La Quarta Revolució

Mobile Week: la Quarta Revolució

Som a la catedral de la ciència, més de 100.000 m2 dedicats a la recerca, en especial a les ciències de la vida, un espai amb més de cent institucions, start-ups. Un micromón ple de vida i d’idees noves, on  es pot viure la ciència en directe des de dins el laboratori. Cada any més de 4.500 nens de les escoles catalanes tenen la sort de poder-lo visitar. L’Ignasi Berga, director del Parc Científic fa aquesta introducció a la primera xerrada de la Mobile Week, l’intent d’apropar la ciència a la ciutadania i fer-ho pels diferents barris de Barcelona. El tema que enceta aquest cicle és la Quarta Revolució –totes les xerrades de la Mobile Week són dibuixades en directe per la Teresa Aledo–.

La Gemma Navés, del “Valor afegit” és qui modera l’acte i comença amb una síntesi de les revolucions tecnològiques: la primera va ser gràcies al vapor d’aigua, la segona a l’electricitat i la tercera són les TIC. La més revolucionària de totes i que envaeix de forma estratosfèrica les nostres vides és la d’Internet. Quins canvis aporta? En un extrem de la “taula” hi ha un nom que figura al programa, Luis Iván Cuende, hacker, i CEO d’Aragón, assessora la Comissió Europea i un dels joves de menys de trenta anys amb més talent segons Forbes i el MIT. I autor del controvertit “Tengo 18 años no trabajo ni estudio”. Al seu costat, en Marc Vidal, consultor de transformació digital; al centre i un dels amfitrions, l’Aleix Valls, CEO de la Fundació Mobile World Congress; i a la part esquerra, l’Esteve Almirall, professor d’ESADE i coordinador del Center for Innovation in Cities, l’Artur Serra de Fundació i2Cat que comença el debat amb una pregunta: Com seran les fàbriques del futur? Ni idea però està content que la Mobile s’obri a la ciutadania. La revolució 4.0 és la del Big Data i de la Intel·ligència Artificial. A Europa el líder dels telèfons mòbils era Nokia i el fet de no haver entès que eren ordinadors mòbils  els va fer perdre el lideratge. Els americans segueixen dient-ne “smartphone”. Aquest nou salt, del tres al quatre a Europa en diem el cotxe connectat i als EUA és un robot amb rodes. L’Artur diu que qui entengui que només es traspassa tecnologia perdrà el lideratge com li va passar a l’empresa finlandesa.

Les singularitats d’aquesta quarta revolució són la velocitat i la transversalitat social i empresarial, no només es digitalitza el procés sinó que neixen noves formes de gestió del talent i de les relacions diu el president de la Fundació Mobile, Aleix Valls. Un exemple, el món hoteler: amb Internet va ser lògic que digitalitzessin les reserves, s’exposen directament i se salten les agències: quants llits, quants esmorzars. Però l’Aleix diu que quan deixem que el consumidor parli no som capaços de portar les estrelles als hotels. TripAdvisor, Booking o Experia gestionen la demanda i l’oferta però com a hoteler no m’adapto. La revolució 2.0 ha servit per construir TripAdvisor però des del món hoteler encara no saben per què el client els tria. No tenen la informació directa, a través d’aquestes plataformes, perdo el feedback del client. Això és un repte i una amenaça. El repte és que com a empresa creo un univers de servei i de proposta de servei però l’amenaça és que ens quedem sense feina. Segons l’OSCE 5 milions de llocs de treball es perdran en els pròxims anys. És com el pas dels telers cap a l’oficina.

Al 1900 la meitat del món estava dedicat a l’agricultura, diu el professor d’ESADE, Esteve Almirall, avui dia, menys del 2%. Mengem menys? No. Ara passen coses diferents com que se substitueix totalment la força humana, el cost de produir és 0. L’escalabilitat és infinita en termes econòmics. Si Airbnb pogués entrar a la Xina ho faria dema passat. La velocitat en què es mou el món és vertiginosa. La transformació sempre ha estat el motor del progrés. Per què encara hi ha oficines als bancs quan gairebé moltes gestions les fem per Internet? Per altra banda, hi ha l’aparició de noves professions com el d’instructor de ioga, el vikram bahata. La segona vessant que assenyala és que es necessiten menys persones per tirar endavant les empreses: WhatsApp té només trenta persones per totes les comunicacions al món.

