Allà on s’hi emmagatzemava oxigen

He sortit a estirar les cames i he enfiat cap a Josep Pla –sense saber-ho–, just a la cantonada de l’Agència Tributària del Poblenou i on hi ha les Ambulàncies Domingo –les ambulàncies de la ciutat–. Per Pere IV hi passava el tramvia, que arribava fins a Badalona, i anava de Trafalgar a la ciutat veïna. Ara que ho estan aixecant tot i les rates estan contentes potser seria bo aprofitar per fer-hi passar altre cop aquest tren que tant agradava a la gent de Sant Martí i de Sant Adrià i de Barcelona. A Pere IV hi viu l’últim pagès de Barcelona, que encara conserva camps, i com que canvien la direcció dels carrers i fan obres diuen que l’expropiaran pel davant i pel darrere. Però també hi ha molta gent que viu sense pagar res, ni un euro. Anys enrere hi havia indústria per parar un tren: uns que feien neveres, uns altres que feien oxigen –sí, en Jaume es va dedicar a això tota la vida, venien oxigen, l’agafaven i l’encapsulaven. L’oxigen no s’acaba mai m’ha dit si no seríem morts–. Ell que ve d’Aragó-Urgell, el pare era militar republicà i va estar a punt de ser un nen de la guerra deportat a Rússia, però per sort, un cap a Llavaneres, l’altre cap a … A Pere IV també hi havia el sindicat de pagesos –a veure qui podia robar més– franquista. També hi havia un cine i al costat de l’església era on anaven a ballar. Va decidir anar cap al Poblenou perquè a l’Eixample no s’hi vivia gaire bé, hi faltaven coses importants com el menjar, i va trobar una pagesa que encara l’acompanya i sempre li diu que no vagi per Pere IV que és molt solitari –hi ha mitja dotzena de bars i restaurants abandonats– però a ell li agrada perquè no hi ha arbres i no li ve el pòl·len als ulls i sobretot perquè hi veu el passat, recorda on hi havia què i qui s’ha quedat què. Avui ha sortit per veure si ja havien acabat de tirar a terra l’edifici que queda amb Marroc, i que ha comprat en Fito, que té pinsos i que s’ho està quedant tot. Hi ha tants solars, que havien estat camps, que per Rambla Prim els estrangers vénen amb les maletes per veure si compren i edifiquen. Però i la indústria? Això sí que era riquesa i era moviment i de feina no en faltava. Sorties d’un lloc i ja et cridaven d’un altre. Però ara, res. Ni camps ni indústria ni moviment. Quina pena! Se’n va anar tot cap a Madrid. Barcelona tenia un gran pol industrial de petites fàbriques que generaven riquesa –fins i tot la San Miguel s’hi havia d’instal·lar, ja tenien els terrenys comprats però van decidir marxar cap a Lleida–. Fa molts anys que aquesta zona està així deprimida, decadent, cap govern hi va posar la mirada, ara hi ha moviment d’excavadores, de terres, m’ensenya el camió que porta les runes de l’edifici que ha vingut a veure i també les marques verdes fluorescents dels carrers que han aixecat per saber on passa el gas, l’electricitat i l’aigua. Que no tenen uns mapes a l’Ajuntament per saber per on passen els conductes? Cada cop perdem més coneixement i també més el temps. L’últim tram de tornada i ja sola i sense migranya al costat de l’Escocesa una senyora gran que va amb el carro de la compra tanca amb un candau gros unes portes de fusta massissa. No hi ha gent ni turistes però és una zona de la ciutat que d’aquí a pocs anys en Jaume quan hi passegi no reconeixerà.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s