I si el sector públic comprés les dades a Google?

Mobile Week: Qualitat de vida, revolució digital en salut

Al final de la xerrada: La meva filla ingressa sovint a la Vall d’Hebron. De fet, sóc aquí perquè ara està ingressada, després d’escoltar-vos no ho sé per què encara no s’ha desenvolupat un aparell per regular el sodi. Té problemes de sodi a la sang. Demano des d’aquí que s’ho pensin: que bé aniria tenir un aparell per mesurar-lo. Disculpin si aquest no era el tema.

L’amfitrió de l’hospital, el dr. Ramos Quiroga, diu que és justament el contrari, aquesta és la base de la innovació: resoldre un problema. Hi ha dispositius que mesuren la quantitat de sodi de la suor. La innovació parteix d’un moment així.


Vall d’Hebron. Moltes bates blanques a la planta tretzena de l’hospital, l’auditori. Francesc Bracero, periodista de “La Vanguardia” modera la taula sobre tecnologia i salut formada per la Marta Sánchez del Clúster de Salut Mental; en Ramos Quiroga, director innovació i cap psiquiatria de la Vall d’Hebron; la Barbara Vallespir, directora d-Lab; en Francesc Garcia-Cuyas, director de la Fundació Tic Salut i la Montserrat Vendrell, sòcia d’Altals Life Sciences.

La primera reflexió és el grau de digitalització de la vida quotidiana. De què parlem quan diem “salut digital”? –els agrada dir-ne “digital health”–. La Barbara comença dient que és important parlar de reptes no de barreres. Les noves tecnologies s’han d’integrar en les metodologies del treball del metges, canviaran el servei no tant els resultats i finalment multipliquen el coneixement. Les tecnologies faran més eficient el sistema però cal un tractament adient de les dades. La Joana diu que l’Esperança de vida de la població és més llarga i que el sistema estava preparat per malalties agudes. Quan els pacients van a la consulta tenen molta informació que han aconseguit a través d’Internet i de les aplicacions. Els pacients s’han convertit en una mena d’experts i reclamen molts més drets que el sistema els pot donar. És per això que veu un risc financer en l’actual model: el 80% de la despesa és per malalties cròniques i també compra de medicaments a les farmacèutiques. Per la directora d’APP i Sanitat Catalunya i Aragó a Vodafone les TIC són claus per fer un sistema més democràtic.

La Marta creu que les tecnologies porten un canvi de paradigma en la salut i, per tant, hi ha nous reptes com la millora de l’atenció i la reducció de la despesa. I per aconseguir-ho diu que calen cinc punts: la mètrica, la transparència, els resultats, la tecnologia en processos i una cultura sanitària més centrada en el pacient. 1 de cada 4 europeus tindrà una malaltia mental al llarg de la seva vida.

En Ramos Quiroga dóna la benvinguda al campus i agraeix a la Mobile Week que hagin portat el debat fins al barri d’Horta. Una de les potes del campus és “el pacient primer” i la tecnologia els facilita aquest objectiu. La Vall d’Hebron ha apostat per aquesta revolució digital. Tenen dades: els nens que han de ser operats i que juguen a un joc d’una aplicació que han creat des de l’hospital redueixen un 85% l’anestèsia. Són experts en cremades i amb tot el coneixement que generen poden aportar i compartir aquesta experiència a tots els hospitals de Catalunya. Per en Ramos el campus ha de ser tecnològic amb una visió humanista.

Per en Francesc la tecnologia és una bona excusa per repensar tot el procés. La funció de les TIC hauria de ser donar una resposta necessària i no pas crear noves necessitats. La tecnologia és arreu, segons l’OMS el 85% dels pacients tenen coneixement de dispositius mòbils que tenen a l’abast i un 40% dels malalts crònics les fan servir i comparteixen informació amb el metge afegeix la Joana.