La Gemma pregunta: qui genera el valor afegit: els robots? Com atraiem talent que desenvoluparà el software? En Marc Vidal, consultor tecnològic, parla d’una presentadora d’una televisió japonesa, és un robot. Potser el valor afegit és que no som robots. I per ell és com ho farem no el què. I s’atreveix a dir que un nen que tingui dos anys al 2017 tindrà prohibit conduir un cotxe i que anirem a la feina a aprendre. En Baxter és un robot que aprèn allò que fas tu. I no es cansa. Per 3.000 euros en pots tenir un i posar-lo a l’oficina. El valor afegit serà humà. I diu que no hi haurà moltes noves professions  però les que hi ha seran diferents. Els humans no farem la feina més ràpida i eficient que una màquina però nosaltres som. El debat que tindrem serà entre el fer i el ser. Nosaltres millorarem els processos. Al Caire hi ha prevista la construcció de mil habitacions d’hotel sense cap ésser humà per quinze dòlars a la nit. Hi haurà gran demanda. I també hi haurà grans resistències però diu que sempre ha passat. Quan un teler feia fora tres-centes noranta-set persones a Londres… hi havia protesta. Per això és tan important qui lidera aquest canvi des de les administracions públiques. A Davos es va parlar per primer cop d’això, ningú parla de com ens adaptarem en un món que d’aquí cinc anys serà diferent de com el coneixem ara. I avisa: el futur serà ser molt més humà.

I potser perquè és el més jove, el més outsider, en Luis Cuende diu que no hi haurà quarta revolució industrial. Diu que d’ell s’ha dit que era el “chico que invierte con network effects”. Si fas un producte generes un output però tens un cost. Amb la informació és diferent. Per ell no hi hauria d’haver organismes que coordinin la informació o governs que generen fronteres. És més eficient no tenir intermediaris, la gent farà empreses sense conèixer-se. Els EUA ha suprimit el sistema de tenir accés a les dades lliurement si ets europeu. No té sentit, com tampoc tenen sentit les entitats centralitzades. La intel·ligència artificial serà qui ho controli tot. Un exemple d’això és la bitcoin, que és una moneda descentralitzada sense intermediaris i que serveix per tot el món. Espera que en un futur s’obrin plataformes sense intermediaris, un Uber sense el control d’Uber. Això té sentit i se’n diu blockchain. Reparteixes els dividends, fas votacions, etc., hi ha més transparència… Qui no ha trepitjat un notari?, acaba dient. Per ell tampoc tenen sentit. Tot el vell món ha de canviar-se per aquest nou que fa possible la tecnologia.

El director del Mobile diu que sí que hi ha revolució, que hi ha un canvi de paradigma. El concepte de la feina és una altra. La renda bàsica ressituarà la feina a un altre rol. Les empreses han d’entendre el nou paradigma. Un exemple és el cotxe autònom: qui el farà Google o Mercedes? Ja no serem propietaris del cotxe sinó que en farem consum. Google amb Lift desenvolupa aquesta tecnologia. Entrem en una nova era, i el govern ha de canviar i ha de pensar com es regula tot això. Si convides un senyor a través de la plataforma P2P –peer to peer– i et destrossa el menjador, què fas? Truques a la policia que en comptes d’agafar-lo a ell se t’emporta a tu. Les pimes regulen el teixit industrial i els impostos –paguen el 92% dels impostos–. Qui els recaptarà?

El professor torna a posar aquest punt de distància: no és que siguin uns millors que els altres. Un dels conceptes clau és la coordinació. Uber o Airbnb coordinen gent que busca pis amb gent que en té, coordinen un mercat. Cal reinventar el concepte de mercat a cost 0 sense ficció. El que és diferent és que es competeix diferent, hi ha un canvi en la naturalesa dels negocis. Fins ara la coordinació havia estat fàcil però ara comencen a posar-hi intel·ligència i el que es fa és classificar –un cotxe no és un elefant–. De moment s’ha posat coordinació i ja han passat coses.

Quan escoltes als que estan més a prop del coneixement et sorprenen algunes afirmacions com les d’en Marc Vidal quan diu que no hem passat una crisi financera. Bé, només tècnicament perquè hi  ha hagut crisi de liquiditat als bancs. Però a partir del 2008 apareix una cosa determinada: la deflació del nostre capital. Un smartphone fa deu anys costava 15.000 dòlars i per fabricar-lo calia molta gent. Ara es pot comprar el mateix per menys de 200 dòlars i amb molta menys gent. Què ha passat amb el valor? A part de l’obsolescència programada, moltes persones que eren en la cadena de valor han desaparegut, i la crisi financera no pot crear ocupació encara que els polítics diguin que sí. Hi ha deflació de producció. I això no té a veure amb el blockchain o la intel·ligència artificial sinó que cal entendre què ha passat.

I una de les coses que ha passat és que les enciclopèdies són gratuïtes, diu el professor Almirall, que de jove n’havia intentat vendre. O els diaris, el mateix producte que fa uns anys però els continguts són lliures. Però, compte, diu en Marc Vidal, tot té un cost i es paga de manera diferent. Senzillament s’han de mesurar les coses de manera diferent de com es feia fins ara. Però no tenim dades apunta Almirall.

