I si enraonem?

Ve de l’Iran i és gran. Li tremola la veu sàvia. Diu que ha reconegut que era iranià perquè portava el faravahar penjat al coll –com la creu cristiana– i s’han posat a parlar. Res, una conversa senzilla em diu mentre fem cua a un lavabo unisex d’un xiringuito a prop de la Base Nàutica. M’ha agradat escoltar-los i veure’ls el respecte i la delicadesa amb la qual es tractaven dos desconeguts. Quan el més jove ha entrat dins el lavabo li he demanat d’on era. Fa cinc dies que han comprat un apartament a Barcelona amb la seva companya alemanya. Estan junts des del 2002 i ella ja no aguantava més viure en un país complicat com l’Iran per una occidental. Han escollit Barcelona pel clima, pel menjar però sobretot per la gent, diu que són molt acollidors. Han passat els últims anys de la seva vida a l’Iran perquè va aconseguir una bona feina. No ho sé si era enginyer, empresari o matemàtic, m’ha semblat que havia de deixar dir-lo i no fer gaires preguntes perquè en la conversa agradable anava deixant passar el torn a les persones que esperaven per anar al lavabo com nosaltres. Des de la barra la seva dona alemanya que sap espanyol, ulls blaus, cabell curt i blanquinós l’esperava. L’últim desig que ha expressat és que voldria tenir-ho tot ja empaquetat i portar-ho en un obrir i tancar d’ulls a Barcelona, una ciutat que està atraient persones amb unes vides extraordinàries i ja seria hora que comencéssim a mirar-les una per una i a demanar-los per què han escollit la ciutat per venir-hi de vacances o senzillament a viure el que els queda de vida.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s