Tecnologia + valors = l’ètica revifa

Mobile Week: Ètica i tecnologia i un apunt d’educació

En Josep Carner, la Rosa Sensat o l’Albert Einstein formen part de la història de l’Escola Industrial del carrer Urgell, un lloc inspirador per poder-hi fer la xerrada “Educació i tecnologia” de la qual només llegireu aquest apunt, tres línies. L’Esther Vera, directora del diari “Ara” comença amb la pregunta: Com fem servir la tecnologia per viure la 4a Revolució? Hi ha unes noves habilitats i una nova educació. A part d’haver llegit molt, també cal haver-ho fet bé. El diari que dirigeix publicarà una notícia feta per un robot però avisa que no ho farà sol, ja que els periodistes seran els que introduiran les dades.


Què és ser humà? Què és la responsabilitat? L’ésser humà és lliure i responsable, la tecnologia ens humanitza si la tecnologia és bona però si ens fa perdre els valors, no. Amb aquesta sentència comença la xerrada sobre ètica i tecnologia al CCCB. El director del Mobile World Congress i de la Fundació que porta el mateix nom, l’Aleix Valls, es pregunta sobre el principi d’identitat digital: som nosaltres qui la construïm?

Al llarg de la història la tecnologia han estat els diners, ara són cables i mòbils i dades, i uns i zeros que viatgen a una velocitat higgsiana. Amb una ment matemàtica com la seva ens avisa que no tot és eufòria perquè tot allò que ara estem acostumats a tenir de manera gratuïta potser en un futur no ho és. S’ha calculat el cost mensual d’un usuari de Facebook: cinquanta euros. Diners per protegir les teves dades. L’ètica dels diners. La plataforma no et dóna l’opció de pagar, i en canvi, ells, Facebook guanyen calés, 8.000 euros a l’any per persona! (27.000 mil milions de dòlars de facturació a l’any). Diu que posem el nostre nom a Google Maps, i que mirem què passa, és el concepte d’emark. És ètic o no? La gent no es desconnecta per la privacitat de l’ús de dades sinó pel nou model negoci que els crea dependència.

Una de les estrelles d’aquest Mobile i que genera més debat als mitjans –juntament amb els robots– és el cotxe sense conductor i l’Aleix aporta coneixement: al Massachusetts Institute of Technology es fa un experiment amb la moral machine: plantegen disset situacions a les quals ha de reaccionar un cotxe dirigit: mates dues persones o a tu. Ara el propietari del cotxe compra seguretat, amb el cotxe sense conductor comprarem una altra cosa perquè els algoritmes fallen menys davant de la incertesa.

Fins ara la intel·ligència era només humana i els humans tenim ètica però el robot no. L’ètica i la tecnologia obren la porta a l’ètica de la tecnologia. I torna a la identitat: hi ha un Aleix digital i un altre d’analògic. El digital pot fer que intel·lectualment visqui per sempre (Shakespeare?). El telèfon mòbil és a-ètic però l’algoritme si és ètic ho és perquè és un humà qui el crea. Cada cop serà més interessant veure quina teoria ètica aplicarem. Els algoritmes et sorprenen? L’home és un animal enigmàtic, mai està acabat diu. L’home genera ètica amb l’algoritme però potser supera el creador (“Blade Runner”). Aquí la filosofia es posa nerviosa perquè no controla el procés. Hi haurà una violència estructural, sí.

L’Aureli que és enginyer informàtic i un dels responsables de donar vida a aquests nous éssers, els ems, diu que els algoritmes aprenen contextos concrets però de moment no és factible que creïn valors per jutjar. Tenim mancances com que en els estudis tecnològics no hi ha ètica o humanisme.

La necessitat fa la virtut diu la filòsofa Begoña Román i som en un moment en què biòlegs i humanistes junts dissenyen els algoritmes. També és important saber que un biòleg pot crear vida a escala global. Calen criteris amb poder executiu –els diners manen– si no l’autonomia està en perill i demana un debat dins la societat.

L’Aleix hi torna: una idea, als mitjans es parla del traductor de Google, no era la voluntat dels enginyers generar un idioma propi. Potser és l’inici d’una llengua nova amb cultura pròpia? I una segona, més enllà de la regulació, quines estructures digitals han de ser comunes? La UE tenia un projecte, Fireway, un intent de construir una appstore europea amb titularitat publica, ara accedim a través de Google Play o de l’Apple Store, empreses privades que limiten els serveis. Només hi ha quatre empreses que dominen el mercat i marquen les normes. La proposta europea però no va funcionar per falta d’usuaris. L’administració no pensa en digital encara que hi ha algunes excepcions com Dinamarca. És el primer país que designa un ambaixador digital perquè les empreses respectin la sobirania danesa. És una responsabilitat corporativa i individual.

La Begoña diu que la paraula ètica canvia amb el temps. Significa manera de ser, caràcter. Per quina qualitat ens volem caracteritzar? Quin món tecnològic volem? Tenim llibertat s tenim garantida la protecció. Només quatre empreses decideixen la salut pública mundial –Microsoft, Apple, Google i Facebook– i diuen que defensen la democràcia però hi ha un sistema d’oligarquia: com han guanyat els diners? Ens podem posar d’acord amb allò que estem en contra, per exemple. Estem disposats a pagar un impost de responsabilitat? El que cal és que en parlem com a societat.

