Cap al Social World Congress?

Valoracions del 4YFN i Mobile World Congress 2017

Aquesta transformació digital només té sentit si és per millorar la vida de les persones, de les empreses i dels emprenedors diu en Juan Baselga, el director de màrqueting de la Fundació Mobile World Capital i també del congrés. Són les primeres paraules que diu a l’auditori ple del Mobile, antiga seu de Telefónica del Portal de l’Àngel. Hem de tenir esperit crític, per això és el primer any que s’ha fet el cicle de la Mobile Week als deu barris de la ciutat per buscar i compartir experiències amb la ciutadania. Cita també la Bcn Tech City, en Miquel Marti, que ha coordinat les Mobile Talks del congrés i juntament amb la Corporate Venturing –Amadeus Telefónica– han fet un informe de col·laboració sobre l’estat de salut de les start-ups a Europa.

El que s’ha vist durant aquests dies és un cicle de tendències: intel·ligència artificial, el 5G, el blockchain, etc… però també destaquen el programa Going Digital de la Fundació. En Sergi Cortés, fundador i emprenedor en sèrie de Crink, que és qui modera la taula, fa una primera pregunta a l’Aleix Valls: Quines són les tendències i quin és l’aprenentatge? Com has viscut el Mobile, Aleix?

Diu que és bo ser el primer perquè així podrà dir coses. Èxit d’assistència i creixement. Com és? El Mobile ha explotat diu un dels que més bé coneix el procés del Mobile, del qual n’és el director general des del 2012. Ja no només són antenes, etc., sinó que s’ha vist com la tecnologia impacta tots els sectors.

També té un record per aquells que ja no hi són, han passat a millor vida: bitcoins, mobile payment, apocalipsi de les apps, tenir un rendiment econòmic és complicat amb 7’7 milions d’aplicacions al mercat. S’ha demostrat que és un model de fatiga: costa fer diners i recuperar la inversió de fer l’aplicació. I fa la comparació amb un supermercat: és com tenir 7’7 milions de productes als lineals. Aquest cansament ens porta cap a un altre negoci diu l’Aleix, el de la intel·ligència artificial i el xatbot o user interfaces (ens relacionarem amb un robot), és el missatge instantani. Les empreses lluitaran més per ser agenda de contactes que no pas una aplicació. El machine learning i el big data van amunt i del 5G encara no en coneixem les capacitats tècniques diu, i tampoc el temps: quin és el model de negoci? Qui pagarà l’actualització de les antenes? S’obre un debat sobre les subhastes però és difícil un marc regulador perquè les xarxes són neutres, no es menysprea per preu. Netflix fa servir la meitat d’espai pel contingut però no pots fer pagar la meitat.

Una altra idea és que els mòbils es fan grans: els cotxes. La realitat virtual: un gran enigma. I ja hi tornem, com es fan diners? Veu difícil el seu creixement a excepció d’usos específics. Google ha desenvolupat les lents, i diu que la realitat virtual no et permet estar en aquest món, si bé pots ser Messi ja no et caldrà quedar tota una colla per veure el partit i beure cervesa junts. Nokia ha presentat un telèfon retro, només pel cap de setmana, per fer trucades, per si passa res, sense dades. La innovació és tornar a Nokia? L’Aleix pensa que és un exercici de màrqueting: no es fa a la Xina.

I té temps per parlar de la Internet of stupid things: connecta coses que no feia falta connectar o connectar coses estúpides en un context de consolidació de la internet de les coses. Reivindica un espai al 4YFN i fins i tot una competició.