Sebastian Thrun és qui dissenya el cotxe sense conductor de Google, un professor d’intel·ligència artificial de Harvard que als divuit anys va perdre el seu millor amic en un accident de cotxe. Aquesta indústria 4.0 diu l’Artur Serra és política, s’ha pagat amb fons públics. Des dels anys de la cursa espacial amb els russos que els nord-americans han invertit en tecnologies trencadores però sempre amb el rerefons d’incrementar la seguretat nacional. Un exemple és el de l’agència DARPA, que planteja el repte de la conducció sense humans a través de la intel·ligència artificial. No és casualitat que als EUA hi hagi la millor universitat del món en aquesta branca del coneixement, a la Carnegie Mellon, des que Herbert Simon i Allen Newell van descobrir-la als cinquantes. Europa queda enrere en tot aquest avançament tecnològic, els grans lobbies americans entenen que cal públic-privat perquè un sistema d’innovació funcioni –Mazzucato parla de l’estat emprenedor–. Als EUA aquest sistema neix amb el suport del govern nord-americà, una prova és Silicon Valley, que arriba al ciutadà. Google, Facebook, Apple no s’entendrien sense aquest ecosistema. I per veure aquesta consciència i en quin estadi són, ells parlen de computational thinking o de les escoles en diuen labs. Amb l’arribada de Trump, un especulador immobiliari novaiorquès, no s’ha convençut els americans que Silicon Valley era bo per tothom. I es posa en qüestió tot aquest sistema de després de la Segona Guerra Mundial. Aquesta riquesa que es genera a Silicon Valley per gent de tot el món ara està en suspensió. Quin sistema volem a Europa? És el punt clau.

Una altra de les millors ments que analitza l’impacte social de les noves tecnologies, la professora Carlota Pérez, diu que Internet ha canviat la naturalesa del mercat. Al seu llibre antològic “Technological Revolutions and Financial Capital” explica com funcionen els cicles econòmics, trenta anys disruptius i innovadors i llavors vénen les resistències i els canvis. Al 2017 som en aquest punt d’inflexió. Internet suposa que hi hagi més coneixement –per l’accés a la informació–, hi ha una interacció amb xarxes de col·laboració a tot el món i un increment de la desagregació d’operacions a tot el món. La professora veneçolana diu que la revolució tecnològica suposa un canvi profund en les condicions de totes les activitats, un canvi de paradigma en les pràctiques, un canvi del sentit comú que vol dir abandonar les velles idees i prejudicis. I tota aquesta riquesa s’ha d’aconseguir fer arribar a tota la població. Per què no socialitzem la cultura de la innovació? Per l’Artur no és tant la indústria 4.0 sinó com s’obre la cultura a tota la població i com s’evita la creació de guetos. I el primer canvi vindrà pel llenguatge, diu el professor Almirall, de la paraula usuaris hem de passar a la de creadors. Aquesta serà nova manera de competir, que també canviarem per la de col·laborar.

L’empresa no s’ha de preguntar si li vindrà aquest canvi sinó quan i amb quina tecnologia diu en Marc Vidal. Fa anys enrere era impensable que Lift o Uber rebessin diners de la competència però aquesta nova cultura de col·laboració fa que les empreses ja no competeixin, se n’han adonat que els cotxes no seran de propietat, sinó que tindran accés.

Un altre concepte que també és d’aquest segle XXI que comença potser al 2017 és l’empatia de la gent diu en Luis. En un país amb cinquanta milions de persones en què tu treballes molt i gent que no, no veu que la solució sigui la de renda bàsica. Potser hi haurà persones que crearan aquests ingressos bàsics i voldran viatjar amb els seus amics. I per això és partidari de les societats petites, com les quadrigues romanes, que eren de cent-cinquanta persones, “dumbers numbers”, perquè els grans col·lectius generen problemes. Si no ens reconeixem no podem canviar. I una altra idea revolucionaria: els diners ja no són un valor d’intercanvi, cal mesurar l’impacte social –milloro la qualitat de vida de les persones?–, generem més valor que mai però encara no en som conscients perquè encara no tenim dades.

El debat social serà com gestionem tot això que vindrà es pregunta en Marc Vidal. La renda universal és inevitable, no és ni de dretes ni d’esquerres. Pagarem un 70% d’impostos i per això haurem de decidir quins serveis es convertiran en drets. I diu que als bancs els queden deu anys de vida.

