Existeix la teoria de cordes?

Valora l’error en el procés i els accidents: tot es pot transformar en quelcom bo. La teoria de cordes dóna visibilitat a allò que no és perceptible als ulls humans. No es pot demostrar amb res. És la ment i el món, l’experiència interior de la vida. Italo Calvino diu que el pensament visual és per interactuar entre mons per generar ficcions. La combinació de la ciència i de l’art és un experiment per generar aquestes ficcions. L’artista Jo Milner posa a dialogar la ciència i l’art en una exposició a la Vila Casas, com els artistes fan servir eines científiques i els científics com reinventen la ficció per aconseguir una eina més important perquè puguem percebre allò acabat. A la presentació diu que un dels objectius és haver-hi pensat.

Per en Josep Ramoneda l’art i la ciència estan lligats de sempre. Hi ha en el fons dues coses que els uneixen: la curiositat –sense curiositat no evolucionaríem– i la singularitat –la tesi de Yuval Harari, autor d'”Homo Sàpiens” i “Homo Deux”–: “Es diuen moltes coses sobre la diferència entre animals i humans … l’única cosa que ens diferencia dels animals és crear ficcions i creure’ns-les”. A partir d’aquí operem en funció de Déu, de la ideologia o d’una teoria –tot ficcions–. I gràcies a això avancem. Aquesta curiositat i capacitat de crear ficcions és l’interès mutu que tenen tant la ciència com l’art diu. La ciència fa un coneixement rigorós, i l’art també però es transforma en un coneixement més divers. La ciència crea normes universals mentre que en l’art són singulars –genera un objecte i ens el posa a davant perquè ens hi relacionem–. El punt de màxima expressió entre el subjecte i l’objecte és provocar una acció creativa; la intuïció científica desplega el mètode científic.

Què encamina a aquesta escultora i dissenyadora gal·lesa establerta a Catalunya des de fa algunes dècades i que parla un català perfecte a preguntar-se si exiteix la teoria de cordes? Hi entro per una tangent; per l’interès en les ressonàncies de la música, les repeticions fractals i la teoria del caos. Amb aquests elements entro a qüestionar la teoria de cordes.

No les entén a través de les fórmules sinó del que hi ha: 10-12-16.
Es descriu l’univers amb petits filaments i per ella era com una simfonia musical. I es demana: què és el cosmos? Com el representem? Geocèntric, el Big Bang, la teoria cordes. Els llibres generen un puzle al cap, a ella li interessa aquesta poesia possible. La idea que l’univers no és unic li feia explotar el cap. Per això mira com els científics han explicat les teories al llarg de la història de la ciència. Des del principi dels mapes, com representen el món?

Ramoneda li respon que molts científics fan imatges del que no existeix. La Jo a través d’estudiar la metodologia de la ciència entén alguna cosa. Com més coneixes menys certeses tens.

Dorothy Crowfoot, premi Nobel de Química, és la primera que traça cristalls per explicar l’estructura de l’àtom, la primera que veu les dimensions de la molècula. La Jo intenta fer una lectura oberta que generi preguntes, la ciència busca respostes. Fa art per obrir un nou món, busca la unitat de la vida, és el concepte filosòfic de l’ésser diu en Josep Ramoneda. Ella el que vol és crear vincles i ponts, ha pogut crear les peces de l’exposició gràcies als químics, als físics i als enginyers que l’han aconsellada. Reconeix que li va ser difícil entrar al laboratori, va trobar moltes reticències, moltes pors: què hi feia una artista allà dins? Què volia? Ells tenien els sistemes de representació a mà, i només buscava el coneixement, que li expliquessin el perquè feien servir aquella manera d’entendre. La Jo qüestiona la manera de com miren el món i en fan imatges –la natura morta, mons molt lumínics–. Ha vist que els tècnics de visualització no fan servir colors. Ella proposa preguntes perquè la gent es qüestioni què és l’univers. Proust deia que “el temps destructor pot ser vençut a través de l’art”.

Ella també fa una representació dels fractals, i s’hi poden veure errors en el traç, que és provocat. Al llarg de la instal·lació podem veure quilòmetres de corda nuades per representar en 3D la matèria. O bé els cristalls. Hi ha un món petit i un món gran, el del microscopi i el del telescopi, és la sinotipia. La base del seu art és la tesi doctoral que es pregunta per les estructures invisibles i analitza quins mètodes científics i sistemes fan servir per visualitzar les idees. Per ella una de les coses més intranscendents és el fracàs. I després què? La Jo vol construir escultures i mapes en 3D i preveu poder fer una nova exposició de cara al novembre del 2017. Ella treballa al taller fora de Barcelona, en una vida tranquil·la i de poble. Concep l’obra com un llarg camí. La Jo diu que la seva obra necessita temps.

François Jacob, Nobel de Medicina, creu que la ciència és un moment feliç de trobada, el metge francès va obrir la porta per la revolució genòmica de l’ADN, ja que va descobrir els mecanismes d’intercanvi de gens entre els bacteris. És un moment en què la ciència i l’art es troben.

Entre el públic un oceanògraf diu que estudia les macroalgues de l’oceà i que fusiona la mitosi cel·lular i la cosmologia del segle XVII. Una altra veu diu que les formes són universals i es repeteixen en molts llocs geogràfics. Hi ha qui li fascina la manera escocesa de fer proves empíriques, és el mètode científic de recerca que fa dos-cents anys que s’ha implementat. Però qui és el primer que parla de ciència i d’art? Aristòtil ja parla del principi de causalitat –al llarg dels segles diu la Jo hem separat la ciència i l’art; l’art pot oferir coneixement com també ho fa la ciència– que una dona sàvia em va dir en el tast de “Verolejar, degorjar: art al quadrat“: No crec en les casualitats sinó en les causalitats, fruit de l’actitud, de la voluntat de recerca.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s