En Genís Roca, president de Rocasalvatella, diu que en comptes de fer una anàlisi perfecta diu del congrés que la gent fabrica coses i les ve a ensenyar. Hi ha dos tipus de visitants a la fira de L’Hospitalet del Mobile: el local i l’internacional. El local se’l reconeix perquè deambula, li han donat un passi “no m’ho puc perdre”. “Tothom és aquí; jo, també”. “Si m’han vist, tot va bé”. El perfil internacional: es gasta 2.000 euros per l’estada + l’hotel, i li costa 6.000 euros. Planeja una visita diferent: ha estudiat els pavellons i sap que vol conèixer-ne 8 i tindrà 3 reunions. Ve a buscar tecnologia disruptiva. Els locals no sap per què no fem aquesta lectura de la visita diu aquest arqueòleg apassionat de la tecnologia. Al 4YFN, tothom va més còmode, tothom s’hi sent més a gust, es pot passejar, descobreixes coses, et pares, t’ho expliquen. La ciutat està meravellada de tenir el 4YFN. És l’aportació de valor extrema. Algunes coses bones: les vagues les fan avui –16 de març del 2017–, això és molt rellevant diu en Genís, vol dir que es gestiona millor i que el congrés és bo i no cal hackejar-lo. Algunes coses dolentes: no hi ha hagut dones i cada cop se’n parla més. Es cool tenir un Nokia retro i parlar on són dones. Està molt content amb la invenció del 4YFN i de Yomo (és una mirada local: el Young Mobile on 12.000 nens d’escoles catalanes van fer el seu Mobile, es posen les ulleres de realitat virtual, etc.). Si això es repeteix els nens tindran accés natural a la tecnologia.

Per en Genís durant una setmana la millor tecnologia del món es reuneix a Barcelona, però cal ampliar horitzons: el Mobile, el 4YFN, el Yomo, ara reivindica la dimensió social. Zygmunt Bauman podria haver vingut a parlar de líquids. Per en Genís Barcelona ha de ser la capital social del mòbil. Quan l’any passat va venir Mark Zuckerberg parla del tema social –fer arribar tecnologia a tots els racons del món– i cal que ho liderem i també, i amb això acaba, parlem de la dona.

En Fabián Simmer, responsable digital de Seat diu que el canvi dels pròxims cinc anys és més bèstia que el dels cent-trenta passats. Som en un canvi difícil, un punt entremig de dues tecnologies. En aquest Mobile s’hi han vist més cotxes. Per la marca líder de cotxes a Catalunya és el tercer cop que hi participen. Les tendències que veu són que el 5G està a l’alça però amb el 4G ja n’hi ha prou. A part de saber qui pagarà la inversió, per què serveix? La conducció autònoma –es llegeix a la premsa–per què és important? I cita una frase d’Ericsson: “Una xarxa és més important que la ment”. El vehicle pren la decisió, és mil vegades més ràpid que tu. Hi ha cinc cop menys de latència, és a dir es retalla des del moment que es fa una cosa i t’arriba al teu dispositiu –per exemple fas Enviar i triga uns segons en arribar a l’altre; o bé quan veus el futbol i sents que el veí ja el celebra, potser rep la senyal per la ràdio–. El temps en minisegons és important per evitar un accident però potser no tant quan volem descarregar una aplicació. Es poden connectar més aparells amb el 5G, hi ha un volum més gran de dades. Intel deia que el cotxe autònom emet 40.000 gigues al dia. Alexa, el robot d’Amazon fa servir intel·ligència artificial. La tecnologia del xatbot és a tot arreu, Sony amb els earwarables (et poses una cosa a l’orella i et diu coses), un robot et diu les cremes que has de fer servir. Per què la intel·ligència artificial és important pel cotxe? Perquè prendrà decisions per mi. Mentre condueixis tindràs un assistent virtual. I per últim el CES passa abans pel saló de Detroit –només per fabricants d’automòbils– sorprès. Als estands de Ford, Bosch o Vodafone hi havia cotxes i anirà in crescendo. Els vehicles estaran connectats. A Seat ens movem.

