Un arqueòleg que busca el futur

La sinceritat és millor que la transparència, això és el que aprèn del filòsof Josep Maria Esquirol que li obre els ulls quan el va anar a veure perquè li expliqués la transparència des d’un punt de vista ètic. Aquest és el mètode de l’arqueòleg, que em cita a l’Ateneu: preguntar a molta gent. M’agrada, la conversa com a mètode de coneixement i un enfocament multidisciplinar a vuitanta anys vista. Asseguts al Jardí Romàntic de l’Ateneu diu que ens falten encara cinquanta anys o més per entendre el canvi. Ell creu molt en la intel·ligència del grup, segurament no estàvem satisfets amb la manera com transmetíem la informació, amb la manera com ens relacionàvem i per això va néixer Internet. Potser per aquesta insatisfacció es va presentar a les eleccions de l’Ateneu.


Té sort d’estudiar el Paleolític no pas Roma o el Neolític em diu amb aquell tarannà tranquil però atòmic, i per tant, necessita de molts professionals per entendre què va passar fa tants milers d’anys. Tot i aquesta visió estirada espai-temps també li importa el que passa dia a dia. Té una idea amb la qual està treballant i la batallarà fins al final. Es reconeix tossut i no pararà fins aconseguir que hi hagi un congrés social de tecnologia a Barcelona que escaigui al Mobile. Tenim tres potes: la tecnologia, el model de negoci i ara ens falta la part social diu. Encara no sap quina forma tindrà però té clar que s’ha de fer alguna cosa amb impacte global. De moment, les reaccions que ha rebut són de resistència però ho entén, no es dóna per vençut. Avança a poc a poc, però avança, ell va ser qui va proposar la llavor de la Mobile Week, estendre la tecnologia i el coneixement als barris de Barcelona però ell vol que això sigui el punt de trobada de filòsofs i educadors de tot el món; cal que pensem pels pròxims cinquanta anys, que tinguem una visió, que debatem des de la societat per què volem la tecnologia: la intel·ligència artificial, si els robots han de pagar impostos, què fer amb les nostres dades, com transformar la nostra llar, etc. Hem de definir un altre cop el contracte social tal com es va fer durant la Revolució Francesa. En Genís t’explica grans moments de la història que han durat centenars d’anys en una línia, una imatge. Té la mirada llarga, profunda, en molts angles. En totes les revolucions que hem fet vam canviar la noció de l’espai diu: a l’Edat Mitjana; a la Revolució Industrial; a la Revolució Francesa; durant les dues guerres mundials. Ara som en un moment en què canviarà la manera de viure. T’enganxa.

Es passa moltes hores del dia parlant amb filòsofs per entendre aquesta transformació. Aquest enraonar és el mètode per explicar la realitat: el metge diagnostica; el físic descriu: Newton no arriba a la gravetat per la poma sinó perquè analitza les condicions del vent; es colen a la conversa els telecos de qui sap que per entendre un problema el parteix en deu trossos. En Genís analitza.

Per fer bé la seva feina és cabdal fer les preguntes correctes: Què passarà amb la feina en un futur? No, ja no parlarem de feina sinó dels ingressos. Abans de la crisi cobrava 2.000 euros, ve crisi i em paguen 1.200 euros però en necessito 1.400 per viure. Què faig amb la resta de diners que necessito? Llogo l’habitació, el cotxe, … (Airbnb, Uber,…). Això és economia col·laborativa? No ho sap però el que sí té clar és que és per necessitat que fem això. El coliving, elcoworking, el cocoking són símptomes de l’empobriment de la classe mitjana. Cal una redistribució altre cop del poder. Com a homínids que som diu hi ha una part de nosaltres que deleguem al col·lectiu –seguretat, bancs, informació– però quan ens sentim traïts, reaccionem i és quan es manifesta aquesta part individual –és una bona explicació del que passa al món: Brexit, elecció de Trump, seducció de Le Pen–. Ens cal un nou contracte social i cal que en parlem entre tots. Encara no sap què en sortirà –en el passat van sortir els parlaments, els partits polítics– però té clar que la resposta no serà una assemblea ni la CUP ni el moviment de l’Ada Colau. Potser una plataforma ciutadana? Perquè, quina funció tenen els partits polítics avui dia?

