Els Arrugats: artesania amb impacte social

La Núria diu que als quaranta va fer un canvi de vida. Tenia un gimnàs i se’l va vendre, encara no sabia que una altra manera de viure era possible. Volia integrar la feina amb la vida, que tot formés part del tot. Després de vint anys ara sap que és possible ser competitiu i donar benestar a les persones.


Abans de marxar de la plana de Vic va anar a veure la gent del Trueta, en Tati, i va començar a treballar amb ells. Allà hi va conèixer l’amor de la seva vida, en Pau, que és qui la va portar cap a terres lleidatanes. Al 2003 la família El Rosal de Tàrrega es jubilava i com que la parella no tenia descendència es va vendre el negoci de neules que havien regentat des dels anys vint. La Núria va agafar el repte i va aprendre a fer la recepta de neules artesanes que fan amb mantega del Cadi i ous de les gallines del pati com s’ha fet sempre. Amb l’error d’un dels treballadors –en Lluís– comencen a fer l’arrugat, diu, mentre m’ensenya la caixa amb els dolços El Rosal, unes neules arrugades amb xocolata. D’un error en surt un èxit que es multiplica quan en Carles Capdevila, que té un fill amb un problema a les mans, li suen, s’enamora del projecte, i escriuen un conte que els permet explicar què fan, i així arribar a molta més gent. Sap que si vengués les neules a deu euros es moriria de gana però si les ven a quatre pot anar tirant.

I és que no només fan galetes, que és el que es veu, sinó que cal comptar el que no es veu i el que per ella és el més important: dóna feina a nois i noies amb dificultats. Diu que el vincle que es crea és molt bonic. Allò que no es veu és que potser un dels treballadors quan estàs en temporada alta –Nadal– es posi malalt perquè la malaltia mental és imprevisible, i les neules han de fer-se, la producció ha de seguir. I s’ha d’aprendre a gestionar tot aquest atzar i treure la feina. Ella té una energia descomunal però per sort no està sola en tota aquesta aventura ja que formen part de la cooperativa l’Olivera –que fan vins i olis a Vallbona de les Monges– i també tenen el suport de la Fundació Alba, gràcies a qui des de fa deu anys van amunt, gràcies a l’acció decidida de la directora i també a la bona comunicació que estan fent. Cor i intel·ligència.

Ara té quinze persones a l’obrador però ella voldria poder donar més feina perquè té llista d’espera. Són una gran família, els treballadors estan molt contents perquè veuen recompensa al seu esforç i al treball, i per exemple, per Sant Jordi reben moltes visites a l’obrador, i es viu de manera molt especial perquè arriben a fer fins a 10.000 roses de xocolata.

Durant aquestes dues dècades la Núria ha après que una manera diferent de fer és possible. En cap moment repeteix un sol concepte, el que diu ho explica des de l’emoció i la realitat i diu que el que li ha donat el projecte no li ha donat res més a la vida. Viu i es desviu per això i si vol més diners és per ocupar més gent. Des del 2013 tenen congelades les ajudes del ministeri –li donen 500 euros per treballador quan normalment són més diners–.

Els seus productes es poden trobar al Corte Inglés Gourmet, i també m’exporten. En una fira un empresari alemany va quedar encisat amb el producte i els distribuïa al mercat alemany però amb el canvi de packaging van caure dels lineals. Una pena diu però ella és optimista, i sap que hi haurà més oportunitats per creuar fronteres. La Núria és una persona amb nervi, parla d’una tirada, sense interrupcions, amb les idees molt clares i convincent. Tot el que diu li surt del cor. És de debò, és tot veritat i real en una era en què es parla tant de la post-veritat. És el cercle d’or de la comunicació, que neix des de dins, des de la veritat i quan neix d’aquí només es pot anar endavant i connectar amb l’altre. Aviat engegaran una campanya de micromecenatge per aconseguir 55.000 euros que els falten per poder modernitzar l’obrador i poder contractar cinc persones més perquè facin art amb les seves mans i puguin tenir un dia a dia més amable.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s