José Maria Boixeda, responsable d’estratègia i innovació de Gas Natural diu que ens regalen passi però treballem. Hi ha la tendència de l’electric thing. Amb el cotxe elèctric hi ha preguntes com: com farem energia, com reciclarem, etc. Del Mobile de tot el que ha vist destaca el 5G amb la quantitat d’aparells i dades que aquesta tecnologia suportarà: a les ciutats, les xarxes canalització, senyalització, els drones i arribarà a casa i ho tindrà connectat. És el concepte de la latència. Les empreses d’energia generen un volum de dades i era el que es remarcava però ells estan enfocats a reduir la latència, és a dir el temps que es triga a fer una cosa. Quan has de canviar el trànsit de l’energia la clau és la latència. La promesa del 5G és que ho portarà. Està d’acord amb el raonament de l’Aleix sobre les aplicacions però com empreses hi estan obligats: mobile, first. Hi ha aplicacions multicanal: el xatbot i el disseny d’intel·ligència artificial. El diàleg és vital, no hi ha especialistes. És un camp que s’obre i la indústria es pot desenvolupar per aquí. Per en José María ha estat el Mobile menys Mobile, amb un únic mòbil, el de Nokia. Allà on hi ha hagut més interès per novetats és al 4YFN, on hi ha més innovació és a les start-ups no tant a les empreses estandarditzades on tot és més previsible. Al certamen emprenedor el xatbot és la novetat i s’ha de veure si es pot connectar a la internet de les coses. No tenim encara el valor diferencial i l’ecosistema. Amb el 5G es pensava que s’aniria cap a sistemes estàndards per tots però cadascú crea el seu propi xiringuito.

Veu que la realitat augmentada la veurem a curt termini i sobre la realitat virtual té més dubtes. En Sergi diu que el Next Element era el tema d’aquest any perquè el mòbil és elemental, revolucionari, dinàmic, és a tot arreu. No s’ha vist cap procés disruptiu i sí un canvi profund dels negocis tradicionals.

Com veieu les oportunitats? els demana en Sergi. L’Aleix diu que el 4YFN dóna sentit de negoci a la tecnologia. Algú ha digerit la idea. Hi ha un equip que ha llegit la tecnologia i li ha donat valor de negoci. L’emprenedor pot agafar el xatbot i aplicar-lo al món de la restauració. Aquesta és una part important. Al 4YFN tens sensació de tecnologia. En José María diu que tots amb un dispositiu però el que donen es una transició: converteixen el dispositiu IoT i el transformen en servei. Un projecte mesurava el nivell de pensament! Qui hi dóna la volta és qui hi té interès. Per en Genís es nota que hi ha sectors on la tecnologia i l’enginyeria són molt presents, i en altres, no. El cotxe llegeix molt ràpid la tecnologia, perquè els cotxes tenen molta enginyeria. En altres camps com el de la salut és menys intensiu en enginyeria. Els dos grans sectors de facturació a Catalunya són el dels cotxes i el de la salut. El segon, menys. En Fabián diu que sort que algú veu que van ràpids, el seu cap no ho pensa així. Tenim enginyers molt bons que fa cinquanta anys que ho fan molt bé diu però han d’adaptar-se a molts canvis. El primer canvi: el concessionari és qui veu el client final. Un telèfon mòbil no és un cotxe. Si falla alguna cosa a 120 km/h…, malament. Potser van un pas enrere però si la tecnologia funciona la massifiquen. I diu que a Tesla tenen una manera diferent de fer les proves beta, són més ràpids, a Seat han de fer-ne moltes per reduir al màxim els riscos. Per això les indústries més pròximes al producte es troben més bé al Mobile, i les més pròximes al servei, al 4YFN diu en Genís. Al sector del viatge no tenen molta tecnologia però han guanyat densitat digital diu l’Aleix. La transformació és positiva.

En José María diu que hi ha trobat a faltar més blockchain, era un dels “next element”. El sector de l’energia està bolcat en el blockchain –la tecnologia global que grava les transaccions fetes amb la moneda bitcoin i que és transparent i segura, tothom pot veure el traç però no es pot manipular, és a dir no hi ha cap banc central, no hi ha cap poder al centre, i és una eina de predicció de mercats i que podria arribar a molta més gent– . Recordin el nom, Vitalik Buterin, però no mencionen el noi que ha creat la tecnologia que promet ser revolucionària.

