i no es respecta el salari mínim tot i la llei marroquina de treball. Aquests dies han pogut explicar la situació al Parlament Europeu –que el maig debatrà la situació en un monogràfic– i també al Parlament de Catalunya i a l’Ajuntament de Barcelona. Denuncia la situació nefasta de les dones al nord del Marroc on hi ha instal·lades empreses espanyoles del tèxtil –entre elles Inditex o Mango, segons un estudi recent de CCOO i IndustriAll Global Union — i diu que se les acusa de fer marxar les empreses estrangeres per explicar la situació real. Després de la xerrada, la Nadia diu que Inditex va començar la seva estratègia d’expansió internacional a Mèxic, amb les maquiles però mica en mica ha hagut de marxar del país perquè els sindicats s’han organitzat en les últimes dècades. Des de fa uns anys el Marroc és el país escollit, per proximitat i per la rebaixa de costos laborals i econòmics, i les dones són les que en pateixen les conseqüències. Majoritàriament són dones amb poca formació a qui es vulneren uns drets que persones com la Nadia fa anys que lluiten per protegir i defensar. Diu que el moviment feminista és respectat i se les té en compte. En petit comitè diu que li agradaria poder tenir una cabanya al camp, això és molt revolucionari al Marroc, i ja no en parlem si es posés a fer vi. Tot això ho explica entre glop i glop de cervesa.


Aferrades a les oliveres

La Houda és la més acadèmica de les quatre, doctora per la Sorbona i experta en microcrèdit és un referent de l’economia social a Tunísia i està implicada en la creació de la llei de l’economia social tunisiana. Parla asseguda des de la cadira, va amb un vestit jaqueta cru i porta talons. Amb suavitat dóna les gràcies per poder ser a Barcelona i diu que ens donarà les claus per entendre la situació a Tunísia on des dels anys seixanta que s’ha viscut una experiència social i solidària. Tot va començar amb el ministre Ahmed Ben Salah quan va intentar crear cooperatives amb els petits agricultors com a eina social i econòmics per contrarestar els efectes de la colonització francesa. La construcció de l’estat tunisià va beure de l’Egipte de Nasser, la construcció de l’estat és fortament social, on les cooperatives van tenir un paper molt important. Però la Houda amb el domini de la història i dels actors explica que el model tenia dues febleses: la falta d’autonomia de les cooperatives en mans de l’estat i la pujada individualista dels terratinents. Per tant, amb la fallida del sistema a Tunísia hi queda la petjada de la desconfiança en allò col·lectiu, que transcendeix al llenguatge amb el proverbi “associar-se és arruïnar-se”. Però en tota aquesta història una de les protagonistes sens dubte van ser les dones, les que tradicionalment han treballat al camp. És l’estratègia primària i als anys seixanta tornen a recuperar el cooperativisme al món rural. La dona té el monopoli de les activitats artesanals i de la transformació del producte agrícola. Perquè copsem com d’avançat era el país en aquella època la Houda ens diu que al 1959 s’aprova el codi de l’estatus personal: regula el codi de família, és molt avançat, i les dones ocupen llocs a l’administració i altres llocs de poder. Un exemple d’aquest empoderament real el descriu el mateix Ahmed Salah a les seves memòries quan du que les dones s’aferraven a les oliveres: “Jo vull treballar aquí, formo part d’aquesta terra”. L’emprenedoria femenina transmediterrània i la internacionalització del Magreb és un dels seus últims treballs.

Quan puja Ben Ali al poder tot això canvia i la Houda explica que és ell qui instrumentalitza la solidaritat a través del Banc Solidari, el Fons de Solidaritat Unió Tunisiana i la Seguretat Social i crea entitats que podien afavorir l’economia social i solidària però l’economia real està en mans de l’estat i totes les inciatives privades se les apropia l’estat. I altre cop el llenguatge, al 2005 s’aprova una llei que canvia el terme “cooperativa” per “mutualitat de servei agrícola” i eradica tots els nuclis de base, totes les cooperatives que hi ha al món rural.

I arriba la revolució, la primavera àrab, és el dinamisme de la societat civil i les ganes de voler fer que es torna a generar un context favorable per a l’economia social. Els milers d’associacions que es creen a principi dels anys 2000 són per contrarestar els nous i vells partits polítics. “Som a la base ens heu d’escoltar”. Jean Louis Levy parla de les “economies solidàries contribueixen a la democratització de l’economia a partir de la responsabilitat dels ciutadans”. I això és el que va confluir a la Tunísia de la primavera. Tili Tanit és un dels exemples d’aquesta nova economia emprenedora que brolla al Centre d’Emprenedoria Social de Tunísia, és un lloc conegut per l’artesania i els brodats. Aquest model ha tingut tant èxit que s’ha exportat a altres regions de Tunísia. La Houda també participa en el projecte europeu “Mediter women for change”, com es construeix el lideratge femení des del món local i investiga el treball dels nens al Marroc a partir de la fallida del sistema escolar que genera violència i exclusió.


El perquè del Nobel 2015

La Sihem és la dona amb posat més seriós i cirsumspecte potser perquè ha protagonitzat una de les últimes revolucions al món o potser perquè és filòsofa. La primera cosa que diu és que forma part de la UGTT, l’organització cívica que ha fet la revolució, una revolució única feta per la societat civil i el sindicalisme. Fa homenatge en nom de la UGT a les víctimes que han morta sota el foc de la barbàrie a Tunísia i arreu del món. Se sent orgullosa de formar-ne part perquè la UGTT va ser en l’alliberació nacional al 1956 i ho ha estat ara per caminar cap a la democràcia. Juga un rol important durant la revolució perquè era el lloc d’acollida i refugi de totes les persones que van ser perseguides durant la dictadura de Ben Ali. ¡Amb la caiguda del règim la UGTT pilota el diàleg nacional el 16 d’octubre del 2012 i amb la patronal, la unió dels advocats i la lliga dels Drets Humans van poder gestionar la transició amb un full de ruta cap a una república amb els pilars del civisme, els drets humans, la llibertat, els drets del poble i de la ciutadania, justícia social i lluita contra el terrorisme. Per tot això els donen a les quatre entitats el Premi Nobel de la Pau al 2015 –el quartet tunisià–. Avui dia el sindicat tunisià veu quatre desafiaments: la lluita contra el terrorisme i la corrupció –i és el primer que cita–, aconseguir una economia humana amb valors solidaris per garantir l’equilibri regional i el desenvolupament rural, reduir les desigualtats a través de la constitució que van aprovar al 2014 i donar resposta a l’atur de les dones i els joves. Diu que la revolució és reconeguda políticament però econòmicament no ha reeixit perquè l’atur femení i dels joves és molt gran, el percentatge de l’economia informal és més gran que la formal, i els sectors menys remunerats i qualificats és on es concentra el gran nombre de dones. A Tunísia en aquests moments s’està debatent una llei sobre l’economia social i solidària.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s