Una imatge del poder

Avinguda Diagonal 12:30 del migdia d’un dia de maig. Un home d’uns seixanta anys treu el mòbil per veure si hi ha alguna novetat, algú ha pensat en ell? És un home que el coneixem perquè l’hem vist centenars de vegades a la televisió. És més petit que no ho semblava en aquells anys que aspirava a governar Catalunya i que es va disputar el poder amb un president que sí va posar les urnes i ara està condemnat per la justícia espanyola. Va amb un maletí i no m’ha semblat que portés les ulleres de coloraines a les quals ens tenia avesats per fer més sexi i moderna la política. No té pressa. Camina sol i a poc a poc i quan em giro per veure si es posa el telèfon a l’orella veig el punt de fuga de la Diagonal en direcció Glòries com un buit immens i al mig un punt negre que es mou: aquest home que s’allunya i que ara també és anònim. Ningú el para o l’assenyala. És un home invisible. No sé què devia pensar en aquell tros de via ell que havia viscut al Palace amb totes les despeses pagades i tots els luxes i atencions, l’home que diuen era l’únic que tenia via directa amb la Merkel i que s’escoltaven a Europa –la seva obsessió, “Il Corriere della Sera”– amb un anhel per ser ministre d’aquest estat que potser com a ell li espera una nova vida.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s