Estem preparats per “Her”?

Mobile Week: Intel·ligència Artificial i Ment humana

És un tema inquietant pels profans diu el professor Albert Sáez a la presentació de la taula a la La Salle Bonanova. Fa cent anys la intel·ligència i la ment anaven juntes. Ara hi ha la intel·ligència artificial, intel·ligència que no és artificial i ments que no són humanes. Són tres components d’un còctel explosiu: per això científics de primer nivell i gent amb vocació artística i literària són aquí per explicar-nos-ho: en Josep Marc Mingot, té una consultoria analítica i assessora bancs i asseguradores, és investigador al MIT; la Carme Torras, professora de robòtica del CSIC i també escriptora; en Ramon López de Mántaras, pioner de la intel·ligència artificial a Espanya, té cent-trenta descendents; en Jordi Albó, emprenedor de Robòtica on fan robots socials i en Fèlix Vinyals, que fa art biotrònic -ja ens ho explicarà al final però al seu costat hi ha un ET amb un gorro d’elèctrodes al cap–.

La primera pregunta és per en Ramon: quina és la copulativa entre ment i intel·ligència? Hi ha una gran diferència. La intel·ligència artificial és una intel·ligència molt precisa: jugar a golf o escacs, només sap això. Un joc tan senzill com les dames o el tres en ratlla no el sap fer. Els humans tenim intel·ligències diverses. Tenim estats mentals i consciència però el software no és conscient del que fa. Hi ha hipòtesis que diuen que en tindran. Aquest doctor en física i informàtic per Berkeley diu que si en comptes de tenir dues cames anéssim arrossegant-nos pel terra el nostre cervell seria diferent. I pronostica que les futures intel·ligències artificials seran molt diferents de les humanes.

La Carme Torras treballa en un robot hominoide, perquè amb una aparença humana li farem més cas. Hi ha estudis diu que han demostrat que la confiança en un robot és més gran si s’assembla a nosaltres. El perill però és que les persones grans o malaltes deleguin decisions importants cap a ells. La pel·lícula “Her” que va impactar moltes consciències no és tan lluny de ser una realitat. Al Japó ja habiten les cases i formen part de la família. Els humans tenim la capacitat de pensar, diu la Carme mentre que el robot ha estat dissenyat per preocupar-se per ell, només per això. I un exemple de què el futur és present és el robot d’Ishiguro. L’enginyer Hiroshi Ishiguro ha fet un hominoide, un robot que s’assembla molt a nosaltres. Ishiguro diu que la qüestió és on és l’ànima, pels japonesos l’ànima existeix arreu i pot ser en molts llocs. Per tant, la trobarem en un robot, i és que no es fa gaire distinció entre els robots i els humans en la cultura japonesa acaba afirmant en una entrevista. El robot pot riure, moure les pestanyes, tenir el clotet de l’hermosura i fins i tot parlar! L’investigador de la universitat d’Osaka diu que l’ha fet per entendre els humans.

En Jordi diu que aquestes dues disciplines, la robòtica i la intel·ligència artificial són basades en atributs humans. Hi ha molta més filosofia del que ens pensem aquí darrere. A Robòtica treballen per generar estats emocionals a les persones, creen una interacció complexa similar a les relacions entre éssers vius. De moment, però confiem molt menys en un robot a l’hora de donar el pin del compte corrent que no pas al caixer o des d’una pantalla d’ordinador o mòbil. En la robòtica social, un camp que s’està desenvolupant amb molta intensitat, es basen en el sistema de control, com es comporten les màquines i les persones, i ells fan recerca amb robots per a nens amb dificultats.

En Joan Marc Mingot és més escèptic i no veu factible encara aquesta relació entre humans i robots com a “Her”. I el que veu a tocar són els robots que fan tasques molt concretes, hi ha avenços en els blocs de text, imatge i àudio. Són màquines molt potents que analitzen dades amb precisió i rapidesa a través d’uns algoritmes que s’han creat. Els advocats es podran estalviar de llegir les pàgines i pàgines de sentència; els robots ho faran per ells. Els metges podran fer diagnòstic de malalties, per exemple, càncer de pulmó a través de la imatges. Però repeteix que són tasques fàcils, és difícil aconseguir algoritmes generals. El que veu lluny: el xatbot, tu parles amb un robot i només et seguirà si li parles només d’un tema, no per mantenir-hi una conversa. Diu que Bill Gates deia als setanta que ningú necessitaria un ordinador més gran de 6K. Ni tan sols al MIT han trobat encara com resoldre la visió per ordinador, som molt lluny.