Christopher Freeman, professor a Sussex, especialista en el canvi tècnic en la teoria econòmica i d’indicadors científics i tecnològics, és qui comença a parlar de la renda bàsica universal, és el pare dels desemparats apunta Almirall, i també mestre de Carlota Pérez o Keith Pavitt –amb un indicador per classificar les empreses tecnològiques–.

A un miner el substituirà un robot que treballa vint-i-quatre hores i sense protestar. No pots evitar-ho. Pel consultor tecnològic –que va vestit com l’Aleix amb el look del nou home del segle XXI, amb texans, camisa blanca i americana blava i vambes– la bona noticia és que tot aquest canvi passarà ràpid. La dolenta és que passarà ràpid com van analitzar a l’últim fòrum de Davos: destrucció de feines i no creació de noves; les desigualtats vindran per una massa important de gent sense ingressos i la necessitat de molta política. En majúscules. Política? Per a què? Diu en Luis! És el titular per un altre llibre, respon en Marc Vidal. A Califòrnia ningú pensava que Trump guanyaria, en Luis va viure aquella nit amb un Baileys perquè no s’ho creien. Els EUA és un país que una meitat no té res a veure amb l’altra. Ell viu a Silicon Valley. Tot i tenir els tipus més ben formats no podràs connectar 300 milions de persones.

No sabia que Bailey’s era de joves, en bevia la meva àvia diu l’Aleix sorneguer. Com a matemàtic veu l’home com un ésser ineficient: mengem massa pel que necessitem. A l’Edat Mitjana no som eficients tampoc. Com a humanista veu que l’home aporta valor al pensament ètic, social, la poesia, l’art. Els jubilats tenen una renda bàsica, no són mandrosos sinó que tenen joia de fer allò que es proposen. Sense tallar caps aquest canvi ens hauria de portar cap a una situació social amb més equilibri. I sobretot una visió més humana del pensament polític. És la tesi de Mariana Mazzucato i el GPS. Els polítics com a gestors d’allò públic cal que defineixin les agendes. Als anys cinquanta el repte als EUA va ser anar a la Lluna, i a Europa avui és mantenir el sistema públic.

És un combat d’idees masculí –només hi ha la Gemma que fa de moderadora i només ha parlat al principi– i l’Artur Serra replica: la poesia és humana però els homes també fem tecnologia. Avui dia les Humanitats que s’ensenyen són obsoletes. La innovació la fem nosaltres com les guerres. És el moment més habitat pels sàpiens a la terra, que tenim una simplicitat enorme, tot són rialles ara, però haurem de decidir fer política. El marge de maniobra és escàs sentencia el professor Almirall, tot està interconnectat.


Al torn de preguntes, un exconseller de Treball i d’Unió Democràtica, l’Ignasi Ferreres diu que té setanta-set anys i que té una fundació per ajudar els joves a trobar feina. El deprimeix aquest discurs. Un expolític amb jersei verd i que xerra durant cinc minuts, els que hi ha dalt la tarima, tots vestits amb l’americana, vambes i una cara de bona salut, bruns del sol. La Gemma interromp “es nota q ha estat conseller de Treball”. Segurament és la nostàlgia dels temps passats.

Al 2025 es perdran 160.000 llocs treball a Berlín a la indústria manufacturera i s’han de crear llocs de treball amb alt valor afegit. I l’Artur Serra és també dels que està en contra del salari universal. L’Aleix diu que tenim mètriques antigues per a realitats noves, la feina ens dóna cohesió social a part del souEl treball passarà a ser una altra cosagent que aporti valor: Uber o Airbnb– no hi haurà el concepte de nòmina però sí un valor social. Avui dia tot i tenir ingressos a una persona que es dediqui a això no li donen hipoteca–. Aquest és el canvi important.

Sembla que el culpable sigui el robot i que ara haguem de fer unes arengades: “prohibit robot”. La culpa la tenim els humans perquè som qui l’hem dissenyat. Potser cal canviar la idea: “Contra la cultura subsidi” i “A favor de la renda mínima”. No cal confondre la tàctica –cinc anys– amb l’estratègia –trenta–. I fa trenta anys que sabem que això passa diu el professor Almirall i no som on hauríem de ser. Deixem de fer el préssec.

L’última intervenció va ser la d’un investigador d’Apliscience que va fer una bona anàlisi de la situació: el valor de la nova economia és el coneixement, i aquest valor ho transforma tot. Una altra cosa són els polítics que són ineficients, no s’atreveixen a viure aquest canvi. Fa falta gent que li càpiga el món al cap i que sàpiga veure la part social i la part tecnològica. Des de l’administració pública no es fa res, no ho entenen, diu Vidal. Potser és hora que els mitjans facin pedagogia cap al poder i la ciutadania per explicar que sí, que vivim aquesta revolució que necessitarà molta molta política.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s