A la conversa també hi ha la Núria Conde, biohacker, que diu gasta temps per aprendre a saber com funcionen els algoritmes d’aquestes multinacionals. Són empreses que neixen bottom-up i si no estem d’acord amb alguna cosa les hauríem de fer caure. A Google quan la fan pagar, paga. Els demonitzem però els hem fet grans nosaltres diu. Només hi ha deu empreses alimentàries al món, i fa poc Bayern compra Monsanto. Més: hi ha setze milions de notícies falses a Facebook i es mouen 7’8 vegades més que les altres. Tenen responsabilitat des de Facebook? Sí, però no la demanem. I diu que és com anar a un McDonalds: vinc per menjar hamburguesa de vedella i te’n donen una de tofu. Si per les teves plataformes hi ha notícies falses caldria que hi hagués una penalització.


Pregunta del públic. D’acord, però nosaltres validem continguts. L’Aleix diu que la gent passa una mitjana de quaranta-cinc minuts al dia a Facebook. Fa algoritme perquè allò que veus t’interessi en funció del que veus –l’aniversari d’un amic, per exemple–. Però dels 300 amics que tens no ho veus tot, és Facebook qui decideix què veiem.
L’Aureli diu que hi ha una responsabilitat individual i també de Facebook.
La Núria diu que tothom hauria de ser transparent i explicar què fa.

Pregunta del públic. M’agradaria em paguessin per dades. Després compraré els seus productes. I cita Enrique Dans, investigador i divulgador dels efectes de la innovació en les persones i les organitzacions, i professor de l’IE Business School que diu que res és gratuït a Internet, ens hem creat una il·lusió.
La Begoña diu que cal una ètica de les organitzacions, dels ciutadans i també de les empreses. Ètica ciutadana amb Drets Humans universals. Hi ha una bretxa digital: cal ser creatiu però no des de l’ètica personal.
La Núria diu que la transparència és la clau. El conjunt de molts no pot explicar el comportament col·lectiu però necessitem una segona Il·lustració per fer la revolució digital.
Per l’Aleix ens falta una constitució digital, com a mínim, europea. Vivim una revolució industrial i cal recollir nous drets. És cert, hi ha una exclusió tecnològica: només uns quants tenen beneficis però amb el temps es democratitzarà. Totes les grans infraestructures del coneixement comencen com amb un impuls públic –és la tesi de la Mariana Mazzucato–: Google Maps, Youtube, Facebook, Apple no existirien si no hi hagués hagut aquesta transferència de les universitats al mercat.

Pregunta del públic. La tercera llei de la robòtica d’Asimov: protegeix el conductor. No hi ha encara el cotxe sense conductor. És una distòpia. No hi ha món feliç. Aquest enginyer que ha treballat a Rochester, al MIT, diu que totes aquestes empreses busquen negoci. Ens hem tornat unes esclaus informàtics. I diu que la màquina de rentar! deixa de funcionar al cap de cinc anys perquè ja la fabriquen amb un xip programat per un algoritme. I diu que aquells que programen algoritmes es pensen que són déus.

L’Aureli que intervé poc diu que no es considera cap déu. Les lleis de la robòtica no plantegen problemes relacionals. Cal tenir en compte els principis ètics sobre el valor. “Fan negoci” però sovint això aporta riquesa.
I també tenim el concepte d’intimitat diu la Begoña. Quines nocions d’ètica tenim avui dia? Qui té la propietat dels materials dels mòbils, com s’aconsegueix el cobalt? Cal una resposta cívica, professional, personal i organitzativa.
Amb aquesta revolució la humanitat fa un salt qualitatiu: biotecnologia, tecnologia per l’Aleix. Mai havíem viscut tan bé. El mòbil no enganxa és l’individu que s’enganxa. Al 1995 no hi havia mòbil. Tu tries addicció diu. I repeteix la idea del motor del sector públic: les administracions públiques són les que fan possible que aparegui Internet o el GPS. David Graeber, considerat un dels millors antropòlegs del món –exprofessor a Yale i ara a London School of Economics– i líder de “Occupy Wall Street” es pregunta com veiem el futur als vuitanta anys: som llenguatge però també òrgans i cosa física.

Pregunta del públic. Com solucionem el dilema individu versus col·lectiu. Pot ser com bombolles de sabó: el fet de parlar-ne no vol dir que estiguem resolent res. Vivim un món d’incerteses. La lògica evolutiva del passat serà la mateixa –ara en mans de pocs però s’acabarà democratitzant?–. Hi ha una paradoxa sobre allò conscient, la voluntat, i allò inconscient, no ens n’assabentem.
La Begoña diu que l’ètica seguirà sent una reflexió critico-racional en les àgores públiques i plurals. Hem de garantir els valors en la tecnologia. Les preguntes ara són més complexes que mirar Déu o la natura. Hem de canviar la idea de bé i de mal per la de riscos que volem córrer. Som en un altre estadi del capitalisme, potser ja no tindrem la política, potser hi haurà la membrancia, en el sentit que tindrem la consciència de ser membres del planeta i que els reptes són globals. Ortega y Gasset deia que era “jo i les circumstàncies”, som béns culturals, ficcions del que som.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s