I és que amb seixanta anys d’intel·ligència artificial s’ha après que allò fàcil és difícil i allò difícil fàcil diu en Ramon. Cal sentit comú. Per interpretar el llenguatge hi ha una gran quantitat de sentit comú que no entenen com funciona. I aquest és un dels reptes per poder progressar. Si funcionen bé aquestes tres coses: imatge, text i algoritmes es pot fer detecció de patrons. La ment humana és generalista i la intel·ligència és concreta. Tornem a l’inici de la xerrada.

En Fèlix, que es defineix com a biotrònic diu que alguns ulls parlen, altres toquen. És la poesia visual del segle XXI. Es fa música a través de les emocions, amb uns elèctrodes que toquen la pell del crani. Digitalitzem la ment humana diu. Avui dia ja es pot fer música amb el cervell estalviant la part d’aprendre a tocar un instrument amb sintetitzador. I explica dues coses senzilles: quan vegem que la llum fa pampallugues vol dir que el còrtex visual s’encén i s’apaga quinze cops per segon. Bolques informació al sintetitzador i pots fer la base musical però no simfonia. El voltatge és més alt o menys en funció de si estàs més concentrat o menys.

El moderador intervé després de les primeres intervencions: la UE ara té els robots en el punt mira, seran els protagonistes d’aquesta Mobile i els mitjans catalans fa uns dies que en parlen. Volen que paguin impostos, que tinguin DNI… En Ramon diu que no se’n parla gaire però, quin grau d’autonomia els donem? No és tan important la intel·ligència. Hi ha un concepte, el High Free Concentrated, HFT: els robots compren a les borses i comparteixen softwares i creen ecosistemes i expulsen els humans. Prenen decisions molt ràpides. També fan errors però guanyen molts diners perquè fan moltes operacions per segon. Hi ha cracs i pics inexplicables. El model d’entendre borsa diu és fet per humans i aquests robots s’haurien de regular o prohibir, per exemple. Arriben a nivells i línies superràpides i es situen físicament a prop de la borsa per guanyar mes autonomus web. Els humans no tenim res a fer-hi quant a capacitats però sí que podem posar límits. En Jordi diu que les tecnologies són per millorar el benestar de la societat i creu que necessiten un marc legal. Les Google Glass no tenen èxit perquè vulneren drets, per exemple. La tecnologia ens produeix un efecte placebo, els nens entenen que és una màquina però la gent gran no, sobretot si tenen defectes cognitius. La funció del mestre avui dia no és la de corregir exàmens, sinó la de generar vocacions. És fantàstic poder tenir robots que treballin per nosaltres i puguem tenir cinc dies de festa per pensar. El tema de fons és com els polítics prenen decisions correctes. Ara totes les disciplines i com aprenem és multidisciplinar, però encara tenim els vells esquemes: a Psicologia no van deixar que un enginyer pogués fer classes a un màster amb un psicòleg.

La Carme diu que les màquines tenen capacitat d’aprenentatge, com és el cas d’un xatbot que va aprendre a llegir i es dedicava a insultar la gent. Per ella cal un debat social: la ciència-ficció, com la pel·lícula “Her” o els llibres que ella escriure ajuden a imaginar escenaris possibles i poder parlar-ne. Preveure escenaris futurs és impossible. Exacte diu en Fèlix, podem proposar situacions hipotètiques però no sabem què passarà. A l’Auditori van presentar un marcapassos amb Internet, et pots avançar als serveis mèdics i pots evitar un atac de cor. La Carme té el conte “Una arítmia silenciada”. El que li preocupa a en Joan Marc és la responsabilitat. Amb el cotxe sense conductor, es plantegen dilemes en situacions extremes: o bé el cotxe atropella una persona o bé mata el conductor. A “Nature” va sortir un article sobre què era millor. la informació utilitarista –el nombre mínim de víctimes– o el dilema del tramvia: en mates cinc o un. I si els cinc són psicòpates? Hi ha gent que planteja que sigui aleatori, que ningú pugui predir.