La Montse creu que la tecnologia acaba sent un fi, sempre va per davant. Veuen la dicotomia en els emprenedors: propostes que no es pregunten per l’impacte social. En l’ecosistema hi ha tres potes: qui fa la pràctica clínica, qui paga l’avenç científic i el pacient, i per l’exdirectora de BioCat, el primer clúster biomèdic català, has de crear aquest espai de valor perquè aquesta tecnologia s’alineï amb les necessitats. Des d’Altals creen fons de capital. En quins sectors s’inverteix més o quines són les grans tendències? El món del Big Data –seguretat de les dades: integració de dades o intercanvi dades– i els algoritmes i la Intel·ligència Artificial hi ha al darrere. Google entra en robòtica per fer més digne l’envelliment però no oblidem que té les nostres dades. Les asseguradores diu la Montse s’han de reinventar i estan invertint en salut digital, també hi ha tota la cirurgia robòtica i genòmica –com predir patologies– que són sectors que estan a l’alça.

Ningú s’atreveix a predir el futur, un futur a deu anys vista. La Barbara vol fer focus en tres aspectes: la transformació digital vindrà liderada per actors com: les asseguradores privades de salut –ara fan de banc: a través d’una quota es paguen els metges– tindran un paper més actiu en prevenció, es treballarà per tenir uns pacients més sans. El segon aspecte és que som donants de sang i òrgans i també cal que puguem donar salut amb models governança a través cooperatives ciutadanes: a qui donem i per què donem dades. I per últim, el futur de la comunicació entre metge i pacient, la gent necessita el contacte humà i la tecnologia no substituirà la força humana. La Marta del Clúster de Salut Mental diu que en salut mental, la e-salut no només són aplicacions sinó també cal debatre sobre el tractament de les dades, l’ús que se’n fan. Hi ha moltes aplicacions en salut mental però hi ha reptes com la prescripció del metge com a eina de prevenció, de diagnòstic i de rehabilitació.

Un cop decideixes en quin d’aquests moments vols actuar el sistema encara és poc madur però on més es fan servir les tecnologies és per detectar emocions i nivells d’estrès: fa seguiment del tractament. Ja hi ha iniciatives amb estudis pilots de tractaments presencials que es combinen amb telemedicina per millorar la salut del pacient.

El moderador pregunta si cal definir un nou marc de regulació quant al tractament dades. Que cal que es faci? Per en Francesc Cuyàs és molt difícil garantir la seguretat de les dades i acreditar quines aplicacions són bones i tenen bons procediments. Divendres 18 de febrer del 2017 hi havia 260.000 aplicacions en l’àmbit mèdic –avui en seran més–. A la Fundació TicSalut decideixen treballar en quatre eixos: fan el disseny de les aplicacions amb els ciutadans; la seguretat; el rigor de la informació i la funcionalitat. De moment, les seves aplicacions han estat acreditades per diversos col·legis professionals.


En el torn de preguntes: Amazon o Google intenten entrar en aquest sector de la salut però no poden perquè és un sector amb gran humanitat. No hi ha cap marca que ho hagi aconseguit de moment. Però els americans fan pressió aquí on hi ha un sector públic-privat.

La Barbara respon que la innovació en salut dels últims cinquanta anys  ha vingut de les farmacèutiques i de General Electric, Gillette. Ara tenim start-ups que van amb el lema que ho fan per millorar la vida de les persones. Hi ha una gran quantitat de start-ups. Un estudi del 2013 diu que si es desplegués tota la tecnologia possible l’estalvi seria de 19.000 milions d’euros al 2017 a Espanya, i a Catalunya seria de 1.400 milions –el pressupost de Sanitat és de 14.500 milions–. El potencial hi és i cal treballar a poc a poc per la transformació del sistema.