L’Aleix es pensava que veuríem més Alexia, el sistema operatiu de la vida quotidiana d’Amazon, però no. Alexia es el primer intent. A quina velocitat es mou tot plegat, l’any passat era l’any del grafè i ja està es pregunta en Genís. Era molt cridaner diu l’Aleix, a través de l’ICFO és una esperança per molts sectors. El grafè és 20YFN no pas quatre. Encara som lluny però és una tecnologia a llarg termini. Es pensava que hi hauria el Grafè World Congress diu sorneguer en Genís –l’any passat va ser el material estrella del congrés, un material que podria revolucionar tots els sectors. Segons la Viquipèdia és un al·lòtrop del carboni que té una estructura laminar plana, d’un sol àtom de gruix. Amb aquesta descripció ja ens podem fer a la idea de la lleugeresa i perquè podria ser el nou material de què es podrien fer els mòbils i deixar enrere el cobalt i els materials que provoquen tantes guerres. Al 2010 van donar el Premi Nobel als seus descobridors, Andre Geim i Konstantin Novaselov–.. Tot i així s’han vist coses interessants, com xips o el processament de les imatges diu en José Maria.

Per què Orient i Occident tenen una mirada diferent cap a la tecnologia? Què en podem aprendre? Hi ha molts xinesos que han vingut al Mobile diu l’Aleix, també hi ha Huawei que és una de les marques punteres. Innovació asiàtica i occidental? És borrosa la línia. WeChat és com WhatsApp. Alibabà és a anys llum de la Internet de les coses. Ells han fet aplicació domòtica i et venen la plataforma. Abans l’Àsia copiava i Occident definia i ara no és així: ells ara inspiren i copiaràs tu. Exacte, abans feies el disseny aquí i ho fabricaves allà diu en José Maria. Ara ells fan disseny. Moltes vegades fan la prova per saber si un producte funciona amb un tros de plàstic. En el món del cotxe això ho fem per veure el feedback diu en Fabián, i llavors decideixes si fas el producte o no. Com els polítics, diu en Genís, és una idea que me’n penediré però al món asiàtic es fabrica i generen components en condicions d’esclavitud. Els EUA són els grans dissenyadors dels nous serveis amb un esperit ultraliberal i amb vocació de fer diners (avui hi ha vaga de taxistes: llicència, per què?). Aquí tenim un accés de regulació i allà tenen un dèficit de drets. El model europeu és la societat del benestar i els drets socials que tampoc existeixen actualment. La mirada del tercer model conciliador seria Europa però farà el canvi, i en Genís té l’esperança en Sud-Amèrica. Colòmbia. El ministre de noves tecnologies ve cada any al Mobile. És un país que ve d’una guerra i la tecnologia és un instrument de cohesió social. Aquí hem quedat atrapats en el mirall dels EUA i a Europa no hi ha models coherents. Només hi ha el model asiàtic i el model americà i europeu (on paguen impostos: aquí o a Irlanda?. I repeteix que l’esperança és a Sud-Amèrica i encara no sap si l’Àfrica. La Xina ha canviat diu en José María. Té els mateixos problemes que els EUA i Europa –drets laborals– i inverteix en robots. Només cal veure l’offshoring de Xina a Taiwan. El valor del cost de 2-3 dòlars a l’hora amb un augment de la productivitat. Ha robotitzat la indústria de la fabricació.

Com es projecta això en la indústria després del Mobile? Des de Seat planifiquen diu en Fabián. Saben que han pres decisions tardanes en relació al Mobile però també hi veuen la part positiva: a escala comunicativa al congrés és on comunicaran les novetats, que arribaran en els pròxims dos o tres anys.

En Genís diu que el procés és molt intuïtiu. Fa uns anys la gent d’Acció muntava tours de sectors diferents pels visitants: de farma, de retail. Està molt bé perquè és eficaç, el tour et dóna una visió global. Sense la visita guiada anar al Mobile és com anar a un museu “sí, m’ha agradat…”, no aprofundeixes en el coneixement. Tothom presenta novetats i no saps on els portarà perquè abans del congrés les marques guarden molt bé els seus secrets. No pots planificar perquè no saps què passarà. La gent vol saber novetats, d’acord diu en Genís, amb aquesta mena arqueòloga que té però i si ens frenéssim i diguéssim: què ha passat al Mobile? És important saber que ha passat. Segurament digerirem tot el que passa en tres dies durant molt temps. Per entendre, per conèixer. Per la Fundació aquest coneixement és Going Digital diu l’Aleix. El fet que passi a casa, insisteix en Genís és ser privilegiat. Cal analitzar-ho.