Hi ha voracitat de dades diu però quin és el límit? És ètic o no si et fan una assegurança de vida en funció de la salut que tinguis… En Ramon diu que Google i Facebook tenen una gran quantitat de dades que donem voluntàriament i sense control. Les hauríem de vendre! L’Albert Sáez també explica que un alumne donaria el DNI abans a Google que a un policia. Això és inquietant. Però per tornar a centrar el debat sobre la intel·ligència artificial, reflexiona: Com emergeix la ment és un misteri. Sabem que el cervell és una xarxa neuronal però la intel·ligència no té sentit comú, podríem educar els robots com ho fem amb els nens? D’això se’n diu sentimental robotics (una idea de Piaget) diu en Ramon, i ja s’hi està treballant. Per tenir el cervell mapejat caldran molts anys. I ho explica amb una imatge: és com si algú des del terrat de la Salle intenta saber què diem posant un got per escoltar-nos. Sabem que hi ha les cèl·lules gladials que ajuden en el procés de la sinapsi. No sabem gaire cosa de com es crea la ment. A part dels electrons passen més coses. No tenim un instrument d’alta resolució espacial i temporal, l’energia elèctrica fa molt soroll. I en Jordi parla d’un altre concepte: Humanitat augmentada, un híbrid entre la robòtica i la condició biològica. Si ara poséssim uns raigs infrarojos a l’aula podríem saber qui està malalt qui s’ha assegut a l’aula. Però el problema és que els camps electromagnètics forts poden arrasar amb tot, també amb les cèl·lules bones. Ara un dels perills diu en Ramon són els hackers que puguin fer estavellar un cotxe o parar un motor. Són joguines interactives diu en Jordi i ara els hackers poden entrar a casa teva… A través de la nevera o la rentadora!

Hi ha límit en l’aprenentatge?, demanen des del públic. Els robots no són sofisticats, aprenen regles dins un univers programat diu la Carme. Els coneixements inicials marquen l’aprenentatge diu en Ramon. Per exemple, si li dono nòduls de càncer de pulmó identificarà nòduls de pulmó diu en Joan-Marc. Serà més complicat detectar si hi ha nòduls de càncer de mama, i si li demanes que identifiqui gat es torna boig. A la sala hi ha nivell intel·lectual i des del públic es demana sobre l’automatització i la robòtica. A Stanford hi ha un professor que agafa unes lents de microscopi i les gira: té una lent còncava i l’altra és convexa i veus coses que ningú ha vist abans, com arbres de 600 metres d’alçada. Hi ha tècniques innovadores, diu en Joan-Marc, com la de la detecció de l’Alzheimer a través de la veu. Et pronostica si al cap d’un any començaràs a tenir la malaltia, es publica l’estudi a “New Scientist”. Una altra preocupació del públic són els límits, en una perspectiva de benestar i control, com es gestiona? Per la Carme no només calen lleis sinó també formació. Als EUA hi ha l’ètica de la tecnologia. Ella ara està desenvolupant una assignatura per fer-la a la UPC perquè és necessari crear un debat amb els periodistes, perquè la societat pugui decidir.

Hi ha molts dubtes i incerteses: Es pot preveure la col·laboració en cadena de softwares com els àtoms i l’energia atòmica. Els programaris del programador no s’anticipa. Deep Blue el van fer jugadors d’escacs mitjanets i van abatre Kaspàrov. Sempre dins un context: només jugar a escacs o jugar al golf que deia al principi. Hi ha softwares cooperen però no estan programats per buidar-te el compte bancari, per exemple. Tenen les funcions delimitades. En Joan Marc diu que a un software li dónes una tasca a fer i un terreny de joc. El xatbot a Twitter que només buscava comptes amb informació nazi o pornografia. El terreny era Twitter i era per maximitzar els likes, i no va funcionar.

Ètica o humanitat: la intel·ligència artificial serà semblant a la humana? No percebran de la mateixa manera diu en Ramon. A “Blade Runner” el cos és biològic, a través de la biologia genètica està fet de silici o quants… Poden prendre decisions morals? La percepció és diferent si pren decisió un humà o una màquina i ara es treballa perquè els robots tinguin la moral de la societat diu en Jordi. Però quins valors? Hi ha investigació de software en valors diu en Ramon. Darrere d’això cal formació a l’escola, a casa. Hem de ser subjectes humans. L’última pregunta és sobre Asimov: per què es té tanta por a estimar un robot? La Carme diu que tenim afecte al mòbil o al cotxe. Està en contra que la màquina enganyi els nens o la gent malalta i no aprengui coses com l’empatia. A “Her” és la decisió que pren. Al final d’aquesta taula excepcional en Fèlix fa l’experiment amb l’ET que té al costat assegut en una cadira i que ha estat callat durant tota la sessió. Demana una voluntària a qui li posa l’aparell d’elèctrode al cap, i mentre explica el procés a la pantalla s’hi veu un vídeo d’una nau i unes petites finestres i ell amb el gorro d’elèctrodes al cap i diverses llums que s’encenen i s’apaguen i fan música. Diu que l’aparell detecta la meditació i la concentració. Una performance amb ganes de provar-ho a casa. Ja saben, per 300 euros es pot aconseguir un aparell d’elèctrodes. Potser hem viscut un futur que ja és més present.

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s