Pensa que el territori serà la manera com gestionarem la política en els propers anys. L’estat-nació està en crisi. Ja no és eficient davant els canvis i les necessitats. Els grans estats només controlen dèficit i no generen ingressos i aquesta és la clau del canvi: els ingressos. Perquè d’aquells 1.400 euros que necessito per viure vull mirar d’estalviar-ne uns quants, i per això em poso una placa solar, però tu estat/govern em dius que és il·legal. Per tant, ja no confio en tu perquè no m’ajudes a adaptar-me i a seguir endavant. Em multes i atures la meva adaptació. És dels que pensa que Catalunya té la dimensió perfecta per poder-se gestionar, és viable econòmicament, culturalment i socialment –l’Empordà, per exemple, no, és massa petit–. És independentista per moltes raons: culturals, històriques, sentimentals, lingüístiques i també perquè pot ser un exemple d’èxit d’aquesta nova economia basada en les noves tecnologies, Internet.

Aquesta nova tecnologia és per tots iguals, zeros i uns que es transmeten en veu, en imatge, en lletres –que són imatges–. Un exemple pròxim d’aquesta democratització és l’activisme de la Simona Levi que fa púbics els correus de Bankia i amb aquesta acció envien Rato a la presó. Ell respecta tothom i tampoc li impressiona ningú o tothom a la vegada. Tota tecnologia porta a moviments subversius i de resistència diu. I ara som aquí. Al primer que es queixa el sancionen, al tercer el pelen. Hi ha moviments cíclics, que s’han repetit al llarg de la història. Lincoln no va abolir l’esclavitud perquè era bona persona sinó perquè era més rendible i barat que els esclaus treballessin als camps de cotó que mantenir-los en una casa durant tot l’any. Quan els van alliberar es van haver d’espavilar, la collita no durava sempre. La tecnologia és el que ens fa evolucionar i porta els canvis socials sobre els quals ara ell vol reflexionar a escala global des de Barcelona. Li agrada posar l’exemple del nord-americà Malone que diu: “El meu avi va tenir la mateixa feina tota la vida; jo, n’he tingut sis i el meu fill treballa en sis coses a la vegada”. Ell intenta entendre aquest canvi d’era igual que al Neolític va suposar el pas del nomadisme al sedentarisme. I per mirar el futur sempre mira cap al passat.

El fet destacat de la seva vida diu és que el seu pare era pagès, era masover: el que feia era treballar per viure; ell, treballa per guanyar diners. Si no té diners no pot fer res. El seu pare, no. És originari de Maçanet de la Selva, i aquesta lleialtat a ell mateix és el que el porta a presentar la candidatura al president de l’Ateneu, en Jordi Casassas, abans que se n’assabentés per la premsa, i el president reelegit queda sorprès, mai li havia passat. Aquell matí coincideixen a la barra del bar de l’Ateneu i li demana si farà oposició. En Genís li diu que ha guanyat les eleccions, i que per tant, tiri endavant el seu projecte. Ell col·laborarà. Alguns socis de l’Ateneu l’aturen i intercanvien unes paraules amb ell. Es fa estimar.


Va començar amb tot això de la tecnologia des del món de l’arqueologia. Sobre el terreny eren un grup de deu arqueòlegs, cada un fascinat en una àrea determinada: ell es va enamorar dels ordinadors. Havia de fer fitxes d’aquelles amb la línia vermella al capdamunt on explicava les catorze característiques que tenia l’objecte. I aquella passió pels ordinadors, com li van facilitar la feina!, i l’anàlisi i la capacitat de treball l’han portat a ser un dels gurus tecnològics de Catalunya. És un dels divulgadors tecnològics més rellevants, assessora empreses sobre què han de fer però no a curt termini sinó a llarg. No pot donar resultats a un any vista però sí una visió de cap on aniran les coses.

No ha estat una cosa d’arribar i moldre, ha hagut de parlar molt i ha hagut de fer molta pedagogia. El primer dia que el contracten li diuen el que tots volen: “Augmentar les vendes”. Ell fa una anàlisi de l’empresa des de tots els angles, potser el departament de màrqueting no funciona perquè el director general no comunica bé els objectius de l’empresa o no sap què vol. Els recomana alguns canvis i quan veuen que la cosa va bé, i després de generar aquesta confiança, valida els seus coneixements, i és quan pot introduir un concepte tan filosòfic i tan poc econòmic com la sinceritat a un consell administració d’una gran empresa. “Si tens un problema explica’l i reconeix l’error”. És el que li ha passat a Volkswagen. Fa trenta anys que fa servir aquest mètode de mirar a tot arreu.

En cap moment parla de progrés. Té una manera poètica i atàvica de dir i fer. És com si de cop i volta connectés amb el sentit comú dels avis de pagès que com els seus pares van treballar per viure –recollien la llenya, mataven el porc, conreaven la terra i alimentaven el bestiar que els donava alguns diners–. Parla amb filòsofs, mira el passat i a tot arreu per entendre el que vindrà.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s