Només cal llegir les dades de cada un: una mitjana de 340 visites, trenta trobades, per 2.000 euros, és barat. I ja tenen negoci pels pròxims tres mesos. Els responsables d’estratègia i innovació si una cosa tenen són dades i en José Maria diu que l’economia mundial es doblarà cada tres mesos.

La primera pregunta del públic va dirigida a Seat. Des del punt de vista de la producció Seat és una empresa tradicional: Com veieu la intel·ligència artificial i la internet de les coses? Som en la digitalització de la indústria 4.0 i de la producció diu en Fabián. Tenim molts robots a la fàbrica. Si fas una visita al PR01 veus com treballa una start-up: només necessiten un ordinador i ja poden provar si la tecnologia funciona o no al mercat, i generen riquesa de manera ràpida. És una forma àgil de treballar, a Seat triguem sis mesos a fer canvis…

Una altra pregunta: Ens haurem de preparar per parlar amb les màquines? La tecnologia és meravellosa quan no la veus diu l’Aleix. El sistema més natural és la veu. Sí, però la veu necessita el 100% de tu, i és un punt d’interferència i en canvi el text et permet fer altres coses alhora. Però la veu s’obrirà a molts altres canals. Fins ara era: m’he comprat un televisor més gran i pla, ara potser parlarem amb la nevera i hi veurem projectat “Juego de tronos” diu en José María. Per en Fabián el xatbot és important pel cotxe perquè donar ordres a través de la veu és com funcionaran els assistents personals que tindrem.

Un altre dubte que sorgeix entre els presents: Quin és el procés perquè tot això arribi al públic final? És a dir, que hi hagi coneixement del que passa perquè hi ha coses que no es fan correctament. Molta gent ho desconeix. I demano aquí: què és una smart city? Em podrien posar un exemple de ciutat? És molta gent d’empreses que van ben vestits? La gent vol informació. El que es mostra al Mobile és cap on anirà la connectivitat i el que veurem d’aqui dos o tres anys respon en Fabián sense por al repte de la pregunta, quan ho tinguem, ho ensenyarem. Smarcities? El PR01 és un projecte de ser un hub tecnològic. Barcelona és la segona ciutat després de Singapur. El transport públic té sensors, que emeten dades que van cap a unes plataformes que distribueix les dades. No només eslògan.

El valor de l’smart city és el servei i també el posicionament diu l’Aleix. Que Samsung expliqui el posicionament al ciutadà és un esforç. El Mobile no és un salo per comprar tecnologia, és un saló professional B2B –d’empresa a empresa– i per això estem dissenyant estratègies per convèncer que això és bo per la ciutat. És cert, el saló no està dissenyat pels ciutadans.

Una altra pregunta del públic és sobre la poca reflexió dels efectes negatius de la tecnologia sobre la salut. Dieu que en un cotxe es generen 40.000 gigues. Quin impacte té sobre la salut? No ho sé, respon ràpid en Fabián. En Genís explica que a casa té un pis tan gran que té problemes de cobertura de wi-fi. Com que no sé fer res he de trucar a algú que em posi un repetidor i sensible com sóc demano: I això? El tècnic em diu que estic atacat per 180 wi-fi més. I em pregunta: Què vols que faci amb la teva? I jo responc: Que sigui mes potent.

Ara és el moderador, en Sergi que pregunta: Què passarà amb el treball i l’off-shore? En José Maria diu que el PIB i els llocs de treball fins ara anaven junts, però amb aquesta revolució robòtica el binomi desapareixerà. Abans pagaves per la informació, ara tens la Viquipèdia, coneixement gratuït; o la música. Cau l’impacte del PIB en el treball i la productivitat, i també passen altres coses com la destrucció del treball –com ha passat en moltes revolucions–. Si s’analitzen les dades els llocs que es perden són de feines repetitives. Però als EUA ja estan fent proves de posar un robot per prendre decisions en un consell d’administració. I una dada: Jeffrey Bezos, Larry Page i Steve Jobs tenen en comú que tots tres havien estudiat a col·legis de sistemes oberts i tots tres van tenir el mateix mentor, “The Coach”, li deien, Bill Campbell.