Per la Montse Vendrell les farmacèutiques han de reinventar-se i han de posar el focus en el pacient: Quina proposta integral puc donar al pacient? Assajos clínics. I s’ha de crear aquest espai entre les empreses de salut digital i buscar una nova proposta de valor, i que algú ho compri. Tenim una gran oportunitat

Google fracassa amb el núvol de dades de salut; Apple ha fracassat dos cops ja. La confiança metge-pacient no es pot comprar. És en la distància curta que es genera confiança, a través dels petits, no a través de grans diu en Francesc Cuyàs. I el model que s’ha de seguir alimentant aquí és el de les empreses petites, riu el dr. Ramos. La salut digital és molt més que el món de les aplicacions. A Barcelona la multinacional farmacèutica Bayern hi té una acceleradora. I posa l’exemple de la col·laboració entre tots els actors amb l’aplicació Earn for life que s’ha desenvolupat des de la Vall d’Hebron.

Des del públic algú diu que som en una revolució no és una transformació. I té curiositat per saber com treballen les administracions públiques aquest canvi de paradigma. En Francesc Cuyàs diu que hi ha una comissió oberta amb el director general de Salut. I a escala europea hi ha una aposta per la predicció i la prevenció. A Catalunya hi ha el Pla de Salut 2020, i un dels eixos és salut digital per reduir pobresa diu el dr. Ramos. Cal pensar com amb més recursos s’arriba a més gent. Per la Joana cal transversalitat: posar en comú tota la informació per part de tots els agents. I qui s’atreveix a fer un pronòstic de futur és la Montse Vendrell: Europa triomfarà si som capaços de tirar endavant el públic-privat –les dades dels pacients són un gran actiu de recerca– però la política sovint això ho atura. Tenim accés a dades dels consorcis dels genotips i fenotips. Es podrien haver fet de manera diferent i de moment a Europa ens ho agafem com si fos un paper de fumar, trauríem més rendiment si expliquéssim a la ciutadania el que suposa tot això. I el dr. Ramos diu que efectivament, a Catalunya hi ha molts problemes amb la protecció de les dades, els procediments ètics… Parlem de la privacitat de les dades però no som conscients que està totalment implementat en el món financer: gairebé tothom opera amb la banca digital. Hi ha uns sistemes de seguretat eficaços. El problema és que el món sanitari està molt regulat i ens ha ajudat durant la crisi però el paradigma ha de canviar, ja no és vàlid. La tecnologia va molt ràpid. I es pregunta què triomfaria: Viquipèdia o cent catedràtics tancats  en una sala?

I l’última intervenció deixa l’auditori gairebé ple en un silenci esperançador. La meva filla ingressa sovint a la Vall d’Hebron. De fet, sóc aquí perquè ara està ingressada, després d’escoltar-vos no ho sé per què encara no s’ha desenvolupat un aparell per regular el sodi. Té problemes de sodi a la sang. Demano des d’aquí que s’ho pensin: que bé aniria tenir un aparell per mesurar-lo. Disculpin si aquest no era el tema.

L’amfitrió de l’hospital, el dr. Ramos, diu que és justament el contrari, aquesta és la base de la innovació: resoldre un problema. Hi ha dispositius que mesuren la quantitat de sodi de la suor. La innovació parteix d’un moment així. Gràcies. I és que la rendibilitat no existeix de manera immediata diu la Montse Vendrell preguntada sobre això. No hi ha un únic model de finançament sinó que n’hi ha molts: inici del públic; capital llavor; capital risc o d’alguna empresa. Un inversor sempre mesura la mida de mercat: a Pfizer pacten amb pacients alguna nova recerca. I també cal tenir en compte que el model de formació canvia. Si existeix el pacient digital és perquè es formen, es fan suggeriments, el pacient intervé en el coneixement. Les petites necessitats es converteixen en grans passions diu la Marta. Cal un canvi de mentalitat. El sistema pot garantir la seguretat i la privacitat, però ens deixem una part d’informació a fora que és rellevant per la investigació mèdica. Donem dades a Google i no volem donar-les al sector públic? Potser arribarà un dia que el sector públic comprarà a Google les nostres dades. Llavors, què?

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s