Hi ha tecnologies que canvien la societat, i aquesta n’és una diu en Genís. Al Neolític ens fem nòmades sedentaris. A l’època industrial passem a viure a la ciutatEstem vivint un canvi d’estructura de la societat i només parlem del negoci, del negoci, quan vivim un canvi profund. I l’arqueòleg demana permís per citar Tom Malone del MIT, director del Centre per la Intel·ligència Col·lectiva que diu: “El meu pare va tenir la feina de tota la vida; jo n’he tingut set i el meu fill en té set a la vegada”. Aquesta és la diferència i el salt estructural que estem vivint.

Durant la Mobile Week hem pogut comprovar que tots ens n’adonem que hi ha canvi diu l’Aleix. Social World Congress diu en Genís. El treball desapareix com a rol estructural de la societat diu l’Aleix.

Per en José Maria començar a parlar de treballadors contra robots és un error, cal començar a parlar de treball amb robots. El projecte Deep Blue és un exemple de la col·laboració home-màquina, i comprovem com tot un campió mundial d’escacs, Kaspàrov, és derrotat per aquesta intel·ligència artificial. Picasso ja deia que els ordinadors no serveixen per res perquè tenen respostes.

I per quan l’agricultura intel·ligent demana en Sergi? L’Aleix no decideix els temes, és la indústria qui ho fa diu en Genís. Potser l’agricultura tingui recorregut però dubta que sigui al saló. La gent demana metres quadrats i a les conferències és quan pots decidir els temes diu l’Aleix. Agrotecnologia pot ser un tema? Sí. A 4YFN hi ha sectors de transformació, internet of things i conferències. Això és com els concerts i festivals, en funció del cartell hi vas.

I ja per acabar, podríeu fer uns titulars diu en Sergi? En José Maria demanaria al Mobile que fes un esforç per connectar amb la societat. Als panells hi ha poca gent. Com es pot socialitzar el Mobile? A part de les grans estrelles que atrauen i són conegudes hi ha unes altres estrelles que són desconegudes i que val molt la pena de veure i sentir. I una previsió: crec que hi haurà augment de realitat augmentada amb dispositius amb angles de visió més grans i més interactivitat. En Fabián creu que veurem un altre Mobile ampliat més enllà de la tecnologia i més sectors representats. I a partir de l’any que ve el sector de la sanitat prendrà més protagonisme. I la tendència dins el món de l’automòbil és el benestar del conductor com es va veure al CES amb Mercedes.

En Genís diu que ha costat onze anys però la ciutat comença a conciliar el Mobile. En quin entorn: que la Via Laietana es convertirà en una cinta digital? Això és ciència-ficció. Hi ha hagut una queixa sistemàtica i un retorn negatiu. L’agressivitat s’ha reduït però encara no preparem bé la visita tot i que ho fem més cada cop. Les olimpíades van ajudar a identificar la ciutat amb el disseny i l’organització, ara el Mobile dóna un segon atribut: som creïbles en tecnologia. Quan vas a Hannover o Colòmbia i dius tecnologia Barcelona tens un minut per explicar-te i som convicents.

Fa deu anys no hi havia res: ni emprenedors, ni inversors privats… i amb aquest temps hem passat a un sistema rellevant. Avui tenim l’edifici del Palau de Mar amb mil tios que treballen al 4YFN per inspirar-se. No només és per ser la capital del Mobile, s’ha produït una reacció química, ha estat un catalitzador. No han calgut inversions molt grans i vint anys per crear l’ecosistema de 12.000 persones que treballen a empreses amb base digital. Es genera mig bilió de negoci i atraiem més talent que el que se’n va. El 4YFN fa deu anys no existia a Bcn, i sí ho feia a Tel Aviv o a Silicon Valley. El debat al carrer arribarà amb el debat del treball, del cotxe. Hi haurà un moment en què sortirem de l’adolescència i ens farà sortir del full de ruta que tenim ara, i veurem un Mobile florit: advocats, assegurances, hotels, construcció etc.


 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s